.jpg)
S'han
apoderat dels millors llocs del carrer. “Monstres de carn amb cucs de ferro”. Pel
mig no et pot caure cap objecte dels balcons. Hi acostuma a tocar el sol
d'hivern que tant ens reconfortaria. Escampen el fum que s'empassen en silenci
els vianants, nens i nenes que van a l'escola, avis que van a comprar al
mercat, malalts que van camí del centre d'atenció primària. Estacionen els
vehicles a tocar de les minúscules voreres. Per grans que siguin els passos per
als peatons, sempre són massa petits! Hi passen carros de la compra, cadires de
rodes, pares que estiren els fills per tal d'arribar a les classes d'anglès, un
que va en crosses i un noia que porta a arreglar la bicicleta. N'hi ha que
deixen el motor encès mentre baixen i fan alguna gestió: treure diners del
caixer o dir adeu a la xiqueta que entra a l'escola. I anar fent. No hi xoquis!
Sempre pendràs mal tu, que vas a peu, sense para-xocs ni 1.400 quilograms de
ferro i plàstic al damunt.
Jo posaria
aparcaments dissuasoris en entrar a les ciutats, al costat de les estacions de
tren, etc. Faria illes per on només poguessin passar unes hores determinades al
dia, com si fossin talment zones peatonals: escoles, instituts, escoles de
dansa, de música, mercats, zones de botigues. En aquests llocs hi abundarien
espais per jugar, arbres i bancs per seure. Donem per fet que els cotxes han de
tenir el privilegi que tenen. Pensem-hi! Quants viatges es podrien fer a peu o
amb bicicleta? Heu provat de caminar mai 10 minuts? Pots arribar molt lluny!
Comentaris