“Siempre que veo a un adulto en
bicicleta
recupero la esperanza por la
humanidad”.
H. G. Wells (1866-1946)
Soc
un apassionat de la premsa en paper. M’encanten les noves tecnologies, les
empro, comparteixo notícies a les xarxes i m’informo. Però el diari m’agrada
llegir-lo imprès. I em crida l’atenció veure que al llarg de la història de la
premsa escrita s’han fundat capçaleres dels temes més diversos: escacs,
política, naturisme, espiritisme, religió, excursionisme, llengua, futbol,
arquitectura... i ciclisme! Repassar les pàgines groguenques de les primeres
publicacions periòdiques relacionades amb la bici és apassionant. En paral·lel
al boom de les d’aquesta màquina, apareixen un munt de noves revistes que
parlen d’aquest fenomen. He anat a cercar una capçalera qualsevol per veure de
què parlaven. El Veloz era una
publicació que va néixer a Reus el 1895. Capçaleres estrangeres. M’acompanyeu a
l’hemeroteca? Anem a treure la pols a aquests diaris antics. Quins temes
tractaven El Veloz a finals del segle XIX?
Desconeixem
la vida d’aquesta publicació quinzenal però s’han conservat dos exemplars, el
primer i el cinquè. Els dos van ser editats el 1895 a la capital del Baix Camp.
Llegim el primer amb atenció. Hi ha una bona colla d’anuncis: bicicletes
“Humber”, l’albarderia Jaume Ventura -mosquiteres, cadires coixins, guarnicions
per a cotxes, carros i carruatges, maletins, carteres, sacs, objectes per a
bicicletes, etc.-, fàbrica de licors Josep Bosch, fàbrica de xocolates Josep
Erquicia, Pino i companyia -colliters, magatzemista, extractors de vins de xeres
i de San Lúcar de Barrameda, Anuario del Comercio, de la Industria, de la Magistratura
y de la Administración, Miguel Prim i companyia -amortitzacions-, Francisco
Llaurador -pintor i dibuixant-, Gran Cafè de la plaça Prim, Fàbrica de pastes
per a sopa Josep Voltes, basar de sastreria Josep Pujol i taller de rellotgeria
Ramon Perpinyà.
Pel
que fa als continguts, hi ha alguns articles breus d’opinió, com el d’E. Mata
“Consideraciones sobre el ciclismo”, elogiant el gran progrés de les bicicletes
en pocs anys. L. A. B. escriu sobre les virtuts del tàndem, desplegant un
mostrari d’arguments masclistes i de control de la dona. Josep Ferré escriu
sobre tauromàquia. C. escriu des de València posant el crit al cel per l’impost
municipal sobre les bicicletes, seguint la iniciativa d’altres consistoris de
l’Estat. Hi ha espai per a la poesia. Una la signa F. Gras y Elías, “La
bicicleta es major”, i l’altraJosep Aladern d’Alcover “Caminá ó caure n’és son
destí”. Hi ha un apartat d’il·lustracions on s’explica una breu història. Les
notícies breus internacionals ens fan adonar del seguiment de les curses i dels
esportistes de renom de l’època. La revista es feia ressò del malestar a França
perquè el campionat del món s’havia de celebrar a Colònia, on coincidirien els
actes de record de la Batalla de Sedan, guanyada en el seu moment pels
Prussians i patida pels francesos. Michael s’havia imposat a Barden a París.
Aquest jove de 15 anys havia guanyat les deu carrers on havia participat aquell
1895. La carrera Enghien-Beavais havia estat un èxit, havent participat 140
corredors. S’estava preparant el campionat d’Alsàcia i Lorena. El Veloz
havia rebut la visita a la redacció de El ciclista de Barcelona, El
Tàndem de València, la Revue Velocipèdique i l’Industrie
Velocipédique de París, entre d’altres.
La
passió per la bicicleta com a invent dona notícies com la polèmica troballa a
França d’una antiga bicicleta que com a mínim feia 30 anys ja havia incorporat
les noves millores que havien revolucionat l’enginy. També es recullen
polèmiques locals, de defensors i detractors de la bici com el que
protagonitzaven a Donosti les capçaleres El Fuerista i La voz de
Guipuzkoa. Finalment hi ha un apartat de notes útils per als ciclistes on
s’ensenya, per exemple, a treure l’òxid dels objectes niquelats. I també hi ha
passatemps, és clar.
Comentaris