L’estiu
del 2011 m’enfilava per la carretera que porta al Pallars. Deixava
Torredembarra per un mes. L’objectiu era desenvolupar un projecte que havia
rebut el suport de la Beca CAN a la Recerca. Durant aquells 30 dies vaig
contactar amb àvies dels municipis de l’entorn del Parc Natural de l’Alt
Pirineu (Tírvia, Esterri d’Àneu, Àreu, Civís, Santa Creu, Asnurri, etc.). Vam
seure a taula i vam compartir converses sobre les coses d’abans, com vivien,
com s’organitzava la casa i la família, com era el treball al camp, les festes,
els ritus de pas, etc. Posteriorment, vaig ordenar tot aquell material i vaig
cercar les veus dels primers excursionistes, lingüistes que havien cercat
l’essència de la parla del Pirineu i periodistes de principis de segle XX.
Finalment, un any i mig després, el Centre d’Art i Natura de Farrera (www.farreracan.cat) ha publicat el treball
en forma de llibre. El seu títol és El riu de les dones. Converses amb les
padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
El riu de les dones és una mirada
enrere des del present. És un testimoni cosit a partir de moltes experiències i
anys viscuts. A través de les vides de les àvies ens podem apropar a un
territori conegut per tothom a nivell turístic però moltes vegades desconegut a
nivell humà.
Les padrines entrevistades van néixer entre el 1912 i
el 1952. Totes tenen en comú haver viscut un món rural d’alta muntanya en
procés de canvi. Totes elles, però, tenen la seva pròpia visió i unes vides
particulars. Algunes encara treballen amb afany el seu hort i viuen en cases
antigues amb el terra de fusta. D’altres van abandonar fa temps el paisatge que
les va veure créixer i s’han traslladat a llocs urbans, ben a prop dels serveis
sanitaris i de les comoditats modernes.
Quan em
presentava als pobles, per trencar el gel, explicava que jo era de la Torre.
Aquesta protocol·lària manera d’entrar em va permetre recollir tot d’anècdotes
que connectaven l’Alt Pirineu amb la nostra vila. Que si els Lamoga i els Palau
són de Llavorsí, que si el Manuel Crehuet i la Maria Rosa Wennberg van viure a
Rialp, que si la noia de la farmàcia nova és de Rialp, etc. Això m’ha fet
pensar en una presentació del llibre ben diferent a les que he fet fins ara.
Aquest
estiu m’escaparé al Pirineu a presentar el llibre a diferents pobles. Si teniu
ganes d’acompanyar-me ja ho sabeu, serà un plaer. Podeu trobar les dates al web
www.elriu.cat. També parlaré del llibre a
casa nostra. El 17 de maig seré a Altafulla, el 23 a Roda de Berà i el dimecres
28 de maig a Torredembarra. El format d’aquestes presentacions serà amè.
Explicaré per damunt el llibre, recolliré algunes anècdotes i passaré un vídeo
curtet. M’agradaria, però, que totes les persones que heu viscut al Pirineu
m’acompanyéssiu. D’aquesta manera podríem compartir vivències a l’alta muntanya
i la vostra arribada a Torredembarra. Què en penseu? Pot ser interessant, no?
Podeu
contactar amb mi per correu electrònic (antropologiaimes@gmail.com) i per
telèfon (660343317).
