25 de març de 2011 – 19h – Sala de Reunions del Casal Municipal de TorredembarraPresentació del llibre de Marta Alonso i Robert Adserà organitzada pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas
Veieu el web de la URV.
Tornar a l’illaTothom ha sentit anomenar alguna vegada la paraula antropologia. Però hem de reconèixer que de les ciències socials –sociologia, història, ciències de la comunicació, psicologia- és la gran desconeguda.Diferenciem, en primer lloc, l’antropologia social i cultural, en la qual ens centrarem, de l’antropologia física. La primera té per objecte l’estudi cultural de les societats a partir d’estudis holístics que inclouen l’ús de tècniques qualitatives d’investigació, entre les quals destaca l’observació participant. En parlarem. I l’antropologia física la relacionem a aquells especialistes que treballen amb els equips d’investigació de prehistòria o equips forenses, per exemple.
Centrem-nos en la cultural i la social. Es tracta d’una ciència que es desenvolupa a mitjans de segle XIX, quan occident vivia a l’ample colonitzant Àfrica i llocs remots. Els primers antropòlegs s’hi van traslladar i van estudiar amb voluntat científica les diferents formes d’organització social, política i de parentiu.
Els anys van passar i la disciplina va començar a deixar enrere els seus postulats eurocentristes per començar a valorar la diversitat cultural com una riquesa. Les tècniques d’investigació es consolidaran amb autors com Malinowski i el seu clàssic Els argonautes del Pacífic Occidental (1922).
Amb Malinowsky es consolida la identificació de l’antropologia amb l’observació participant, aquella tècnica que demana a l’investigador traslladar-se durant temps, un any per exemple, a la societat que es pretén conèixer. Allí caldrà barrejar-se amb els nadius, aprenent la seva llengua, menjant el que ells mengen, per exemple, i recollint els relats dels informants que ajudaran a entendre la seva cosmovisió. La feina no acaba aquí. Caldrà fer un treball comparatiu amb altres estudis i cultures per adonar-se de les especificitats i les continuïtats en les característiques que mouen als seus membres.
Amb el temps, l’objecte d’estudi de l’antropologia es va apropar fins a les societats occidentals, en adonar-se que les seves tècniques eren molt útils per conèixer les realitats complexes d’aquí. De totes maneres, es va conservar la predilecció pels col•lectius humans delimitables i, més o menys, petits.
La globalització ha colpejat fort a les ciències socials i l’antropologia no n’ha quedat al marge. Caminem cap una homogeneïtzació de la cultura? Creix la sensació d’inseguretat? Aquestes i altres preguntes són les que intenten respondre els treballs d’antropòlegs tan interessants com Arjun Appadurai, amb llibres com El rechazo de la minorías, Néstor García-Canclini amb La globalización imaginada o Ulrich Beck amb La societat del risc, per exemple. Els treballs de camp jo no es poden fer en espais delimitats i petits. Les etnografies s’han tornat multisituades, les identitats líquides i múltiples i les societats més complexes i segmentades que mai. Davant dels canvis accelerats, les dificultats per entendre i el que s’ha anomenat “pensament únic” els antropòlegs estan oferint molta llum.
Tenim entre mans diversos llibres, editats darrerament, que tornen als ambients exòtics que havien inspirat als clàssics de l’antropologia. De fet, podem dir que l’antropologia no ha abandonat mai del tot el treball de camp lluny d’occident. Els grans autors de l’antropologia moderna van fer els seus grans treballs a partir d’estades lluny dels ambients acadèmics. Només cal recordar Claude Lévi-Strauss i el seu Tristes trópicos i Clifford Geertz amb el llibre Interpretación de las culturas.
Tornar a la illa ens pot ajudar a entendre’ns, curiosament. Quan Gustau Nerín ens parla dels efectes de la cooperació internacional a l’Àfrica ens està parlant d’occident –Blanc bo busca negre pobre, editat enguany per La Campana-, per exemple. Quan analitzem els efectes de la globalització en una societat fins ara aïllada estem parlant de nosaltres, dels nostres temps. Quan estudiem els efectes de la globalització en diferents cultures i ens adonem que aquests efectes no són iguals a tot arreu estem desmentin el sentir general que parla de l’homogeneïtzació. Etc.
Tornar a l’illa. Marta Alonso és doctora en antropologia, formada a la URV. Fa uns anys ens va regalar un llibre imprescindible per entendre els canvis que hem viscut: L’Altra riba (Arola Editors, 2002), retalls de vida de dones marroquines que viuen a casa nostra. I ara, amb l’ajuda de l’ull i la càmera del seu company Robert Adserà –sensible, compromès, vital-, s’han infiltrat a l’illa dels mentawai, a l’oest de Sumatra i al nord de l’arxipèlag indonesi, amb l’esperit d’innocència de l’antropòleg, amb ànim de sorprendre’s i de captar mirades, preguntes i llums. No és un llibre de viatges, ni un estudi clàssic de l’acadèmia però el gremi i els profans s’hi sentiran a gust llegint i viatjant, amb les lletres i les imatges, a la vida quotidiana d’aquest poble i a la seva manera d’entendre la vida. Però no us penseu pas que els mentawai estan sols: “els monstres de carn amb cucs de ferro” –com cantava Joan Manuel Serrat- ja hi han arribat. Els efectes? Us el recomano. El seu títol complert: Siberut: l’illa dels homes-flors, editat el 2010 per Publicacions de la URV. Felicitats als autors!
Jordi
Comentaris