“Siempre que veo a un adulto en
bicicleta
recupero la esperanza por la
humanidad”.
H. G. Wells (1866-1946)
Crida
l’atenció veure que al llarg de la història de la premsa escrita s’han fundat
capçaleres dels temes més diversos: escacs, política, naturisme, espiritisme,
religió, excursionisme, llengua, futbol, arquitectura... i ciclisme! Repassar
les pàgines groguenques de les primeres publicacions periòdiques relacionades
amb la bici és apassionant. En paral·lel al boom d’aquesta màquina, apareixen
un munt de noves revistes que parlen d’aquest fenomen. He anat a cercar una
capçalera qualsevol per veure quin era el seu contingut. Anem a treure la pols
a aquests diaris antics. El Veloz era
una publicació que va néixer a Reus el 1895. Quins temes tractava El Veloz
a finals del segle XIX?
Desconeixem
la vida d’aquesta publicació quinzenal però s’han conservat dos exemplars, el
primer i el cinquè. Els dos van ser editats el 1895 a la capital del Baix Camp.
Llegim el primer amb atenció. Hi ha una bona colla d’anuncis: bicicletes
“Humber”, l’albarderia Jaume Ventura -mosquiteres, cadires coixins, guarnicions
per a cotxes, carros i carruatges, maletins, carteres, sacs, objectes per a
bicicletes, etc.-, la fàbrica de licors Josep Bosch, la fàbrica de xocolates
Josep Erquicia, Pino i companyia -colliters, magatzemistes, extractors de vins
de xerès i de San Lúcar de Barrameda-, Anuario del Comercio, de la Industria,
de la Magistratura y de la Administración, Miguel Prim i companyia
-amortitzacions-, Francisco Llaurador -pintor i dibuixant-, el Gran Cafè de la
plaça Prim, la Fàbrica de pastes per a sopa Josep Voltes, el basar de sastreria
Josep Pujol i el taller de rellotgeria Ramon Perpinyà.
Pel
que fa als continguts, hi ha alguns articles breus d’opinió com el d’E. Mata
“Consideraciones sobre el ciclismo”, elogiant el gran progrés de les bicicletes
en pocs anys. L. A. B. escriu sobre les virtuts del tàndem, desplegant un
mostrari d’arguments masclistes i de control de la dona digne d’estudi. Josep
Ferré escriu sobre tauromàquia. C. escriu des de València posant el crit al cel
per l’impost municipal sobre les bicicletes, seguint la iniciativa d’altres
consistoris de l’Estat. Hi ha espai per a la poesia. Una d’elles la signa F.
Gras y Elías, “La bicicleta es mejor”, i l’altra és de Josep Aladern d’Alcover
“Caminá ó caure n’és son destí”. Hi ha un apartat d’il·lustracions on s’explica
una història. Les notícies breus internacionals ens fan adonar del seguiment de
les curses i dels esportistes de renom de l’època. La revista es feia ressò del
malestar a França perquè el campionat del món s’havia de celebrar a Colònia, on
coincidirien amb els actes de record de la Batalla de Sedan, guanyada en el seu
moment pels Prussians i patida pels francesos. Michael s’havia imposat a Barden
a París. Aquest jove de 15 anys havia guanyat les deu carreres on havia
participat aquell 1895. La carrera Enghien-Beavais havia estat un èxit, havent
participat 140 corredors. S’estava preparant el campionat d’Alsàcia i Lorena. El
Veloz havia rebut la visita a la redacció de El ciclista de
Barcelona, El Tàndem de València, la Revue Velocipèdique i l’Industrie
Velocipédique de París, entre d’altres.
La
passió per la bicicleta com a invent dona notícies com la polèmica troballa a
França d’una antiga bicicleta que com a mínim feia 30 anys ja havia incorporat
les noves millores que havien revolucionat l’enginy. També es recullen
polèmiques de defensors i detractors de la bici com les que protagonitzaven a
Donosti les capçaleres El Fuerista i La Voz de Guipuzkoa.
Finalment hi ha un apartat de notes útils per als ciclistes on s’ensenya, per
exemple, a treure l’òxid dels objectes niquelats. I també hi ha passatemps, és
clar.
Comentaris