Estudis Altafullencs 41

22 d’abril de 2017

Els centres d’estudis, present i futur

Abans de presentar-vos la miscel·lània d’enguany del Centre d’Estudis d’Altafulla (CEA) m’agradaria compartir amb vosaltres algunes reflexions en veu alta al voltant dels centres d’estudis i la seva tasca.

En primer lloc, destacar que la tasca dels centres d’estudis continua sent molt important. Tenim necessitat de recerca per conèixer millor el nostre passat i el nostre present. Tenim necessitat de recerca per a projectar-nos cap al futur com a comunitat. Volem conèixer millor el nostre patrimoni i activar-ne de nou. Volem dialogar amb els canvis constants de la nostra societat. Volem reflexionar al voltant de la identitat local i de país. Tenim la necessitat de crear. Tenim necessitat de crear benestar. De donar llum a tantes coses amagades. Tenim necessitat de localitat, de comarca, de territori. Tenim necessitat de fer teixit associatiu. De fomentar l’excursionisme. La recerca. Les conferències. L’art. Les exposicions. Els viatges, etc. De fer xarxa, de fer comunitat...

Per tot plegat, felicitar la tasca del CEA, la seva continuïtat i animar a tothom a fer-se soci d’aquesta entitat per donar suport a les seves iniciatives.

Malgrat els elogis i les felicitacions per la feina feta, cal aprofundir en el treball que ens permeti millorar el que fem des dels centres d’estudis. Cal no abaixar la guàrdia en aquest sentit.

Una de les darreres millores dels centres d’estudis és la seva presència a internet. Ja sabeu que per a les noves generacions tot el que no és a la xarxa no existeix. Ja sabeu també que el fet de ser-hi ens permet una gran difusió del nostre treball. I ja sabeu que ser a internet facilita la recerca als investigadors. En aquest sentit el CEA ha fet un salt qualitatiu els darrers anys en potenciar el web i el facebook i en ser present a Raco.cat. D’això darrer us en faig cinc cèntims. A través de l’Institut Ramon Muntaner tots els Estudis Altafullencs anteriors es poden consultar des del portal Raco.cat. Es poden consultar els articles online o en pdf. Les estadístiques de les consultes realitzades parlen per si soles:  

·    Els Estudis Altafullencs (EA) van rebre 8800 visites el 2014, a través de raco.cat. El 2016 ja van ser més de 15000.

·       El 49% de consultes als EA estan fetes des de l’Estat espanyol. El segon país d’origen és Alemanya amb el 18%.

·    Sabeu quin article dels EA va ser el més consultat el 2016? “El padró de cèdules personals de primavera de 1937” del Francesc Blanc.

·       I el 2015? I el 2014? També!

·       I el 2013? “Annexió de Tamarit a Tarragona” de Josep Sugrañes.

·       I el 2012? “Bruixes d’Altafulla” de Lídia Recasens.

·    I el 2011? “Les nadales del fons Benavent de Barberà” de la Maria Porter i Moix.

Presentació del volum

Felicitats als autors. Felicitats a l’entitat i a la seva junta directiva. Com a trets generals del llibre podem destacar la seva interdisciplinarietat (història, natura, geografia, etc.), que alguns articles són continuació de temes encetats en altres Estudis, que també hi ha temes nous i que cal destacar l’aposta gràfica del disseny incorporant moltes imatges cosa que s’agraeix.

1.- RAMON SERRA RIAL “EL TESTAMENT DE RAMON MIRÓ DE 1094, NOVES PERSPECTIVES PER A LA HISTÒRIA D’ALTAFULLA”.

