ALGUNES EFEMÈRIDES TORRENQUES


 1901: La Veu del Poble

1914: Arriba l’electricitat a Torredembarra.

1914: Cintes Fité

1917: Es crea la Joventut Torredembarrense.

1918: Es crea la societat recreativa els Tranquils.

1919: Fàbriques d’Espardenyes Espina.

1921: Es creen els Pomells de la Joventut.

1921: Taller de Cintes i Brodats “Vídua de Francesc Cardona”

1922: Es crea la UDT.

Anys 20: Cal Bofill.

1929: El Pes

Anys 20: Casona del Carme

1930: Es crea la societat recreativa la Nova Germanor.

1935: Hermen Cortasa

1947: Fàbrica de Cintes Francesc Gual

1953: Manufactures Tèxtils Magem

1958: Fàbrica de cintes Lluís Juan

1960: Es comencen a urbanitzar els camps de conreu de regadiu de Torredembarra.

1960: Es construeixen hotels, càmpings.

1961: Es recuperen els Armats

1961: Fàbrica de cintes M. Assumpció Mercadé

1968: Es crea l’Agrupació Sardanista l’Antina.

1968: Es crea la coral Santa Rosalia

1968: Primer disc del Pedrol

1968: Conchita Bautista enregistra la cançó “La playa de Torredembarra”

Anys 70: Long Play, la Traviesa.

1975: Nois de la Torre

1976: Assemblea Democràtica de Torredembarra

Cap el 1978: Es crea l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola Antoni Roig.

Cap el 1979: Es recupera el carnaval.

1983: Fàbrica de barques de competició Henriksen SA

1987: Ball de Diables

1987: Escola Molí de Vent

1990: Casal Municipal

1993: Neix la revista literària La Sínia.

1993: S’estrena l’Àliga

1993: S’inaugura el Casal Municipal

1995: Port

1996: INS Torredembarra

1998: CAP

2000: El far

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

El 4 d'abril de 2024 vaig presentar un nou llibre, un recull de deu articles, alguns d'inèdits i d'altres ja publicats en revistes. Aquests darrers els he actualitzat amb noves fonts d'informació i amb conclusions que canvien algunes de les meves tesis inicials sobre aquests temes. Deu històries del Baix Gaià. Deu capítols. Deu articles. Festes majors, grallers, corals, professions, lliurepensadors, republicans, catalanistes, associacions, cooperatives, Cuba, El Marroc, Salvem el Gaià. I més. Deu recerques per conèixer una mica més la nostra comarca. L'acte va ser organitzat pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas  i conduït per Joaquim Nolla  als 4 Panxos, a la taverna de l'Albert, a Torredembarra, al carrer Nou, al carrer Antoni Roig. 10 RETALLS de Baix Gaià 2024 / Introducció 1868 / Els inicis del republicanisme 1869 / Lliurepensadors 1870 / La festa major de la Nou de Gaià 1880 / Els primers catalanistes 1898 / Qui va morir a la guerra de Cuba? 1900 / Qui v...
Imatge

DE TOT UNA MICA

  El 17 de desembre vaig ser al programa d'Ona la Torre "De tot una mica", amb el Miki, el Salvador, el Miquel, la Chelo i els seus col·laboradors. Vam riure molt vam cantar, vam parlar de Julivert, de fer barrera i de llibres. Un plaer! Podeu recuperar el programa en aquest enllaç .
Imatge

PARLEN LES ÀVIES. LECTURA TEATRAL

Veieu l'article de Carles Marquès ! Carles Marquès i Carme Canyelles preparen una adaptació teatral del llibre Parlen les àvies . Escolteu l'entrevista a Ona la Torre on parlen dels preparatius. I veieu la notícia al Ona la Torre !
Imatge

EL SANT CRIST DEL PONT D’ARMENTERA

El 3 de gener celebren al Pont la festa major d’hivern dedicada al Sant Crist. Com a la Riera de Gaià i com va passar al Catllar, l’ocupació francesa del 1809 causà estralls. En aquest cas es recorda la batalla del Pont de Goi a Valls com la més important. Una versió de la llegenda diu que el Pont se salvà dels francesos quan aquests confongueren una colla de teixits estesos al sol amb un poderós exèrcit, a l’estil del Timbaler del Bruc. I, és clar, els francesos fugiren corrents. Una altra versió diu que el Pont se salvà de les pestes que llavors afectaven a les poblacions de la rodalia. Tant una versió com l’altra atribueixen la protecció del Sant Crist com a causa del miracle. Encara ara s’organitza una gran processó de caire popular en honor al Sant Crist ja que es va fer un vot de poble. La Rosa M. Canela ( Llegendes de l’Alt Camp ) explica que la tria es va fer amb el “sistema del rodolí”, que consisteix en posar dins d’una bossa els noms dels candidats a protectors del poble ...
Imatge

