LA DICTADURA DELS COTXES

S'han apoderat dels millors llocs del carrer. Pel mig de la calçada no et pot caure cap objecte dels balcons. Hi acostuma a tocar el sol d'hivern que tant ens reconfortaria. És el lloc privilegiat que els ha tocat a ells, els cotxes. Escampen el fum que s'empassen en silenci els vianants, nens i nenes que van a l'escola, avis que van a comprar al mercat, malalts que van camí del centre d'atenció primària. Estacionen els vehicles a tocar de les minúscules voreres. Per grans que siguin els passos per als peatons, sempre són massa petits! Hi passen carros de la compra, cadires de rodes, pares que estiren els fills per tal d'arribar a les classes d'anglès, un que va en crosses i un noia que porta a arreglar la bicicleta. N'hi ha que deixen el motor encès mentre baixen i fan alguna gestió: treure diners del caixer o dir adéu a la xiqueta que entra a l'escola. I anar fent. No hi xoquis! Sempre pendràs mal tu, que vas a peu, sense paraxocs ni 1.400 quilograms de ferro i plàstic al damunt. El silenci dels carrers és el soroll dels motors. Encara que no circulin en algun moment pel carrer, no gosis posar-hi el peu! En qualsevol moment poden aparèixer i tenen el dret a passar. Tu, humil peató, no. A qui interessa aquest privilegi? Els peatons circulen sense generar cap impacte econòmic directe. En canvi, els que cremen benzina, comprèn cotxes i paguen per tot, sí. 

Jo posaria aparcaments dissuassoris en entrar a les ciutats, al costat de les estacions de tren, etc. Faria illes per on només poguessin passar unes hores determinades al dia, com si fossin talment zones peatonals: escoles, instituts, escoles de dansa, de música, mercats, zones de botigues. En aquests llocs hi abundarien espais per jugar, arbres i bancs per seure. Donem per fet que els cotxes han de tenir el privilegi que tenen. Pensem-hi! Quants viatges es podrien fer a peu o amb bicicleta? Heu provat de caminar mai 10 minuts? Pots arribar molt lluny!