Avui l'Albert m'ha portat al defora per veure un antic aqüeducte romà que segurament transportava aigua fins a la Vila del Moro de Torredembarra. És molt curiós perquè damunt s'hi va construir un marge però es poden diferenciar perfectament les dues tècniques constructives: la romana i la pagesa. És una joia amagada que paga la pena de ser coneguda. Demà cap els Caus.
El quadre de sant Antoni d’Altafulla
“Sant Antoni, gran Doctor: D’Altafulla, que us venera, sigueu sempre el protector.” Retall dels goigs, lletra de Mn. Isidre Saludes, 1984. L’ermita de Sant Antoni es va començar a construir el 1714 gràcies als béns que va donar el pescador Baltasar Rabassa. En acabar-se els seus fons, l’octubre de 1716, els administradors i els jurats van impulsar un impost als pescadors corresponent a la catorzena part de la venda del peix. Aquesta iniciativa es va allargar un any. El quadre de Sant Antoni era d’aquella època. Va sobreviure els atacs dels francesos de principis del segle XIX, que el van llençar i trepitjar amb els seus cavalls. Sant Antoni va salvar als altafullencs de l’epidèmia que afectava al poble l’any 1820 després de patir una cruenta sequera. Altafulla li va dedicar un vot de poble. En parlarem al següent capítol. La qüestió és que avui en dia se celebra la festa votiva al voltant de l’11 de setembre, recordant el dia que van baixar el quadre cap al nucli,...