Les antigues festes majors de la Pobla de Montornès

D’uns anys ençà s’han anat recuperant molts elements de les antigues festes majors. Sens dubte un dels trets distintius del model festiu dels nostres pobles eren les gralles i els castells. Abans de la guerra es llogaven a la Pobla els Xiquets de Valls i colles de grallers com els Casimiros. Els actes organitzats per la parròquia eren molt viscuts tot i que havien anat perdent el protagonisme d’èpoques anteriors. Sense dubte als anys trenta destacaven els actes de societat, on diferents entitats s’afanyaven a organitzar un cartell d’actes ben lluïts que atraguessin el màxim nombre de veïns i visitants.

El 1887, per exemple, es va fer missa en una hora central i processó després del ball realitzat davant del Cafè Liberal. En aquesta processó desfilaven la creu de la parròquia, les banderes dels gremis, els sants, el clero sota tàlem, els regidors, les dones portant ciris, etc. A festes majors posteriors -1919, 1920, 1927, 1930 i 1933, per exemple- en destaquen els castells realitzats pels Xiquets de Valls davant de la Cooperativa i del Cafè de l’Agustinet.

El 1919, per exemple, a part de castells, van fer ball quatre dies seguits, per la tarda i per la nit, amb els grallers Els Casimiros. També es va fer ofici, serenates i concerts. Del 1920 sabem que es va fer repic de campanes per anunciar l’inici de les festes, completes, processó, cercavila i balls de societat. Val a dir que en aquella època n’hi havia dues, de societats: la Joventut lo Pensament (la Cooperativa), que tenia local, i la Joventut Humorística, que tenia un entoldat. D’aquesta entitat tenim notícies dels seus actes entre els anys 1920 i 1933. A la Pobla de Montornès coneixem de l’existència d’altres societats recreatives. La Violeta es va crear el 1926. Tenia una trentena de socis. Algun dels seus presidents van ser Josep Nin Nin, Josep Giralt Casas i Josep Solé Solé. Aquesta associació es va dissoldre el 1935. Aquell any la succeirien dues noves entitats: L’Alegria, sota la presidència de Fèlix Güell Riambau, que tenia una gramola per fer ball els diumenges, i la Joventut Vida Nova que organitzava festes i balls. El seu president era Josep Mateu Coch.

Les diferències amb les festes de llavors amb les d’avui en dia són evidents. Jo destacaria, però, la pèrdua de la força de la societat civil organitzada. Segurament, ens hem acostumat a què les administracions ens organitzin, fins i tot, les revetlles. Davant la crisi actual potser caldrà tornar a organitzar-se en societats per tal de gaudir de la cultura i la festa. L’ànima necessita aliment i si deixen de donar-ne l’haurem de crear, no?

Comentaris