EL BALL DEL SANT CRIST DE SALOMÓ

“Socorréu vostres devots,

Sant Christo de Salamó.”

Goigs del Sant Crist de Salomó,

anònim, anterior a 1786.

 

El Ball del Sant Crist de Salomó, Festa Tradicional d’Interès Nacional des de l’any 1999, és un ball parlat hagiogràfic que posa en escena uns fets que barregen llegenda i història. La versió escrita més antiga que es coneix data del 1843, tot i que és una còpia d’un document més vell. Aquest relat ha esdevingut un tret d’identitat de Salomó, un poble que el representa cada any.

 

Al segle XVI, un mercader que es deia Josep Nin, davant de la sequera i les males collites a Salomó, va decidir marxar de la zona per tal comprar blat. Va viatjar fins a l’Alger, la capital de l’actual Algèria. Mentre feia tractes amb un comerciant per tal de comprar un carregament de cereals, va veure la imatge d’un sant Crist. Nin va voler endur-se la imatge. Però el venedor algerià s’hi va negar. Nin va proposar comprar la imatge a canvi del pes de la figura en plata. La idea fou ben rebuda, és clar. Però va passar un miracle. Quan només duien 30 monedes posades a la balança, aquesta es va anivellar. El tractant no va acceptar el tracte perquè va pensar que Nin havia emprat la bruixeria. El conflicte es va resoldre a favor de Nin gràcies a la intervenció del soldà. El rei musulmà va demanar que es repetís l’operació i va succeir el mateix. Cap a Salomó!

En un sol dia, Nin, el blat i la imatge arribaren a Altafulla. Feren nit a l’”ermita” de la Sort de Torredembarra. L’endemà arribaren a Salomó i la imatge fou instal·lada a l’església. El poble se salvà, els seus miracles se succeïren i Salomó esdevingué un centre d’atracció de peregrins i devots.                                                                                                                                      

La romeria més antiga al Sant Crist de Salomó que es coneix és la realitzada el 1613 i va ser organitzada per la Congregació de la Sang de Tarragona per tal de demanar la seva protecció davant d’una plaga d’erugues que estava afectant els camps de conreu. Es creà la Confraria del Sant Crist de Salomó. Els seus estatuts daten del 1691. Segurament aquesta entitat va ser l’encarregada de produir la literatura necessària per a la difusió i veneració del Sant Crist. Entre el 1708 i el 1714 es va construir la capella en honor al Sant Crist dins de la parròquia de Santa Maria. De mitjans del segle XVIII són els goigs més antics que es té constància. Aquestes dades històriques ens les explica l’historiador Antoni Virgili a l’article “El Sant Crist de Salomó: De l’Alger a Altafulla, segles després. Recreació del desembarcament” publicat el 2013.[1] Per cert, al segle XIX, l’aplec que es feia a principis del mes de maig a Salomó tenia molt d’èxit i atreia gent “de la cuenca del Gayá y del Panadés”, fins i tot veïns de Torredembarra, encara que coincidís amb la seva fira anual, com va passar el 1885.[2]

 


[1] Antoni VIRGILI (2013): “El Sant Crist de Salomó: De l’Alger a Altafulla, segles després. Recreació del desembarcament”. Estudis Altafullencs, núm. 37, pàg. 101-106.

[2] Diario de Tarragona, 5-V-1885.


Retall del llibre VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ.

Comentaris

Entrades populars

4 d'ABRIL: NOU LLIBRE! DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

CRISIS I COOPERATIVISME

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra

GIRA JULIVERT 2024!

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

LES ÀNIMES DE TAMARIT

LA GUERRA DE CUBA

LA VEU DEL POBLE