QUI VA MORIR A LA GUERRA DEL RIF?


Hi ha guerres oblidades. És sorprenent. Quants joves van morir a la inútil guerra del Marroc de principis del segle XX? Ben bé, no ho sabem!

L’exèrcit espanyol mantenia una guerra intermitent de caire colonial des del segle XIX al servei d’una elit espanyola que es beneficiava econòmicament de l’ocupació.

D’aquella època més remota, recollim a la premsa que el fill del cirurgià de Torredembarra va degollar un soldat enemic quan se l’enduia presoner l’any 1860.[1]

És clar que al capdavant de les guerres hi posaven els fills de les famílies més pobres de les diferents nacions que formen l’Estat. Els més rics, pagant, podien estalviar-se d’una mort quasi segura.

Les dades que tenim de la Pobla de Montornès són força fiables. Calculem que anaren al Marroc vuit veïns d’aquest municipi i que tornaren vius tres d’ells. Si extrapolem aquestes dades de manera estadística al conjunt de pobles del Baix Gaià ens surten unes dades esfereïdores: Uns 71 joves van anar a fer la guerra al nord de l’Àfrica dels quals van morir uns 45. Qui eren aquests homes? M’ajudeu a localitzar-los? Hi posem els noms i les seves fotografies?

Josep Vallverdú Nin “Pepet del Po”, de la Pobla de Montornès, fill del Pere i la Rosalia, va ser una de les víctimes d’aquesta guerra. Va morir la nit del 30 d’agost del 1921. Dos anys després, els veïns del seu poble, coincidint amb la Festa Major, descobririen una làpida en un carrer en la seva memòria, a la façana de cal Pexerino. Un company seu de la Pobla, Pere Parera Casas, tornà ferit. Sembla ser que unes monedes al cinturó li salvaren la vida després de l’impacte d’una bala. El 15 de novembre de 1921 arribà ala Pobla on fou rebut per molts veïns. Altres poblencs que foren destinats a l’Àfrica en aquella època són Isidre Mercadé Olivé de cal Paserino, Josep Orpinell Figuerola de cal Pastisser, Eloi Romeu (fet presoner i desaparegut), Josep Miracle de cal Goixona que morí de malaltia, Silvestre Solé de cal Duros que també morí de malaltia, Pere Fortuny de ca la Quica, que va morir de malaltia, i Josep Romeu, que va ser detingut i va desaparèixer.[2]

De Torredembarra, sabem que tornà ferit d’un braç l’Eleuteri Papiol Sabanés (1900-1958), després de lluitar a Annual. Papiol seria alcalde de Torredembarra l’any 1938 i fins a finals de la guerra  per ERC. Per fonts orals, sabem que també va anar al Marroc Pere Arall de cal Pastoret. L’any 1921 es va fer una festa benèfica al Teatre Unió d’aquesta vila per recollir diners pels ferits a la guerra del Marroc. El 6 de gener de 1922 es va fer una missa en sufragi de les tres víctimes locals de la guerra.

De deu anys abans, el 1912, ens consta un altre acte benèfic, aquesta vegada organitzat per la Societat la Violeta d’Altafulla, que va recollir diners (21 pessetes) per a les víctimes del Rif.

Del Catllar, sabem que anà al Rif Salvador Zaragoza.

De Roda de Berà va morir el fill de Pau Vives Ferré. L’Associació de Senyores per Auxiliar a les Famílies dels morts i ferits de la guerra del Marroc, presidida per la Reina Victòria, va acordar concedir a la família un donatiu de 1250 pessetes per haver perdut un fill a Ceuta.[3]

