DIA 36

Diumenge les cames ens van portar fins Alendo on vam conèixer la darrera casa que va viure al poble. Va anar marxant tothom i es va quedar sola. Amb els anys el poble ha agafat vida i fa molt de goig passar-hi i arribar a l'ermita. Des d'allí les vistes són impressionants. El dinaret, a la Caseta de Burg. A Sort ens vam trobar el Joan de la Trunyella, que ha tornat d'una llarga estada al Brsail, on treballa amb una comunitat camperola. Ens va presentar la seva germana que fa les pràctiques universitàries amb la Xisqueta. També vam poder saludar l'Anna de Farrera que tenia posada la seva parada d'olis, ungüents i olors del Pirineu. Un plaer!

Entrades populars

Imatge

PRESENTACIÓ DELS ESTUDIS ALTAFULLENCS 49

El divendres 11 d'abril de 2025 vaig presentar a les antigues escoles Teresa Manero la miscel·lània Estudis Altafullencs número 49 que edita el Centre d'Estudis Sinibald de Mas. El 2027 vaig presentar l'edició número 41 . És, per tant, el segon cop que desenvolupo aquesta tasca. Aquí teniu el text que vaig preparar per la presentació d'enguany:   Altafulla 11 d’abril de 2025 Presentació dels Estudis Altafullencs número 49 Salutacions. Bona tarda a tothom, autors, autores, membres de la junta del Centre d’Estudis d'Altafulla, socis, veïns i també amics dels pobles de la rodalia. Abans de començar deixeu-me felicitar la tasca del Centre d’Estudis d’Altafulla, pels seus 49 Estudis Altafullencs , per la seva tasca continuada en el temps, per projectes tant interessants com l’Altapèdia, que podeu remenar des del web de l’entitat, els podcasts, les xarxes socials, les activitats culturals, l’assessorament als nous investigadors, les conferències, les sortides, les public...
Imatge

LA GENT DE MAR DE CREIXELL

  Creixell tenia pescadors. De fet la llegenda diu que la mare de Déu de Berà va ser trobada per dos pescadors de Creixell però que van respectar la voluntat de la Verge de quedar-se a Berà. De la mateixa manera es diu que els antics pescadors de Creixell eren molt devots de la Mare de Déu de Berà. N’eren tant que a l’ermita hi havia exvots de veïns d’aquest poble. Abans de la construcció del ferrocarril, Creixell tenia molts mariners que es dedicaven a navegar amb vaixells plens de mercaderies d’un lloc cap a l’altre. Al 1726 hi havia quinze persones matriculades a Creixell dedicades a activitats del mar. Al llarg d’aquest segle aquesta xifra no va fer més que augmentar. Al segon terç del segle XVIII , la gent de mar representava el 34,24 % de la població masculina de Creixell. Era el segon grup laboral després dels pagesos. [1] Gràcies als documents antics conservats, hem pogut rescatar el nom d’alguns d’aquests mariners. A la dècada de 1780 hi havia Manel Toldrà, Josep Ramon,...
Imatge

JULIVERT 2026!

14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria  31 de maig: Cal Boter Us avancem que podem confirmar que enguany serem a Balaguer, Alió, Vic, Campelles, la Nou, Alcover i Barcelona!
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...
Imatge

JOSEP ALEU

Josep Aleu va néixer a Torredembarra i va ser diputat a les corts de Madrid entre el 1844 i el 1846 i redactor del diari La Ley . Del 1849 al 1850, el president de la Diputació de Tarragona es deia Josep Aleu. Serà el mateix? Jo crec que sí. Va ser el primer director de l'Institut de Segunda Enseñanza de Tarragona, el futur "Martí i Franquès" (1845). També sabem que va ser accionista de la fàbrica tèxtil La Rosalia (1854).
Imatge

ELS DETINGUTS PELS FETS D'OCTUBRE DE 1934 AL BAIX GAIÀ

Imatge dels presos de Salomó cedida per la Carmen Mallafrè. Si voleu conèixer tots els detalls dels Fets d'Octubre de 1934 al Baix Gaià, us recomano el llibre El Baix Gaià al segle XX . Alguns dels detinguts pels Fets d’Octubre de 1934 Creixell Josep Morros Fontanilles, Jaume Mercadé Jané, Mariano Rovira Casas i Salvador Solé Vidal. Segons el diari La Cruz (31-X-1934) també van detenir a Josep Fontanilles Morros i a Mariano Rovira Casas. El Catllar Pau Miró Armengol, Joan Llagostera Armengol, Josep Mañé Novell, Joan Palau Ferré,  Llorens Palau Ferré, Sebastià Seguí Gibert, Joan Vallespí Llop, Pau Jové Aluja i Pere Jové Mallafré.  Pere Saigí va sortir de la presó el gener de 1935 segon El Diluvio del 22 de gener d’aquell any.  Al que pocs dies van alliberar 5 veïns més, entre els quals trobem a l’alcalde Pau Miró. ( El Diluvio , 01-02-1935) La Nou de Gaià Emili Duch Boronat (estigué 45 dies ...
Imatge

RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...