La bicicleta és una font d’inspiració per als músics. Aquest invent de dues rodes és emprat com a símbol d’alegria i llibertat. Veiem alguns exemples i a cantar!
Una de les cançons més famoses de Queen, el grup de Freedy Mercury i Bryan May, és “Bicycle”. La lletra enumera en primera persona del singular un munt de coses que no vol ser el protagonista de la cançó. I la tornada deixa ben clar el que sí vol fer: “I want to ride my bicycle”.
Però
si hi ha una cançó que ha esdevingut una mena d’himne de la bicicleta i de
l’energia positiva, aquesta és la que van gravar els colombians Carlos Vives i
Shakira. El videoclip de “La bicicleta” es va enregistrar a Barranquilla i a
Santa Marta, a Colòmbia. El 2016 el tema es va difondre de manera massiva per
internet. L’any 2023 superava els mil sis-cents milions de reproduccions a
youtube. I la bici, un símbol de llibertat, “que me lleva a todos los lados”, i
una invitació a l’amor, “llévame en tu bicicleta”.
Carlos
Vives, l’any 2017, va donar continuïtat a la seva passió per la bici amb la
cançó “El orgullo de mi patria”. En aquesta ocasió, Vives homenatjava als grans ciclistes professionals
que ha donat el seu país, “ahí va mi chino parado en su bicicleta...”.
Red
Hot Chili Peepers posen una bicicleta en una de les seves cançons per parlar d’un
amor primerenc. El tema, amb acords majors, és tranquil·la però rítmica, com
caracteritza al grup. La bicicleta ajuda a dibuixar aquest ambient de record d’un
amor d’estiu. “How could I forget to mention/ the bicycle is a good invention./
Sitting there in a silent movie./ Beside the only girl who really ever moved me./
Happy days but sad I'm facing./ Heaven knows that I'm on the case./ How could I
forget to mention the bicycle?”. Busqueu-la. Mel de romer.
I
és que “la bicicleta és un gran invent”, com diu la cançó escrita pel Josep M.
Espinàs i Francesc Burrull (Les cançons de les joguines, 1968). Que sí,
que “Un peu a cada pedal,/ l'esquena dreta i el cap ben alt./ Un xic de força
amb el peu,/ i ja puc córrer per tot arreu./ Roda que roda, que roda rabent,/
la bicicleta és un gran invent.” En
la mateixa línia va la cançó de Josep M. Panyella que cantava el Xesco Boix (Cantant, cantant les penes se’n van,
1981) que en forma d’endevinalla evident es pregunta “Què és allò que et porta per a tot arreu/ fent girar una cosa amb la
planta del peu/ no contamina i té botzina./ Segur que ja ho sabeu?/ La
bicicleta cling,cling./ La bicicleta cling,cling./ Oh! Que bé que s'hi va.”
Sempre
ens quedarà la bici juganera, surrealista i infantil de la cançó de l’elefant,
circulant en bicicleta pels estels: “I, doncs, què us penseu?/ Porta una cua al
darrere/ i una trompa al davant.” I punt. Ara que, com a cançó infantil, tenim
a dalt del podi “Mi bicicleta” de Parchís, enregistrada a la dècada de 1980.
“Pedalear, pedalear, pedalear, pedalear” era la tornada. Doncs això.
Hi
ha un grup amb una especial passió per la bici. És Coldplay. A la cançó “A Head
Full of Dreams” (2016) es pot veure als membres del grup circular sobre dues
rodes per zones urbanes de Mèxic, cosa que ajuda a reforçar una lletra
vitalista que crida a fer realitat els nostres somnis. Al videoclip “Paradise”
(2011) del mateix grup hi apareix un elefant damunt d’una bicicleta d’una sola
roda. La lletra convida a somiar en un paradís oníric i la imatge de l’elefant
fent anar els pedals hi ajuda. I el 2021 van fer concerts sostenibles obtenint
l’electricitat necessària a través de l’acció d’una colla de ciclistes.
La
bicicleta pot ajudar a dibuixar somnis, paisatges celestials, vintage, de color
sèpia, d’amor romàntic o de tot això barrejat, com ho fan Blaumut a
“Bicicletes” (El turista, 2012): “Un dilluns perfecte, bicicletes sense
mans./ Tinc un pas de zebra nou recent pintat./ Vols gelat de menta? Les
finestres semblen de paper mullat.”
Ara
que, per surrealistes, els Antonia Font: “Per jo i tots els ciclistes” (Vostè
és aquí, 2012): “Som jo amb sa bicicleta que faig rodar es planeta./ Som jo
com una fletxa si veus passar una estela. / Sa calma de novembre, la mar una
bassa d'oli.”
Per
a molts, la bicicleta és sinònim de vacances. Vestusta Morla recorden en una
cançó aquells estius de quan érem petits, eterns, amb temps per l’avorriment i
la descoberta. Després de dinar, el Tour de França. Aquest grup madrileny
explica aquells mesos tòrrids amb tot de referències al ciclisme i al Tour. El
tema és del 2014 i porta el títol d’aquesta mítica cursa: “perdidos en el
pelotón / salvados a contrarreloj, / en brazos del sofá, van / nadando en
contrapedal, / hundidos en la general, / pero a flote.” (La deriva,
2014)
Una
curiositat sobre la relació entre la música i el ciclisme és que hi ha grups
que directament s’han inspirat amb el nom d’algun ciclista mític per batejar la
seva banda. The Delgados és un grup escocès format el 1994 que agafa el seu nom
del ciclista de Segovia Perico Delgado. I això em fa recordar les cançons de la
Vuelta Ciclista a España. Cada any es tria una cançó, a la manera d’himne, que
no para de sonar per tot arreu. Jo recordo les de quan era petit: “me estoy
volviendo loco, me estoy volviendo loco, poco a poco...” del grup Azul y Negro
(La noche, 1982).
Per
cert, sabeu quina és la cançó més antiga dedicada a la bicicleta? Doncs és una
cançó que va esdevenir molt popular, “Daisy Bell”. Va ser escrita per l’anglès
Harry Dacre l’any 1892. Resulta que un any abans, en arribar als Estats Units,
a l’aduana, li van fer pagar un impost per la bicicleta que duia. Dacre es va
escandalitzar i no va parar d’explicar-ho a tothom. Un dia, un bon home que
l’escoltava li va respondre alguna semblant a això: “Sort que la teva bicicleta
no era per a dos persones, que t’haguessin fet pagar el doble”. Aquesta
resposta va inspirar a Dacre per escriure la cançó esmentada sobre el tàndem.
De manera divertida, li proposa a la seva estimada que es casi amb ell, que no
té diners per un carruatge però que podran anar amb una bicicleta per a dos. Poca
broma: la cançó va ser un èxit i l’autor es va poder retirar amb els beneficis
que va aconseguir.[1]
Si la voleu recuperar per internet, n’hi ha un munt, de versions, com la dels
anglesos Blur (Sunday sunday, 1993).
[1] Carlos ZÚMER (2018): “Las bicis cambiaron el mundo... Y volverán a hacerlo”, El País, 30-06-2018.
Comentaris