Rar. Us en vaig parlar el gener de 2014. Hi torno per una novetat. Rar és un grup liderat pel torrenc Manel Gris. Han editat una maqueta ben especial. En format CD, els assistents a un dels seus concerts van rebre, prèvia inscripció, 13 temes enregistrats per ells. A la portada, una fotografia dels tres músics de la banda i el nom personalitzat de la persona que rebia el disc. Una iniciativa ben curiosa. De les cançons m’agraden especialment “No ho sé fer fàcil”, “Final feliç” i, sobretot, “Perquè”, pel fet de combinar la contundència del seu so guitarrer amb melodies boniques de la veu.
El vi a punt. A Elviapunt.com hi trobareu una empresa que selecciona vins amb poca tirada dins els circuits comercials que esdevenen grans troballes per al paladar aventurer. L’Oriol Pérez de Tudela, el protagonista d’aquest projecte i productor del vi Camí de la Font de Vilabella, cerca per cellers vins autèntics, honestos, dignes, que no amaguin el seu origen. El que és curiós és la seva presentació. Els vins són servits en “Bag in box”, aquests envasos que protegeixen el líquid del sol i l’aire. Caldrà estar atents.
Visca Santa Rosalia! L’Escola l’Antina va enregistrar el curs passat al Camp d’Aprenentatge Pau Casals (cdapaucasals.com) una rumba escrita per la mestra Anna Guasch i el músic Gerard Torres sobre la patrona de Torredembarra. Ara es pot escoltar al web l’esmentat Camp d’Aprenentatge. Com a imatge han emprat la portada del conte de nom homònim dibuixada pel rierenc Joan Carles Blanch. És una iniciativa molt bonica.
Muntanyans II. El famós pla parcial ubicat a la desembocadura del torrent que baixa de la Pobla de Montornès no es farà mai. És una urbanització anul·lada pel Suprem i esquitxada per sospites de corrupció. A més a més, els pisos ja no es venen. Els motius ecològics i socials són àmpliament coneguts per tots. No cal donar-hi més voltes. La qüestió, però, és tenir ben clar què pretén la propietària dels terrenys en tornar a moure el tema. És evident que no vol construir –no vendrien ni un pis i, segurament no trobarien finançament per aquesta bogeria-. El que vol és una indemnització perquè en el seu moment se li va donar permís per a aixecar pisos. Cal anar amb cura i cercar la manera de guanyar la partida als especuladors. Per salvar Muntanyans II i no perdre diners cal saber jugar la partida. Em sorprenen les maneres d’alguns regidors de la bancada de dretes que ara pretenen salvar l’espai i que en el seu dia van votar a favor de construir-hi centenars de pisos.
Baixar impostos. Cal abaixar impostos, és evident. No hi ha feina i la precarietat és a l’ordre del dia dels qui treballen –tant empleats com autònoms. El que em sorprèn, de nou, és l’actitud d’alguns regidors que ara són a l’oposició que durant anys –també els de crisi econòmica- van votar a favor de pujar els impostos. Ara tenen pressa per abaixar-los. Pel bé del poble ens cal un bon govern però també ens cal una oposició pencaire i coherent. Pensem-hi.
Torredembarra és música. El 3 d’octubre la Torre s’omplirà de música interpretada per veïns de la vila. Tastarem tots els estils. Una gran iniciativa. Si es repetís l’experiència un altre any m’agradaria que descobríssim placetes encantadores on normalment no s’hi fan actes culturals. També m’agradaria que cerquéssim horaris més amables, no tant nocturns, que permetessin gaudir a tothom de la festa. Parlem-ne!
"Tardor!", Diari de la Torre, octubre 2015, núm. 212, pàg. 24.
Comentaris