Es tracta d’un autor que ja havia col·laborat amb el Centre d’Estudis, participant en un dels volums de la Història d’Altafulla parlant de l’alta edat mitjana. Quan el llibre ja s’estava coent a la impremta va aparèixer un document històric preciós que ja no es va poder incloure en el volum. Es tracta d’un document antic que menciona per primera vegada l’església de Sant Martí d’Altafulla i el seu prevere. El curiós del cas és que és un document que ja havia publicat la Fundació Noguera però que ningú encara havia relacionat amb la nostra Altafulla. Les darreres voluntats d’un personatge de classe benestant i ubicat a Barcelona, anomenat Ramon Miró, ens dóna alguna informació interessant sobre Altafulla. En morir el 1094 va voler cedir els seus drets sobre el pa i el vi produïts a Altafulla a la seva germana Ermessenda, casada amb un Claramunt, que van ser els senyors de Tamarit i Montoliu entre els segles XI i XIII. No és poca cosa el detall: la vinya i el cereal estaven consolidats l’Altafulla fronterera del segle XI. Pensem que, avui en dia, es manté viu el mite historiogràfic que a la zona fronterera amb els sarraïns es va despoblar, inclosa la imperial Tarragona. El fet que la producció agrícola estigués en ple rendiment a l’època esmentada ens podria fer pensar que no, que aquest territori va continuar viu i poblat malgrat els embats musulmans i cristians.

2.- JOSÉ-DANIEL VILA ROBERT: “LA PROPIEDAD DE LA SACRISTÍA DE LA IGLESIA PARROQUIAL DE ALTAFULLA”.

El segon article, obra José-Daniel Vila, enginyer industrial, autor de diversos treballs i articles, transcriu el testament del propietari Joan Plana i Pijuan que posseïa una casa a Altafulla al segle XIX. El testament es va dictar el 1857 davant del notari torrenc Francisco Barado. En el text podem veure la relació de béns que tenia entre els quals destaca la sagristia de l’església d’Altafulla.

3.- SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ: “ALTAFULLA AL DIETARI DE FRANCESC DE PAULA YXART I VIVES (1868-1872)”

El dr. Salvador-J. Rovira continua transcrivint les notes del dietari de Francesc de Paula YXart i Vives, tasca que va iniciar en l’anterior volum dels Estudis Altafullencs. Aquesta vegada el període triat va del 1868 al 1872. Recordem que Francesc de Paula Yxart era hereu del seu avi, l’altafullenc Tomàs Vives i Plana i tenia casa al carrer del Forn. Home d’ideologia conservadora, exercí de regidor i diputat provincial a Tarragona. En el dietari, hi podem llegir les seves tasques administratives a Altafulla, cobrant als seus mitgers i, sobretot, la crònica del conflicte judicial amb el Marquès de Tamarit per la Mineta –que rebia aigua del Gaià a través de la resclosa del Molí del Pas-, cosa suposava tenir o no aigua per regar les seves terres. Cal destacar que el conflicte anava més enllà dels despatxos i que la Mineta i els recs van ser víctimes de diversos sabotatges.

Si voleu veure com acaba la trifulga llegiu la sentència d’apel·lació emesa a Barcelona el 2 de juny de 1870 que ha transcrit l’autor al final de l’article.

4.- ALBERT SOLÉ FERNÁNDEZ: “LA LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES ALS MUNICIPIS DEL BAIX GAIÀ (1939-1945)”

L’Albert Solé dedica el seu article a estudiar una part de la repressió franquista, en concret la que es va despendre de la Llei de Responsabilitats Polítiques, entre els anys 1939 i 1945, a una colla de municipis del Baix Gaià –tots excepte Torredembarra, Vespella i Renau-. L’estudi estadístic ens permet una ràpida aproximació al fenomen de la repressió franquista. Esmentem alguna dada interessant. En aquest període es van obrir 148 causes a veïns dels pobles esmentats. La Guàrdia Civil fou la institució que més va denunciar -uns 40 encausats. La majoria dels processats van ser homes (94,6%). La mitjana d’edat dels encausats va ser de 45 anys. El 56,6% d’aquests treballaven al sector primari. Només un 29,8% dels processats estava present en el seu municipi en el moment d’iniciar-se del procés. El 51,9% era a la presó i un 11,5% a l’exili. Un 50,9% dels encausats no tenien cap tipus de patrimoni.

5.- ISIDRE VIRGILI I PONS: “ELS MAYMÓ, DOS ALTAFULLENCS EN ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ DEL FRANQUISME (1939-40)”

Isidre Virgili és conegut entre nosaltres per treballs tant interessants com Els documents del Baix Gaià a Salamanca, escrit conjuntament amb Xavier Fernández. En aquesta ocasió ens parla sobre els Maymó, pare i fill, que van ser empresonats en entrar els franquistes a Altafulla per la seva militància republicana. Lluís Maymó Bosch, (1893-1964), el pare, va ser regidor de l’Ajuntament d’Altafulla en els anys de la II República. Estigué empresonat entre el 17 abril de 1939 i el 25 d’agost de 1940. Va estar captiu en un camp de Ciudad Rodrigo. El seu fill, en Lluís Maymó Elias, va estar empresonat en un camp de Miranda de Ebro.

