Article per al Regió 7.
Albet –“Aubet”- és a la Vall de Castellbò, prop de Seix. Pel seu costat
hi passa el petit riu que porta el nom del poble. Oficialment el 2009 hi vivien
16 habitants. El 1857 eren 119! I el 1960, 48. És a 1178 metres d’alçada. Actualment
el poble forma part del municipi de Montferrer i Castellbò. Es diu que el seu
origen és l’antic monestir benedictí de Sant Martí d’Albet.
L'església de Sant Martí és del segle XVII. El seu presbiteri és molt
curiós: és arrodonit i té un campanar petit en forma d’espadanya al seu damunt.
Les padrines de la rodalia m’expliquen que la llevadora que anava per
les cases a ajudar a les dones era d’Albet. Era la Maria Fontic. Ja us vaig
explicar fa uns mesos que els fills es tenien a casa i que només en cas de
complicació s’anava a buscar al metge. Tot i que deien que era una “aficionada”
era capaç de posar injeccions i receptar remeis amb herbes medicinals. La feina
de la llevadora no s’acabava aquell dia. Els dies posteriors visitava la casa
per veure que tot anés bé. No cobrava res però les famílies li donaven el jornal
o una gallina.
A Albet hi havia “estudi”. No és poca cosa. Algunes àvies, de petites,
havien de realitzar autèntiques aventures diàries per arribar a classe. Per
començar alguns nuclis de població no disposaven d’escoles. És per això que els
nens i les nenes havien de caminar fins a una hora i mitja per anar de casa a
l’escola. De Seix i d’altres pobles de la rodalia anaven a Albet, per exemple.
Baixaven al matí, tornaven per dinar i a la tarda, tres quarts del mateix. Hi
havia una mestra i una sala que feia d’estudi. Eren una vintena de nens i
nenes.
I Albet també exercia certa capitalitat quan eren festes. La Rosalia de
Turbiàs recorda que anaven a Albet, a Sant Andreu o a Castellbò quan era
carnaval.
I abans les cases no tenien telèfon. Quan va arribar la línia, als
pobles se n’encarregava una família. En alguns pobles encara es conserva
l’antic cartellet que indica la casa particular on hi havia la telefònica, com
a Albet, a cal Montserrat.
Tot evoluciona. Les festes també canvien. Molts pobles com Albet han
transformat la seva fisonomia. Abans eren moltes cases habitades i ara tot
l’hivern només són tres veïnes –l’Eli, l’Ester i l’àvia de cal Salvador-. És
cert que ha arribat gent de fora que han trobat un lloc ben tranquil on passar
les vacances i els caps de setmana. Però la major part de l’any el poble és ben
solitari. L’àvia de cal Salvador, que està estenent la roba al carrer, davant
de cal Girau, m’explica que han canviat de data la festa major. Ja no és l’onze
de novembre sinó que es fa a l’estiu, quan hi ha més gent. Tot canvia.
Comentaris