La Dolors Palma ha adaptat la llegenda del camp de les Santes Creus recollida al Legendarium de Domènec Ribes. La llegeixo al seu blog i us la resumeixo aquí sota:
Entre la diòcesi de Tarragona i Barcelona hi havia unes terres a tocar del Gaià que no se sabia ben bé de quin bisbat eren. D’això fa molt de temps. Santes Creus encara no existia. Eren terres preuades, sobretot pels pastors que venien del Pirineu. A part del riu, hi havia moltes fonts.
En aquell indret, quan es feia fosc, ailàs!, apareixien unes misterioses llums que els pastors observaven atentament. L’endemà es dedicaven a clavar creus a terra allà on creien que havien vist les llums.
El resultat, al cap del temps, era un camp ple de creus. De fet, aquell tros de món va començar a ser anomenat el Camp de les Santes Creus. Amb el temps, la gent va començar a donar al lloc en qüestió la importància d’un lloc diví. Arribat a aquest punt, els dos bisbats decidiren deixar de litigar per aquelles terres i concedir-les als monjos cistercencs per tal que hi construïssin un monestir.
Comentaris