AÍN

 






Aín és el poble més alt de la Plana Baixa. És un poble petit, al peu de la Serra de l'Espadà. El seu nom prové de l'àrab i vol dir "terra d'aigües". Hi ha una torre circular a tocar de l'antic castell medieval que prové de l'època àrab.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

GIRA JULIVERT 2025!

Enguany tornem a la carretera. Ho fem carregats de cançons i d'històries. Serem a places i carrers celebrant el calendari festiu, amunt i avall, tastant la gastronomia dels pobles i enriquint-nos amb les converses i la gent que anem coneixent pel camí. Ja fa més de deu anys que anem amb Julivert. De fet, molt abans, amb altres noms, ja tocàvem plegats. Però ha estat aquests darrers anys que s'ha escampat la llavor del Julivert i ha brotat amb força per tots els racons.  Els primers anys vam rescatar cançons i vam fer gresca amb una formació que també era de quatre: Dani Cañellas, David Morlà, Gerard Torres i jo mateix. El grup va evolucionar amb l'entrada de Sergi Clofent, el nostre violinista i ara ja no parem de tocar. Hem après a tocar junts dalt dels escenaris. I tenim ganes de molt més. Cantem en català i l'espectacle el conduïm amb la nostra llengua. Ja sabem que anem a la contra d'aquests temps de renúncies. Veiem com, astorats, el català s'arracona a la ...
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vila del Moro. EDAT MITJANA Torre de la Vila, antic castell (cal Serafí), restes de la muralla, portal de la Bassa i portal de padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). Masia de cal Ratxet (no sé posar-hi data, s'hauria de consultar). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal...
Imatge

MARÇ: VILAMITJANA DEL CANTÓ I CIVÍS

Tercera entrega per al Regió7 . Escric una crida-article a la Borrufa . Quan ja ni me’n recordava i rebo una trucada que m’alegra la setmana. No ens coneixem. És l’Antonio de cal Marsino. Viu en una masia abans d’arribar a Vilamitjana. La seva dona és la Nati. Em conviden a visitar-los i a parlar de les coses d’abans. Fa un dia solejat i l’Antonio m’espera treballant la terra. Els seus fills gestionen una important explotació de vaques. Venen la llet a la cooperativa CADÍ. Seiem a taula i anem convinant els records d’un i altre. Civís i Vilamitjana es barregen a cal Marsino. Parlem de les vaques, de les bodes, dels fills, dels pegats, de les ventoses, de lligar garbes, d'anar a Andorra i de moltes altres coses. Compartim cava de la meva terra i secallona de la seva. Tenen l’esperit feliç i viuen d’acord amb l’entorn. L’Antonio és ordenat i vol deixar constància escrita del seu pas per aquest tros de món. Ho ha publicat en un llibre de caire autobiogràfic, amb moltes referèn...
Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...
Imatge

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...
Imatge

LES ERMITES DEL BAIX GAIÀ

LES ERMITES DEL BAIX GAIÀ El Baix Gaià té diverses ermites en entorns ben especials. Us proposem una ruta per conèixer alguns dels racons més bonics de la rodalia. L’ermita de Berà Davant del mar, damunt d’una roca, dins del terme municipal de Roda de Berà, hi ha l’ermita de Berà. Es va construir on hi havia les restes de l’antiga parròquia de Sant Pere. Hi ha una inscripció damunt la porta que posa 1718. A l’ermita s’hi celebra un aplec per pasqua, s’hi fa una trobada sardanista, s’hi canten els goigs, s’hi celebren moltes bodes i es fa festa pel 8 de setembre, pel Naixement de la Mare de Déu, el dia de les marededéus trobades. Abans restava aïllada de tot nucli poblacional. Els rodencs hi havien anat en romeria des del nucli. Dins s’hi pot veure la imatge de la Mare de Déu de Berà. Es tracta d’una talla de fusta que substitueix a l’original que es va cremar durant la Guerra Civil. La talla original va ser trobada, segons la tradició, per dos pescadors dins del mar, molt a prop de...
Imatge

EVOLUCIÓ DEL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA

Gràfica amb les ràtios d'endeutament publicades per la premsa. En verd, la projecció per al 2020. Del 2011, no tinc dades. Les dades que presento en aquest estudi estan recollides de la premsa, butlletins municipals i de partits polítics. La fiabilitat de les dades sembla que vagi en augment a partir del 2008, quan el web d’hisenda va començar a publicar el deute municipal de cada consistori. Si voleu compartir les dades que vosaltres teniu o qualsevol reflexió, no dubteu a fer-ho per aquí sota. L’estudi ens permet apropar-nos a l’evolució del deute municipal d’una vila com Torredembarra, caracteritzada pel seu ràpid creixement poblacional a principis del segle XXI i l’impacte de les crisis del 2008 (econòmica) i del 2020 (sanitària i econòmica). Any per any El consistori torrenc preveu tancar el 2023 amb una ràtio d'endeutament del 48,43 %. ( Diari Més , 20-12-2022) El regidor d'hisenda va preveure tancar l'any  2021  amb  una ràtio d'endeutament del 48,9 %  de...
Imatge

EL PESSEBRE VIVENT DE LA POBLA DE MONTORNÈS

  https://www.pessebreviventpoblamontornes.cat/ Un any més, ja són 48 edicions!, torna el Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Ho fa amb tots els elements que els visitants de la rodalia esperem trobar. L'organització va a càrrec de l'Associació Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Hi trobareu servei de bar, xurreria, aparcament, merxandatge i munt de voluntaris que fan possible que es mantingui viva la tradició.
Imatge

JUSTO CABALLERO (1896-1983)

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nostre passat i ens obre les portes a la densa xarx...