LES SEQUERES DE 1764 A LA POBLA DE MONTORNÈS I A TORREDEMBARRA


A la dècada de 1760 es va fer evident que el sistema de producció agrícola a Catalunya, basat encara en relacions feudals, no podia donar resposta a les necessitats que generava l’augment de població de l’època. Aquesta situació va provocar la crisi de subsistències del bienni 1763-64. En aquesta època se succeïren èpoques d’excés de pluges i d’intenses sequeres que van provocar problemes greus al camp i un augment del preu del pa. 

A la Pobla de Montornès es van fer pregàries el 25 d’abril de 1764 per tal que plogués. Hem pogut conèixer el cas gràcies a la transcripció realitzada per l’estudiós Jordi Morant de dos documents de confraries de la Pobla: 

“Nosaltres en dia Parròquia congregaren las Pregàrias lo dia de Sant March a 25 d’abril que feu lo dia que lo Magnífich Ajuntament ho demanà, lo dia primer de maig a la tarda feren professó de penitència, trabent lo Sant Chisto de sa capella y fins la Verge de la Soledat, lo portarenn professó ab moltes atxes y vestes y las senyores y minyons vestits de blanch, tots descalços, y molts altres de penitents predicant després ab grans llàgrimas y sospirs.

Lo primer diumenge de maig, doncs no havia plogut, ferem la Professó del Roser a la tarda, cantant lo Sant Rosari per los carrers y tornats a la Iglesia se predicà lo Sant Rosari. Després continuaren las oracions fins lo dia 11 de maig, i lo dia 12 se determinà cantar los tres dias la lletania de Maria Stma. Després del Rosari  fent tot lo temps las oracions a la Verge Stma. Del Roser el mitg de la missa major ab quatre ciris encesos y la del Sant Chisto gros, Maria Santa. De la Soledat al costat dret en terra; ahont estigueren fins que  se tornaren a sa Capella y confiant en la Verge del Roser que nos afavoriria. Se li cantà ab molta devoció, la Lletania tres dies, y al tercer dia a mat nit comensá a plourer. Com està alt dit quedarem remediats, per la gloriosa V. Mare Santma.”

De Torredembarra, també ens ha arribat un testimoni escrit de l’època. La sequera provocà una alça del preu del blat a finals de 1763. L’any 1764 comença igual o pitjor. 

“Aportaven en esta vila a Sta Rosalia a la Capella ab professó, lo dia 1 de maig de 1764, ÿ ab ella anava lo St Christo gros de la Iglesia junt ab la relíquia de la Sta, que al retorn de la professó los tornaren à l’Isglésia, las sagristanes ab algunas donsellas de compa anaven vestides de blanch ab atxes, com també lo Ajuntamt y molts altres individuos, junt ab los de la congregació de la puríssima sanch ab sas vestes, ÿ atxas, se quedà Sta Rosalia a la Capella per lo espaÿ de uns 19 dias, ahont mantenia la vila á sos costas lo gasto de la cera ÿ llantias encesas.”

La imatge es va deixar 19 dies a l’ermita del Roser, situada al capdamunt del carrer Nou. Tots els dies s’hi van celebrar misses i es va resar el rosari totes les nits. I, finalment, “lo dia 16 de maig plogué molt bé ÿ se retornà la Sta en la Iglésia, ÿ a són altar”. Aquests detalls els hem pogut llegir al llibre de Jordi Guasch El Culte a Santa Rosalia a Torredembarra (del segle XVII al XXI) publicat el 2016.

Comentaris

Entrades populars

CRISIS I COOPERATIVISME

21 d'ABRIL: LLEGENDES, RELATS, VOTS DE POBLES I TRADICIONS DE BONASTRE I RODALIA

La Pedra Alta de Can Ferrer

Societat de Socors Mutus de Torredembarra (1866-1869)

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

EL SANT CRIST DEL PONT D’ARMENTERA

EL COMÚ

NO CUINO: UNA PROPOSTA CULTURAL I GASTRONÒMICA