TRAM 48

"Tram 48", Diari de la Torre, núm. 199, setembre de 2014, pàg. 24.
L’11 de setembre serem a Barcelona convocats per l’Assemblea Nacional Catalana (www.assemblea.cat) reivindicant el dret a decidir del poble català. L’any passat vam ser a la carretera, entre la Torre i Baix a Mar, enllaçats per trams de nord a sud del país. La imatge de la Via Catalana va donar la volta al món. El 2010 vam poder votar a les consultes organitzades als diferents pobles. El 2009 vam ser a Arenys de Munt a la primera consulta sobre la independència, amb manifestació de la Falange inclosa –i permesa per l’Estat per atemorir als votants-. I el 2007 vam ser a Barcelona a la multitudinària manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir.
M’agraden els arguments de Súmate (www.sumate.cat), una associació que promouen persones nascudes arreu de l’Estat que viuen a Catalunya. Aquí han treballat tota la vida, han tingut fills i néts i se senten copartíceps de les coses que passen al seu entorn. No renuncien a les seves arrels. Se senten castellans, andalusos, espanyols, gallecs... i també catalans. Estan engrescats a participar en aquest procés de construcció d’un projecte col·lectiu, nou, d’identitats diverses que lluiten per aconseguir un país lliure.
Admiro els pobles d’Espanya. M’agrada la gastronomia de les comarques que tenen una ramaderia de qualitat. Envejo l’urbanisme desenvolupat a moltes ciutat, modern i antic, sempre cohesionador. Em sento proper a la lluita sindical dels treballadors de la terra del sud. Aprenc de les experiències desenvolupades per equips de renovació pedagògica de Castella. Els paisatges. El caràcter de la gent. Les diferents llengües. Les tradicions. La música i les danses. Les cooperatives. El patrimoni romà. La natura... Les meves ganes de llibertat no van en contra dels altres pobles ibèrics.
L’estratègia de l’Estat és molt senzilla i radical. Pretenen dividir-nos com a poble. D’aquí ve la seva obsessió per la llengua. L’ensenyament del català a l’escola és una aposta per la igualtat d’oportunitats. Sortir de l’ensenyament obligatori dominant el castellà, el català i l’anglès cohesiona el país i ens projecta cap el futur com a poble obert i integrador. Per a fer-ho, no podem renunciar al català com a llengua vehicular de l’ensenyament. Ells ho saben i el ministre Wert i el PP han començat a atacar el cor del país.
El 9 de novembre tenim una cita a les urnes. Jo ja tinc el vot decidit. Serà una simple consulta. Ni tan sols serà vinculant. Servirà per saber què opina la ciutadania. Però l’Estat atacarà aquest exercici democràtic. Els partits que donen suport a aquesta actitud tenen al cap una imatge divina de la unitat espanyola. Aquesta actitud incrementa les ganes de marxar. Prefereixen retenir-nos per la força que cooperar per la millora de l’economia i les condicions de vida com a dos pobles lliures i veïns. No ens confoguem: aquesta és l’actitud de l’Estat, les elits i certs sectors però no és pas el pensament de tothom.
Amb la independència no n’hi ha prou. El país està en mans de grans empreses i famílies poderoses catalanes que governen, gestionen i arruïnen els serveis públics per tal d’enriquir-se i enviar els seus beneficis a paradisos fiscals. Les grans empreses catalanes sumen més de 200 filials a paradisos fiscals. De les 60 empreses que més facturen al país 37 tenen alguna societat participada en paradisos fiscals. Si teniu ganes de saber més detalls d’això que dic no deixeu d’entrar al web de Cafè amb Llet (www.cafeambllet.com). Podeu trobar la seva revista gratuïta en format paper en alguns locals de la vila. Cal fer net i un país que tingui un sistema polític i econòmic al servei de les persones i no al revés.

Comentaris