DIA 37

Avui m'he escapat fins a Sant Joan de l'Erm. Hi ha un refugi acollidor, cavalls, boletaires i escoltes. He conegut dos malaguenys -el Miguel i el Chivi- que fan la ruta de Llançà fins a Navarra. Déu ni do! M'han explicat que estan xalant molt. He passat per Castellbò (parada obligatòria!). He comprat fruita la colmado-càming-fonda i hem parlat de la crisi: "La gent està morta de por". M'he enfilat cap a Turbiàs on un gos blanc i gegant m'ha observat tranquil·lament des de la barana de pedra del seu jardí. El campanar té un intent de rellotge de sol. És curiós. He conegut un dels dos darrers habitants del poble. Va marxar tothom, primer les dones. "I ben fet que van fer", me diu. No sé, jo. "No cal plantar pins, que ja surten sols, després vénen els incendis". Jo d'això no puc opinar però veig que ell en sap un niu. De la migració femenina en vam parlar a Farrera la vigília de sant Joan. I, sí. Va existir. Que li ho preguntin al meu amic de Turbiàs. Demà, més.

Entrades populars

CRISIS I COOPERATIVISME

21 d'ABRIL: LLEGENDES, RELATS, VOTS DE POBLES I TRADICIONS DE BONASTRE I RODALIA

La Pedra Alta de Can Ferrer

Societat de Socors Mutus de Torredembarra (1866-1869)

LA RELLISCADA DE SANT MIQUEL

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

9 D'ABRIL: BANC DE LA SALUT

EL COMÚ