QUI VA MORIR A LA GUERRA DEL RIF?



Llegiu l'article sencer al llibre 10 retalls de Baix Gaià que va sortir el 4 d'abril del 2024.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

PARLEN LES ÀVIES. COSTUMS I TRADICIONS DE CASTELLVELL DEL CAMP

Jordi Suñé (2010): Parlen les àvies. Costums i tradicions de Castellvell del Camp . Castellvell del Camp: Ajuntament de Castellvell del Camp. DL: T-537-10 Si el voleu comprar queden exemplars a la llibreria Gaudí  de Reus (Carrer Galera, 12) Retall del web festes.org . Retall del butlletí d'ERC-Castellvell del Camp Retall del Butlletí Municipal de Castellvell del Camp Fragment de l'entrevista que la Televisió de Cambrils va realitzar el 17 de març de 2010 en motiu de l'Exposició "Costums i tradicions de Castellvell del Camp. Parlen les àvies". Veieu Festes.org . El llibre es pot comprar a la llibreria Gaudí de Reus. Veieu també totes les fotos de l'exposició . Veieu l'article sobre el cooperativisme a Castellvell del Camp . La foto és un instant de la parada de l'Ajuntament en motiu de la diada de Sant Jordi. Retall del Diari de Tarragona . Notícia a El Punt , 6-III-2010. Ressenya del llibre publicada per ...
Imatge

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...
Imatge

JOSEBA LOINAZ + JORDI SUÑÉ

L'estiu de l'any 2020 vam iniciar un experiment musical interessant. Un músic basc i un músic català van fer una barreja de cançons d'aquí i d'allí. Per un costat vam tenir el saber fer i el piano del músic Joseba Loinaz i l'energia i la guitarra del cantant Jordi Suñé. Cançons basques i cançons catalanes. "Va ser un viatge d'anada i tornada, d'Euskadi a Catalunya, de Catalunya a Euskadi, amb alguna parada a mig camí, a l'Aragó." Cançons d'autor, cançons populars, versions i bon ambient. Joseba Loinaz ha participat en l'enregistrament de desenes de discos d'estudi -el darrer amb TRES - i en molts projectes musicals -com algunes gires amb Javier Muguruza-. Actualment, és un dels líders de Leire Project, amb els quals ha tocat fins i tot a Estats Units. Jordi Suñé és membre de Julivert , el grup de cançons de taverna del Baix Gaià. Aquesta petita gira va passar per Vila-seca, Creixell i les xarxes. Per culpa de la pandèmia es van anul...
Imatge

EL SOMETENT DE CREIXELL

  El Sometent era un cos armat format per civils de cada població que tenien per objectiu defensar la comunitat de robatoris o atacs. L’origen és molt antic i ha tingut alts i baixos al llarg de la història. Les referències més antigues que hem trobat de Creixell daten del novembre de 1880. Llegim al diari Lo Catalanista, editat a Barcelona, que «l’honrat propietari y cabo del somatent don Salvador Mercader» havia estat ferit «traidorament d’un tiro de rewólver». Sembla ser que la bala li va travessar un braç i que «s’ignora qui ha sigut l’agressor.» [1]   Al 1921 el Sometent de Creixell participava a la subscripció promoguda pels sometents de Catalunya en solidaritat amb els mutilats i els orfes de la guerra del Rif. [2] Segons llegim al butlletí oficial del cos de Sometents Armats de Catalunya, Pau Guinovart Parés va ser nomenat sotscaporal l'any 1932. Al 1933 van participar, juntament amb els grups d’Altafulla, Torredembarra i Roda, en la captura i mort de dos lladres ...
Imatge

RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...
Imatge

CONCERTS TOT SOL 2026

21 de març: Maldà, l'Urgell (Bar Centro) 22 d'abril: Tarragona, El Tarragonès 24 de juny: La Nou de Gaià, Baix Gaià (vespre) 24 de juliol: Torredembarra, Baix Gaià (AMB JOSEBA LOINAZ!) 8 d'agost: Marçà  d'agost: El Pla de Santa Maria, Alt Camp : Tamarit, Baix Gaià : Garcia, la Ribera d'Ebre
Imatge

JULIVERT 2026!

14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria  31 de maig: Cal Boter Veieu l'article de Carles Marquès ! 12 de juny: Sant Celoni (festa particular) 19 de juny: Balaguer   23 de juny: Tàrrega  I us avancem que podem confirmar que enguany serem a Alió, Vic, Campelles, la Nou, Alcover i Barcelona!
Imatge

EL COMÚ

Aquest text en format opinió el vaig enviar fa uns dies al butlletí de l'Alternativa: EL COMÚ Des de fa un parell d'anys es parla molt del concepte de "comú". Jo vaig topar amb ell llegint Un món comú de la filòsofa Marina Garcés ( www.marinagarces.com ) i em va semblar interessant.. Ara ens ha caigut a les mans un llibre ben curiós sobre l'antic poder popular i els béns comunals representats per institucions com la universitas, les terres comunals, els forns, el Consell General de la vall d'Àneu, les confraries, les parròquies com a punt de trobada del veïnat, etc. El llibre es titula El comú català i l'ha escrit un dels fills del Rafael Algarra, el David ( www.elcomu.cat ). Serà un plaer escoltar-lo el proper 7 de gener a les 19h, a l'Auca, a l'acte de presentació del treball de recerca que ha realitzat aquests darrers anys. El Centre d'Estudis Sinibald de Mas s'encarrega de l'organització de l'acte ( www.sinibald.cat ). --...