“Siempre que veo a un adulto en
bicicleta
recupero la esperanza por la
humanidad”.
H. G. Wells (1866-1946)
Soc
un apassionat de la premsa en paper. M’encanten les noves tecnologies, les
empro, comparteixo notícies a les xarxes i m’informo. Però el diari m’agrada
llegir-lo imprès. I em crida l’atenció veure que al llarg de la història de la
premsa escrita s’han fundat capçaleres dels temes més diversos: escacs,
política, naturisme, espiritisme, religió, excursionisme, llengua, futbol,
arquitectura... i ciclisme! Repassar les pàgines groguenques de les primeres
publicacions periòdiques relacionades amb la bici és apassionant. En paral·lel
al boom de les d’aquesta màquina, apareixen un munt de noves revistes que
parlen d’aquest fenomen. He anat a cercar una capçalera qualsevol per veure de
què parlaven. El Veloz era una
publicació que va néixer a Reus el 1895. Capçaleres estrangeres. M’acompanyeu a
l’hemeroteca? Anem a treure la pols a aquests diaris antics. Quins temes
tractaven El Veloz a finals del segle XIX?
Desconeixem
la vida d’aquesta publicació quinzenal però s’han conservat dos exemplars, el primer
i el cinquè. Els dos van ser editats el 1895 a la capital del Baix Camp. Llegim
el primer amb atenció. Hi ha una bona colla d’anuncis: bicicletes “Humber”, l’albarderia
Jaume Ventura -mosquiteres, cadires coixins, guarnicions per a cotxes, carros i
carruatges, maletins, carteres, sacs, objectes per a bicicletes, etc.-, fàbrica
de licors Josep Bosch, fàbrica de xocolates Josep Erquicia, Pino i companyia
-colliters, magatzemista, extractors de vins de xeres i de San Lúcar de Barrameda,
Anuario del Comercio, de la Industria, de la Magistratura y de la Administración,
Miguel Prim i companyia -amortitzacions-, Francisco Llaurador -pintor i
dibuixant-, Gran Cafè de la plaça Prim, Fàbrica de pastes per a sopa Josep
Voltes, basar de sastreria Josep Pujol i taller de rellotgeria Ramon Perpinyà.
Pel
que fa als continguts, hi ha alguns articles breus d’opinió, com el d’E. Mata “Consideraciones
sobre el ciclismo”, elogiant el gran progrés de les bicicletes en pocs anys. L.
A. B. escriu sobre les virtuts del tàndem, desplegant un mostrari d’arguments
masclistes i de control de la dona. Josep Ferré escriu sobre tauromàquia. C. escriu
des de València posant el crit al cel per l’impost municipal sobre les
bicicletes, seguint la iniciativa d’altres consistoris de l’Estat. Hi ha espai
per a la poesia. Una la signa F. Gras y Elías, “La bicicleta es major”, i l’altraJosep
Aladern d’Alcover “Caminá ó caure n’és son destí”. Hi ha un apartat d’il·lustracions
on s’explica una breu història. Les notícies breus internacionals ens fan
adonar del seguiment de les curses i dels esportistes de renom de l’època. La
revista es feia ressò del malestar a França perquè el campionat del món s’havia
de celebrar a Colònia, on coincidirien els actes de record de la Batalla de
Sedan, guanyada en el seu moment pels Prussians i patida pels francesos. Michael
s’havia imposat a Barden a París. Aquest jove de 15 anys havia guanyat les deu
carrers on havia participat aquell 1895. La carrera Enghien-Beavais havia estat
un èxit, havent participat 140 corredors. S’estava preparant el campionat d’Alsàcia
i Lorena. El Veloz havia rebut la visita a la redacció de El ciclista
de Barcelona, El Tàndem de València, la Revue Velocipèdique i l’Industrie
Velocipédique de París, entre d’altres.
La passió per la bicicleta com a invent dona notícies com la polèmica troballa a França d’una antiga bicicleta que com a mínim feia 30 anys ja havia incorporat les novetats incorporades recentment i que havien revolucionat l’enginy. També es recullen polèmiques locals, de defensors i detractors de la bici com el que protagonitzaven a Donosti les capçaleres El Fuerista i La voz de Guipuzkoa. Finalment hi ha un apartat de notes útils per als ciclistes on s’ensenya, per exemple, a treure l’òxid dels objectes niquelats. I també hi ha passatemps, és clar.
.JPG)
.jpg)
Comentaris