LA GUERRA DEL FRANCÈS

Ja són diversos els articles que ens han apropat a diferents episodis succeïts al Baix Gaià al voltant de la Guerra del Francès, que va tenir lloc a principis del segle XIX. Ara ens arriba una nova entrega escrita per l’Adam Quigley als Estudis Altafullencs 39, publicat enguany. L’agost de 1813 toparen les tropes napoleòniques i les tropes espanyoles-portugueses comandades pel duc de Wellington. Torredembarra i Altafulla foren testimonis de la batalla i de l’anar i venir de soldats. Recordeu el testimoni, esmentat en aquesta columna i en diferents articles d’altres autors, del mossèn de la Torre, l’Anton Boni, el 1808, que aconseguí escapar cap a la Pobla després d’haver estat greument ferit pels soldats francesos que saquejaven. Recordeu també l’amenaça dels francesos establerts a Tarragona, el 1811,  de cremar Torredembarra si no es pagaven  els tributs de guerra.
En el mateix volum trobem articles ben interessants. Salvador-J. Rovira i Gómez rescata els noms dels altafullencs que vivien a la Torre al segle XVIII. Francesc Blanc fa un recull premsa amb el ressò de la mort del crític literari tarragoní Josep Ixart i de Moragas el 1895. El seu arxiu particular es conserva a Altafulla. Josep Brullas ens descobreix la feina del prevere altafullenc Josep M. Pijuan, predicador incansable i col·laborador de Vidal i Barraquer. Durant la guerra fugí a l’exili. Fou destinat al Perú on morí al cap de poc temps (1939). Cruz Sánchez ens recorda la mort de dos joves a la parròquia d’Altafulla arran de la caiguda d’un llamp. El Ricard Ramon hi publica un excel·lent article sobre el cooperativisme agrari a la Riera de Gaià. En Marc Dalmau escriu sobre la col·lectivitat de l’Argilaga. La Maria Porter Moix comenta les obres que s’han realitzat a l’església d’Altafulla. També hi trobareu retalls de l’exposició organitzada en motiu del 300 aniversari de l’ermita de Sant Antoni.

Ciutadans com a símptoma. Torredembarra s’ha sorprès pels resultats del partit d’Albert Rivera. La seva segona posició a les darreres eleccions municipals els situen per davant de partits consolidats i candidatures que fa anys que treballen pel municipi. Ciutadans (C’s) ha aconseguit mobilitzar el vot espanyolista a arreu de l’Estat, és evident. Penso, però, que ens quedaríem a la superfície amb aquesta sola raó. C’s ha sabut mobilitzar una part del vot indignat amb la corrupció. De nou, cal preguntar-se com un partit que representa el poder, les elits econòmiques, els seguidors de les tesis neoliberals de la FAES i l’status quo del sistema capitalista ha aconseguit arrossegar milers de vots de les classes populars i que més han patit la crisi. El tracte de favor dels mitjans de comunicació, fins i tots els públics-estatals, la seva irrupció misteriosa en una primera enquesta publicada pel Mundo que els va situar al centre del debat, l’ús de l’establishment d’una candidatura populista útil per aturar l’ascens de Podemos i missatges fàcils que remouen les passions en contra de les minories nacionals de l’Estat. L’èxit de la recepta ha estat tal que ni les notícies negatives que han afectat al partit han aturat als seus votants –membres de la Falange i de la racista Plataforma per Catalunya omplint les seves llistes en diferents municipis, intent de prohibir la manifestació de l’11 de setembre, la salutació “romana” d’un dels seus membres el dia de l’enganxada del primer cartell de la campanya electoral a la Torre, la imputació del seu líder Jordi Cañas per possible frau fiscal i la ràpida recol·locació del polític com assessor del partit al Parlament europeu, el seu atac frontal a les oficines de la Generalitat a l’exterior i el seu suport a les que tindrà Andalusia,  etc.-. Per cert, amb els vots de C’s s’ha proclamat alcalde de Calafell Ramon Ferré (PSC), imputat des del 2010 per un presumpte delicte de prevaricació i falsedat documental comès quan era regidor d’urbanisme.
“La Guerra del Francès”, Diari de la Torre, núm. 209, juliol de 2015, pàg. 25.

Comentaris