L’article fa una descripció de les postals enviades als seus familiars i promesa des dels camps de concentració. Aquesta documentació és custodiada per Salvador Gatell per cessió dels seus hereus. Les postals són plenes de simbologia franquista i nazi, sotmeses a la censura militar, plenes de consignes del règim (Saludo a Franco: Arriba España). El contingut de les cartes fa referència a temes personals i comentaris sobre els paquets que reben als camps de part dels familiars.

6.- LLUÍS BRULLAS ENERIZ: “EN RUTA HACIA EL SUR DE BARCELONA Y TARRAGONA”

El Lluís Brullas és un dels nostres autors actius que ha publicat diversos treballs com el llibre sobre l’estació de ferrocarrild’Altafulla, conjuntament amb el professor Lluís Català, amb qui formen un tàndem molt prolífic dels quals esperem noves obres ben aviat.

En aquesta ocasió Brullas recull dos articles de La Vanguardia publicats l’agost de 1965 titulats “En ruta hacia el sur de Barcelona y Tarragona” de  Sergio Vilar. Són dos articles que ens interessen pel seu caràcter etnogràfic d’una època de canvi al litoral del Baix Gaià. Tenim un entorn agrícola, una sèrie de fàbriques funcionant i, ara, a més, arriba el turisme que cerca sol i platja amb el seu 600.

A Torredembarra el nostre cronista parla amb el romescaire Baldomero Morros –empresari boter reconvertit a l’hosteleria- amb l’Antoni Gelabert –xil·lògraf barceloní amb casa a Altafulla- i amb el Manuel Crehuet –notari de Torredembarra i implicat amb les mil i una iniciatives culturals, festives, associatives i gastronòmiques.

A Altafulla, el senyor Vilar fa esment de les restes romanes dels Munts, de les belleses medievals del nucli antic i, sobretot, de Tamarit – la seva bellesa, la seva situació, la seva història, el bosc, el càmping-. Ho fa acompanyat del torrenc Josep Gual, fuster, professor, amant de la xil·lografia i del teatre. La comitiva visita a Martí Royo pare, a l’industrial Narcís Muntaner i al pintor Josep Buyreu.

7.- MARC DALMAU: “L’Argilaga del Gaià o l’Argilaga del Camp? Reflexions entorn la pertinença de l’Argilaga al Baix Gaià”

Marc Dalmau és un autor que ha fet diversos treballs d’història de l’Argilaga. En aquesta ocasió ens regala una reflexió molt interessant sobre la vinculació d’aquest municipi amb el conjunt del Baix Gaià. Dalmau empra un relat ple de preguntes i de dades històriques que fan que la seva lectura sigui molt interessant. L’Argilaga forma part geogràficament de la riba baixa del riu Gaià, però políticament pertany a la Secuita, que és de la conca del Francolí. Antigament era terme del Catllar i formava part del partit judicial de Valls. Actualment forma part del Tarragonès. Dalmau aposta per una Argilaga que potenciï la seva identitat plural per a reivindicar-se. Una Argilaga que hauria de ser Baix Gaià i però sense desprendre’s del Camp.

A part de les qüestions geogràfiques, cal destacar el fet de tenir un ball parlat (el de sant Roc), com és força habitual a la rodalia del Baix Gaià.

8.- FRANCESC BLANC CANYELLES: “L’ALTAFULLA CENSAL I SOCIAL DE 1975. LA CADASTRAL DE 1977 I EL PROCÉS DE CONSTRUCCIONS 1963-1978”

En Francesc Blanc, autor de molts estudis relacionats amb Altafulla, recupera un treball seu guardat al calaix durant molts anys que analitza la demografia i el creixement urbanístic del municipi a finals del franquisme. Algunes dades interessants que hi trobareu són: la constatació del creixement vegetatiu i migratori d’Altafulla i el canvi de l’estructura econòmica exemplificada en la reducció de les persones que treballaven al sector primari -el 1955 s’hi dedicaven el 44% dels veïns i el 1975 eren el 9,5%.

