JORDI SUÑÉ
MORALES
Mestre i
antropòleg
Article publicat al PallarsDigital.Cat
Jo havia intentat pujar a la Pica d’Estats, havia dinat a
Esterri d’Àneu, havia gastat hores a les terrasses de Sort i m’havia begut un
cola-cao al bar de Tor. Res. No coneixia res del Pallars. Pujar i tornar a
baixar a tota velocitat amb el meu cotxe cap el litoral. Fins que un dia vaig
anar a petar a Farrera del Pallars. Era l’estiu de 2011. Us ben juro que em
pensava que la carretera que surt de Tírvia cap a Burg era un camí sense
sortida. Quan vaig baixar del cotxe em vaig adonar que estava a punt de
descobrir un Pirineu diferent al que havia consumit fins llavors.
A Farrera hi arribava gràcies a la Beca CAN a la Recerca.
M’hi esperava el Lluís Llobet i tota la colla dels Amics del CAN. A partir
d’aquí, tot facilitats. Una descoberta rere l’altre. Entrevistar a les padrines
era el meu objectiu. Volia recollir les veus de la gent gran. Volia converses
que m’ajudessin a conèixer aquest país. Mirar enrere des del present. Parlar de
l’ara, pensant amb el passat. El resultat ha sortit ara i porta per títol El
riu de les dones. Tot just comença a rodar pels pobles. Gràcies a això
m’arriben noves converses, noves coneixences.
A Farrera hi descobreixo el Centre d’Art i Natura (CAN), un
espai de creació i investigació per on hi passen artistes d’arreu del món. He
hagut de reciclar el meu anglès de COU per poder-me relacionar amb els
companys! De sobte s’obre un món nou: molts dels treballs que s’hi desenvolupen
tenen relació amb el territori. Les experiències que s’hi poden veure ajuden a
desenvolupar i crear vivesa cultural a l’entorn. El Centre s’imbrica amb les
persones que hi viuen. Fa xarxa.
Precisament aquests dies, al CAN, ha tingut lloc la Trobada Grundtvig.
Es tracta d’una proposta d’intercanvi entre professionals i altres agents
locals al voltant de la presència artística en territoris rurals d'Europa.
D’aquesta manera, cinc iniciatives europees –dues de França, una d’Itàlia, una
de Dinamarca i una de Catalunya- han iniciat
una ronda de visites recíproques. I aquest estiu vindran altres convocatòries
interessants com la participació al programa “Poesia als parcs”,
organitzat per la Diputació de Barcelona i la Institució de les Lletres
Catalanes, que el CAN acull, amb el suport de l'IEI i el PNAP; el curs de
plantes amb aplicacions en el camp de la cosmètica i de la teràpia; el curs
internacional de gravat, paisatge i espontaneïtat; el curs/taller “Com sona? La
musicalització dels objectes”; el curs d’estudi d’evolució del paisatge; el 8è
curs d’il·lustració de natura; el seminari de traducció poètica de Farrera; i
altres activitats que s’aniran afegint a mesura que passi l’estiu.
A Farrera vaig conèixer la Montserrat i la Maria de casa
Besolí, nascudes el 1928 i el 1934. Elles em van explicar moltes coses de la
seva infància al poble, abans que marxessin a viure a fora. Vam parlar de la
llevadora, de l’estudi, de les herbes que collia la seva mare, de la fugida per
la Santa Magdalena quan va arribar el front de guerra, dels animals, d’anar a
cosir, de les festes... Tots els estius hi tornen. S’estan a casa Bigarret, que
era la casa dels pares del marit de la Maria, darrera casa Ramon, on m’estic
jo. L’estiu de 2012 ens retrobem. Les veig participar activament a l’exposició
de fotografies antigues instal·lada en un taller del CAN en motiu de la festa
major. Un espai d’acollida i creació que fa poble i manté la identitat
col·lectiva.
