Les veus s’apaguen. Aturar el temps i escoltar per mirar enrere s’imposa com una necessitat. Canvis. Presses. Lluitant contra la liquidesa, ens preguntem què hi ha del cert, què és allò que ens identifica, quin és el nostre espai de seguretat, on és la nostra llar. Les institucions activen cert patrimoni. Patrimoni és memòria, però també identitat, tal i com ens recorda l’antropòleg Llorenç Prats al seu llibre Antropología y patrimonio publicat per Ariel Antropología el 1997. Es genera debat. Què és patrimoni? Què salvarem de la crema del pas dels anys? Caminem a segues? Històries orals Hi ha un patrimoni immaterial, farcit de relats, cançons, cantarelles, històries, receptes, tradicions,conflictes, ritus de pas, festes, danses, maneres de parlar, feina, eines, màquines. Els historiadors s’afanyaran en explicar què va passar. I gaudirem de la lectura i de la reflexió. Però la vida quotidiana, el sentir de la gent, les maneres de viure desapareixeran per sempre més. La his...
Comentaris