Avui m’aturo a Farrera del Pallars

JORDI SUÑÉ MORALES
Mestre i antropòleg
Article publicat al PallarsDigital.Cat
Jo havia intentat pujar a la Pica d’Estats, havia dinat a Esterri d’Àneu, havia gastat hores a les terrasses de Sort i m’havia begut un cola-cao al bar de Tor. Res. No coneixia res del Pallars. Pujar i tornar a baixar a tota velocitat amb el meu cotxe cap el litoral. Fins que un dia vaig anar a petar a Farrera del Pallars. Era l’estiu de 2011. Us ben juro que em pensava que la carretera que surt de Tírvia cap a Burg era un camí sense sortida. Quan vaig baixar del cotxe em vaig adonar que estava a punt de descobrir un Pirineu diferent al que havia consumit fins llavors.
A Farrera hi arribava gràcies a la Beca CAN a la Recerca. M’hi esperava el Lluís Llobet i tota la colla dels Amics del CAN. A partir d’aquí, tot facilitats. Una descoberta rere l’altre. Entrevistar a les padrines era el meu objectiu. Volia recollir les veus de la gent gran. Volia converses que m’ajudessin a conèixer aquest país. Mirar enrere des del present. Parlar de l’ara, pensant amb el passat. El resultat ha sortit ara i porta per títol El riu de les dones. Tot just comença a rodar pels pobles. Gràcies a això m’arriben noves converses, noves coneixences.
A Farrera hi descobreixo el Centre d’Art i Natura (CAN), un espai de creació i investigació per on hi passen artistes d’arreu del món. He hagut de reciclar el meu anglès de COU per poder-me relacionar amb els companys! De sobte s’obre un món nou: molts dels treballs que s’hi desenvolupen tenen relació amb el territori. Les experiències que s’hi poden veure ajuden a desenvolupar i crear vivesa cultural a l’entorn. El Centre s’imbrica amb les persones que hi viuen. Fa xarxa.
Precisament aquests dies, al CAN, ha tingut lloc la Trobada Grundtvig. Es tracta d’una proposta d’intercanvi entre professionals i altres agents locals al voltant de la presència artística en territoris rurals d'Europa. D’aquesta manera, cinc iniciatives europees –dues de França, una d’Itàlia, una de Dinamarca i una de Catalunya-  han iniciat una ronda de visites recíproques. I aquest estiu vindran altres convocatòries interessants com la participació al programa “Poesia als parcs”, organitzat per la Diputació de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, que el CAN acull, amb el suport de l'IEI i el PNAP; el curs de plantes amb aplicacions en el camp de la cosmètica i de la teràpia; el curs internacional de gravat, paisatge i espontaneïtat; el curs/taller “Com sona? La musicalització dels objectes”; el curs d’estudi d’evolució del paisatge; el 8è curs d’il·lustració de natura; el seminari de traducció poètica de Farrera; i altres activitats que s’aniran afegint a mesura que passi l’estiu.

A Farrera vaig conèixer la Montserrat i la Maria de casa Besolí, nascudes el 1928 i el 1934. Elles em van explicar moltes coses de la seva infància al poble, abans que marxessin a viure a fora. Vam parlar de la llevadora, de l’estudi, de les herbes que collia la seva mare, de la fugida per la Santa Magdalena quan va arribar el front de guerra, dels animals, d’anar a cosir, de les festes... Tots els estius hi tornen. S’estan a casa Bigarret, que era la casa dels pares del marit de la Maria, darrera casa Ramon, on m’estic jo. L’estiu de 2012 ens retrobem. Les veig participar activament a l’exposició de fotografies antigues instal·lada en un taller del CAN en motiu de la festa major. Un espai d’acollida i creació que fa poble i manté la identitat col·lectiva.

Entrades populars

GIRA JULIVERT 2024!

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

21 d'ABRIL: LLEGENDES, RELATS, VOTS DE POBLES I TRADICIONS DE BONASTRE I RODALIA

TROBADA DE MULASSES DE CATALUNYA

CRISIS I COOPERATIVISME

9 D'ABRIL: BANC DE LA SALUT

La Pedra Alta de Can Ferrer