De la Nou de Gaià hi anà David Virgili Suñé (1898-1975). Gràcies al seu nét Lluís Virgili Virgili coneixem força detalls del seu cas. Lluís Virgili va tenir converses amb el seu avi sobre la seva participació en aquesta guerra i més tard va localitzar a l’Archivo General Militar de Guadalajara l’expedient militar de l’avi. La mare de David Virgili, vídua en aquell moment, va intentar evitar que anés a l’Àfrica per tal d’evitar el pitjor. Va intentar reunir amb molt de sacrifici els diners per pagar la quota que eximia als joves d’anar al front. Sembla ser, però, que no va poder fer el tercer pagament, tan sols va aconseguir la reducció del temps que hi havia d’estar. La lleva de Virgili va sortir del Port de Tarragona el 12 d’agost de 1921 a bord del vapor “Vicente Puchol” i va arribar a Melilla el 14 d’agost. Tres setmanes abans s’havia produït el “Desastre d’Annual” (22-VII-1921). Comandats pel tinent coronel Joaquín Guerra Zagala, veterà de la campanya del 98, van estar al campament de Cabrerizas (línia exterior de la defensa de Melilla), Ait Aixa, Nador, Iquerman, Taxuda, Zeluan, Batel, Dar Drius, Kandussi, Ambar, Al Aaroui, etc. David Virgili retornà a la Península el 24 de setembre de 1922 a bord del vapor J. J. Sister. Sempre recordava que anaven amb ell un del Catllar, anomenat Palau, i un de la Torre.

Carlos Morenes y Carvajal, “vizconde de Alessón, teniente del arma de caballería y piloto del aerodromo de Nador”, nascut a la Nou de Gaià el 1896, va morir a Melilla el 24 de juny de 1922 “a consecuencia de un lamentable accidente de aviación”. Carlos de Morenés havia nascut el 6 de setembre de 1896, era fill de Ramón María Morenés García-Alessón, setè comte de l’Asalto, i Inmaculada de Carvajal Hurtado de Mendoza, i nét de Carlos Morenes y Tord, quart Baró de les Quatre Torres. El poble de la Nou li va retre un homenatge mesos després de la seva mort. L’organització dels actes va anar a càrrec d’una comissió formada per l'alcalde Joan Fortuny, els regidors Josep Virgili i Ramon Martí Mestre, el mossèn Tomàs March, els propietaris Pau Dalmau, Antonio Virgili i Florencio Gibert, el fuster Jaume Rafí i el secretari de l'ajuntament Josep Boada Caballé.

De Salomó, hi anaren Josep Ferrando de cal Po Creus, Pep Recasens de l’Estanc, Pep de ca l’Arrel i un de cal Celestino.

La guerra s’allargà fins als anys vint i alguns joves optaren per exiliar-se abans que marxar a la guerra. És el cas del Pepet Sanromà de Vespella de Gaià, que fugí a França.

La fi del conflicte armat fou celebrat per consistoris com el de Tamarit que el 12 d’octubre del 1927 va homenatjar l’exèrcit espanyol i va dedicar el nom de la plaça que forma el final del carrer Pau Segú de Ferran a “la Paz del Protectorado”.

El 12 d’octubre de 1927, s’organitzà la Festa de la Pau a Altafulla per tal de celebrar la fi de la guerra de l’Àfrica. A part d’actes lúdics, s’oferí un sopar als supervivents locals que havien participat en aquest conflicte bèl·lic en alguna ocasió des del 1904.

Mans a la feina! Busco els noms dels joves dels pobles del Baix Gaià que van anar a la guerra del Marroc. Si trobem alguna fotografia seva, molt millor! Podeu contactar amb mi via facebook o per correu electrònic (antropologiaimes@gmail.com).

Jordi Suñé Morales

Autor del llibre El Baix Gaià al segle XX

www.elriu.cat

La fotografia està extreta de la publicació La Hormiga de Oro de l’11 de novembre de 1922 on es poden veure les autoritats que van participar a l’homenatge a Carlos Morenés realitzat a la Nou de Gaià.



[1] El Isleño, 13-I-1860.

[2] Josep M. Santamaria i Puig, al seu article “No s’ha d’oblidar la història” publicat a La Pigota 25, del desembre de 2018 (pàgina 11), afegeix aquests dos darrers noms que jo desconeixia (Pere Fortuny i Josep Romeu). Santamaria diu que Josep Miracle és de ca la Boixona i no pas de ca la Goixona.

[3] Baix Penedès, 13-II-1915.

Comentaris

Publicacions populars

SANT ROC A SALOMÓ

LES CANÇONS DE TORREDEMBARRA

QUI VA MATAR A PAU SOLÉ MENSA?

Tirar confits o morir

15 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

SANT SEBASTIÀ A CLARÀ I A VESPELLA DE GAIÀ

EL RIU DE LES DONES. CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA