Jo posaria aparcaments dissuassoris en entrar a les ciutats, al costat de les estacions de tren, etc. Faria illes per on només poguessin passar unes hores determinades al dia, com si fossin talment zones peatonals: escoles, instituts, escoles de dansa, de música, mercats, zones de botigues. En aquests llocs hi abundarien espais per jugar, arbres i bancs per seure. Donem per fet que els cotxes han de tenir el privilegi que tenen. Pensem-hi! Quants viatges es podrien fer a peu o amb bicicleta? Heu provat de caminar mai 10 minuts? Pots arribar molt lluny!
CRISIS I COOPERATIVISME
"Crisi i cooperativisme. La vida de Miquel Mestre Avinyó com a fil conductor d'aquesta història" L'Espurna , núm. 11, 2010, pàg. 19-23. Ja no recordo quan i perquè em vaig començar a interessar per la figura de Miquel Mestre. El que sí que tinc present és que un dia em van caure a les mans dos llibres de la seva filla Cassandra Mestre, que jo llavors ni tan sols coneixia, i que des de llavors és un tema que no he abandonat. Els llibres eren Arreu la Sorra i Esberles del Temps. Havien estat editats per una petita editorial als anys 80 que es deia El Llamp. Era, per tant, difícil contactar amb la Cassandra. Comentant-ho amb un amic em va dir que sí, que ell coneixia al que havia estat l'editor i que potser... Mans a la feina. Vam trucar a l'Enric Borràs del Llamp un dia al vespre i, després d'explicar els nostres interessos, ens va facilitar el telèfon de la Cassandra. Reconstruir una vida Al cap d'uns mesos de visitar en diverses ocasions a la
Comentaris