FOC A LA TORREDEMBARRA?


"Foc a la Torredembarra", Diari de la Torre, febrer de 2013, núm.180, pàg. 24.

Memòria oral. Les dites i les canterelles populars són plenes de sorpreses. Tots hem sentit alguna vegada allò de “Ferran tan tan, Tamarit tit tit, Altafulla mosquitalla i la Torre Flor del Camp”. De variants n’hi ha tantes com pobles d’origen. La qüestió era fer-se quedar bé i enfotre’s del poble veí. Les de la rodalia les va recollir i publicar Francesc Pi i Virgili l’any 1985 a l’article “La literatura oral al Baix Gaià”(Estudis Altafullencs número 9). El podeu trobar a internet.
Un dia, escoltant la ràdio, però, vaig escoltar un vers que no coneixia. I sí, posant al Google la frase en qüestió, referent a la Torre, vaig treure’n l’entrellat. Som-hi. El folklorista Joan Amades (1890-1959) va recollir a Mataró l’any 1922 una cançó de remar que va anomenant els pobles de la costa catalana fent sang i burla de tots plegats. Ara bé, el vers dedicat a Torredembarra és incendiari! Aquí teniu un petit fragment:
“A Altafulla són valents,
foc a la Torredembarra,
a Vilanova boters,
a Sitges en són gitanos,
a Castelldefels són grocs
i a Barcelona són dames.”
La memòria popular és rica i variada. Ho és tant que de la mateixa cançó o cantarella hi ha moltes versions. En el cas que tenim entre mans, també. Com a curiositat podeu trobar una versió  cantada per Carlos Ventura titulada “A la Cala són caleros” que té un aire de ranxera divertida.
Llibres. Canviant de tema, permeteu-me que us recomani el llibre que ha escrit el Ricard Ramon sobre els anys de la II República a la Riera de Gaià. Es tracta d’un treball molt ben escrit d’un municipi del Baix Gaià amb unes peculiaritats econòmiques i culturals que  van definir un recorregut històric una mica diferent a la resta de pobles de l’entorn. Per començar, la propietat de la terra estava molt repartida i quasi no hi havia rabassaires. Trobareu referències als centres recreatius de la Bombilla, l’Aliança i el Sindicat. L’ha publicat Cossetània. I el Centre d’Estudis Sinibald de Mas acaba de  treure al carrer el llibre Botiguers i comerciants setcentistes de Torredembarra del professor Salvador-J. Rovira i Gómez, cosa que suposa la dotzena monografia publicada per aquesta associació. Hi ha referències als torrencs que van marxar a fer les amèriques, al dret de duana per les mercaderies que arribaven de l’estranger  -des de l’entrada dels Borbons fins el 1761- i l’oposició creixent dels torrencs a emprar el forn senyorial, a finals del segle XVIII. Felicitats per la feina feta!
Productes de proximitat. Coneixeu l’etiqueta IGP? Són les sigles de la Indicació Geogràfica Protegida. La trobareu en productes agroalimentaris elaborats a Catalunya, en un lloc concret, i que responen a uns paràmetres de qualitat molt específics regulats per la Generalitat de Catalunya. He vist a Torredembarra un parell de productes fets a la vila que porten el logotip de l’IGP. Trobo que és una iniciativa molt lloable davant la competència agressiva i deslleial de molts productes de fora que no passen pels filtres legislatius i d’impostos a què són sotmesos els d’aquí. Davant les dificultats i l’economia neoliberal calen respostes i aquesta és una de possible. Espero que tinguin molt d’èxit. I parlant de productes de proximitat us recomano el llibre-CD “Les músiques de la festa major de Tàrrega” on ha col·laborat Espremulls (www.espremulls.cat), la cobla antiga del torrenc David Morlà i del rierenc Pau Plana, entre d’altres músics. Acabo! El 2 de febrer se celebra el dia mundial de les zones humides a la desembocadura del riu Gaià. La Sínia organitza un anellament d’ocells a partir de les 8 del matí (www.riugaia.cat).