El treball és molt exhaustiu en la descripció del creixement urbanístic. Algunes dades: Entre el 1963 i el 1978 es van fer 286 promocions, es van crear 1.151 habitatges, amb una mitjana de 72 anuals. Els anys amb més construcció van ser el 1974 amb 194 i el 1978 amb168.

9.- JUNTA RECTORA DEL CENTRE D’ESTUDIS: “CONTINUEM FENT CAMÍ (2003-2017). 15 ANYS MÉS AMB EL CENTRE D’ESTUDIS D’ALTAFULLA”

El CEA ha fet 40 anys. Per tal motiu la seva actual junta ha volgut fer balanç de les activitats realitzades des del 2003. Els primers 25 anys ja van quedar recollits en el llibre escrit pel Joan Carnicer titulat Fent Camí. 25 anys amb el CEA.

Doncs bé, en aquest període, del 2003 al 2016, el Centre ha passat de tenir més de 350 socis a tenir-ne uns 275. Ha tingut diverses juntes directives. El 2003, per exemple, la seva presidenta era la Maria Porter Moix. I el 2016 ho era el Lluís Brullas Eneriz.

Cal destacar la publicació anual dels EA, del 27 al 40, amb 138 articles, disponibles des del 2010 al portal raco.cat. S’ha continuat amb la col·lecció L’Oliverot, publicant 9 títols més. També s’han publicat nou monografies i la nadala que rebem tots els socis quan s’apropa el Nadal. El Centre ha continuat acumulant llibres a la seva biblioteca. Ja disposa de més de 3700 títols. També s’ha ampliat la pinacoteca a partir de donacions particulars.

En aquests anys han continuat les excursions, com la realitzada a Sant Petersburg (Rússia), i les exposicions, com la mostra fotogràfica “Les terres del Gaià a l’arxiu Albert Bastardes de Vilassar de Dalt (1903-1936)”.

Cada any s’han fet diverses conferències com la realitzada l’any passat sobre la vila romana dels Munts amb Salvador Codina. Des del 2013 s’organitza anualment el Memorial Dr. Manel Chiva Royo. Han continuat les presentacions de llibres com per exemple el volum Altafulla - Torredembarra, 1950-2010. Arxiu d’arquitectura moderna en el seu context urbanístic (2013).

El Centre va rebre el 8è Premi Recercat atorgat per l’Institut Ramon Muntaner (2012) i el Eutyches del Consell Comarcal del Tarragonès.

10.- MARIA NOGUERA FIGUERAS: “PLANTES D’ALTAFULLA (9)”

La Maria Noguera ens fa la novena entrega de les “Plantes d’Altafulla”, indicant de cada planta la seva família, el nom local, els sinònims, la traducció al castellà, la localització, la descripció, les aplicacions i algunes curiositats. Hi trobareu informació del magraner, la malva, la mansega marina, el margalló, el marrubio, el matapoll, el melgó litoral i el miòpor. Cal destacar que, part de la bibliografia especialitzada, l’autora empra les fonts orals locals, el Salvador Gatell i el Joan Vives Milà.

11.- ALBERTO BENITO: “PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE 2016”

El futbolista Alberto Benito anima a gaudir de la festa major tot recordant la seva carrera esportiva.

12.- SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ: “L’ATENEU CULTURAL DE DONES D’ALTAFULLA”

Finalment, el Salvador-J. Rovira fa un breu comentari d’una novetat bibliogràfica altafullenca. Es tracta del llibre sobre els 25 anys de l’Ateneu Cultural de Dones.

Res més. Felicitats als autors. Als lectors, que el gaudiu. Animar-vos a participar als Estudis Altafullencs 42. I que passeu una bona diada de sant Jordi.

Veieu la meva crònica dels Estudis Altafullencs 40 i dels Estudis Altafullencs 39. Veieu els dos articles que fa temps vaig publicar als Estudis Altafullencs: Els inicis del catalanisme al Baix Gaià i l'Embassament del Gaià, un projecte que ve de lluny.