AGOST: SEIX

Aquest article és per al Regió 7.
Prop de la Seu d’Urgell hi ha la Vall de Castellbò. Pujant per la carretera deixarem a l’esquerra l’aeroport (www.aeroportlaseu.cat). Seguint la via principal, Aravell i el club de golf (www.aravellgolfclub.com) ens quedaran a la dreta. Arribats a Castellbò, convé fer parada. A partir d’aquí podem fer una ruta circular amb cotxe pels pobles que vénen. Nosaltres triem començar per la dreta i fer via. Travessem Albet (“Aubet” en diuen els del país) i arribem a Seix (“Six” pels de la Vall). De fet avui anava a Santa Creu, però m’aturo a Seix, em crida l’atenció. La carretera hi passa per sota i bé podria passar de llarg. No hi ha cap cartell que anunciï meravelles arquitectòniques per visitar ni sembla que hi hagi restaurants amb un estrella Michelin. Per això m’hi aturo. A peu de carretera hi ha una bústia. Deu ser l’única del poble. Llegeixo que hi viuen 6 habitants però jo només hi veig una casa habitada. Els carrers no estan asfaltats. Hi ha una capella dedicada a Sant Serni. Surten a parlar amb mi. “Sóc antropòleg, vaig a Santa Creu a parlar amb la Maria Àngels...”. Parlem a peu dret de com ha canviat tot: “Abans quan nevava s’estaven molts dies a treure la neu!”
La xemeneia fumeja. És estiu. La Rosalia, amb qui parlaré al cap de pocs dies a la Seu d’Urgell, va néixer a Seix, a cal Subils. M’imagino la vida que devien tenir aquestes cases quan totes elles eren plenes de gent jove i canalla. La memòria d’aquell poble, els sabers acumulats durant generacions, la cultura local i de l’entorn natural, les llegendes, les històries de por, els racons amagats per la muntanya, les fonts naturals, la saviesa pagesa i ramadera adaptada a aquell medi únic... Tot depèn d’una casa. No exagero. Ben a prop podem trobar pobles com Sendes que es van anar despoblant fins que al final van callar per sempre.
Joan Obiols va publicar a Garsineu Edicions, l’any 2009, un llibre preciós. Es titula La Gramola. És un recull de la memòria oral de molts pobles del Pirineu. Obiols va ser a Seix i explica que els habitants d’aquest poble són coneguts amb els malnoms de “malavinguts” i també de “camatorts”, segurament pel relleu escarpat de la rodalia, ideal per a torçar-se una cama. La Guerra Civil fou un malson: els soldats, potser 400, s’instal·laren al poble. Foren bombardejats amb morters llençats des de Santa Creu i patiren la por de qui se sap indefens i atacat.
D’aquí Seix es veu Santa Creu. El meu viatge continua.

Ens llegim de nou al setembre. Mentre ens podem veure a la presentació del llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu que es farà a Farrera, el 17 d’agost. Sapigueu també que l’1 d’octubre seré a Barcelona i el 2 de novembre a Esterri d’Àneu. Trobareu tots els detalls al web www.elriu.cat. Fins aviat!

Comentaris

Entrades populars

LES CANÇONS DE TORREDEMBARRA

ACTIVITATS MUSICALS PER INFANTS

CAGANT MELODIES

Santa Creu de la Riera de Gaià

Ermites, tradicions i devocions a la rodalia

NO CUINO: UNA PROPOSTA CULTURAL I GASTRONÒMICA

LA GUERRA DEL FRANCÈS

CASA NOVA, NOU DISC DE TRES