DIA 37

Avui m'he escapat fins a Sant Joan de l'Erm. Hi ha un refugi acollidor, cavalls, boletaires i escoltes. He conegut dos malaguenys -el Miguel i el Chivi- que fan la ruta de Llançà fins a Navarra. Déu ni do! M'han explicat que estan xalant molt. He passat per Castellbò (parada obligatòria!). He comprat fruita la colmado-càming-fonda i hem parlat de la crisi: "La gent està morta de por". M'he enfilat cap a Turbiàs on un gos blanc i gegant m'ha observat tranquil·lament des de la barana de pedra del seu jardí. El campanar té un intent de rellotge de sol. És curiós. He conegut un dels dos darrers habitants del poble. Va marxar tothom, primer les dones. "I ben fet que van fer", me diu. No sé, jo. "No cal plantar pins, que ja surten sols, després vénen els incendis". Jo d'això no puc opinar però veig que ell en sap un niu. De la migració femenina en vam parlar a Farrera la vigília de sant Joan. I, sí. Va existir. Que li ho preguntin al meu amic de Turbiàs. Demà, més.

Entrades populars

11 DE DESEMBRE: 65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

CONCERTS TOT SOL

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

LA POBLA DE MONTORNÈS: UN VIATGE PEL RECORD

Pescadors, cuina i novel•les

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

VISCA SANTA ROSALIA!