Les fogueres de Sant Joan a Torredembarra

El mes de juliol de 2021, la periodista torrenca Anna Rius publicava a Torredembarra Actualitat un article recordant les fogueres que cremaven la nit de Sant Joan pels diferents barris de la vila. Vaig retallar aquest escrit, el vaig publicar a les xarxes i vaig demanar a tothom que escrigués el lloc del poble on feien la seva foguera comunitària. I aquest és el resultat. El Pere Torres recorda la que feien a la plaça Sol-Raig , als Munts. El Ramon Charles i els seus veïns la feien a la plaça Catalunya , quan encara no estava ni asfaltada i només hi havia l’edifici de l’As d’Oros. La Carme Miquel comparteix una fotografia on apareixen els seus dos fills i dos xiquets més l’any 1993 en una parada de garrofers de la zona del Molí de Vent encara per urbanitzar. La Janet Rimbau, la Conxita Segú i la Imma Vericat expliquen que la feien al carrer Indians, al descampat que hi havia darrere l’edifici de cal Mercadé . L'Enric Bonan també recorda que participava en aquesta. L’Aurèlia Fortun...
Imatge

COR DE ROURE

A la portalada del temple romànic de Santa Maria de Santa Coloma de Queralt, situat als afores del poble, hi podeu veure escenes de la Bíblia. En un capitell del segle XIII, però, hi ha un cavaller lluitant contra un lleó. Aquest és l’escut dels comtes de Santa Coloma de Queralt. La llegenda de Pere de Queralt “Cor de Roure”, primer comte de Santa Coloma, explica l’origen d’aquella imatge. Resulta que en una ràtzia dels sarraïns van agafar com a presoner, ni més ni menys, que al comte Pere. Els captors sabien de la fama de valent del nostre protagonista i no se’n van poder estar: li van prometre la llibertat si aconseguia vèncer a un lleó. Què va fer el Pere per vèncer a tant brau mamífer...? Molt bé! Pere es va encomanar a la Mare de Déu del Bell-lloc, guanyà la lluita i fou alliberat. Com agraïment va fer obres de millora al santuari i va fer esculpir la portalada que he esmentat al principi. -Per escriure aquest retall he consultat Canela (2007:37) i la Viquipèdia.-
Imatge

L'OFICI DE BOTER A TORREDEMBARRA

Imatge de la presentació del llibre, l'exposició i el documental del 9 de juliol de 2017. Diumenge, 9 de juliol, a les 12 del migdia, es va presentar el llibre sobre l'ofici dels boters al Pati del Castell de Torredembarra. També es va inaugurar l'exposició d'eines i vam poder veure el vídeo que ha enregistrat la Carol Cubota. L'acte va estar inclòs dins el cartell d'actes de la  Festa del Quadre .  Ona la Torre , Tac 12  i el Diari Més n'han parlat aquests dies. Al web de l'Ajuntament podeu veure tots els detalls. Gabriel COMES i Jordi SUÑÉ (2017):   L'ofici de boter a Torredembarra . Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra.  T 891-2017    ISBN: 978-84-697-4519-9 Un article per a la revista CEL OBERT: L’ofici de boter a Torredembarra Acaba de sortir publicat el llibre que recupera la memòria d’un dels oficis artesanals més importants que va tenir Torredembarra, el de boter. El 1889 Torredembarra tenia 153 boters i...
Imatge

EL RIU DE LES DONES. CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU

Podeu comprar el llibre a NATURA LLIBRES ! EL RIU DE LES DONES CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU El 30 de març de 2013 va tenir lloc la presentació del llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu al Centre d’Art i Natura de Farrera del Pallars. Es tracta d’un estudi etnogràfic realitzat gràcies a la Beca CAN de Recerca 2011 concedida a l’antropòleg Jordi Suñé Morales. El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Més enllà d’una visió estàtica s’hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l’educació, l’alimentació, la higiene, la salut, la migració, l’economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc. El riu de les dones és una mirada enrere des d...
Imatge

65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...
Imatge

LA MARE DE DÉU DE LA ROCA D'ESCART (PALLARS SOBIRÀ)

La Mare de Déu de la Roca és a Escart, al Pallars sobirà. L'ermita romànica es troba en un lloc força curiós, al peu d'una gran penya rocosa. Segons llegeixo al llibre "Jardín de María pantado en el principado de Cataluña" de Narcís Camós publicat el 1657 -i reeditat en part per Garsineu el 1992-, el 1612 s'hi va edificar una casa per a l'ermità i miraculosament va aparèixer una font amb aigua. La capella va ser construïda en aquell lloc tan escarpat perquè s'hi va trobar la imatge de la Mare de Déu. Un toro que pasturava als prats d'Escart amb una colla de vaques es va escapar en diverses ocasions per un camí gens transitat. El pastor s'hi va fixar. A més a més, el toro pujava amb una agilitat inusual i feia uns brams eixordadors. En apropar-s'hi, l'esmentat pastor trobà la imatge. Després de donar la notícia al poble, la van traslladar al paratge anomenat "Ferrera" per edificar-hi una capella, "pero quiso el Cielo que la im...