Santa Perpètua no va néixer a Cartago, va néixer al Gaià. Això
és el que diu la nostra llegenda. Resulta que santa Perpètua era filla del
senyor del castell de Santa Perpètua del Gaià, del qual es conserva l’espectacular
torre que domina el meandre que forma el riu als seus peus. La noia, diuen, era
molt bonica i atreia pretendents a cabassos. Però ella no tenia ulls per als
homes. Ella volia entregar la seva vida a Déu. Una vegada va venir xic molt
ric. No va defallir a la primera. Al contrari, va insistir. La noia quedà òrfena
i va repartir tots els seus béns entre els pobres. Mai diríeu què va fer el
nostre cavaller? Doncs va fer el mateix. Va vendre’s totes les seves propietats
i donà la fortuna als més necessitats. Després de la gesta tornà al Gaià per
explicar-ho a la Perpètua. Ella, però, ja no hi era. Per fi, havia ingressat al
monestir de Vallbona de les Monges.
Al cavaller se li va aparèixer el diable. Li va prometre tot
l’or que necessités a canvi que li lliurés la seva ànima al cap de set anys. El
pretendent acceptà pensant amb la seva estimada. Ara tindria més diners per a
repartir entre els pobres i cridar l’atenció de la Perpètua. Quan ja estava a
punt d’acabar el termini de set anys es presentà davant la noia i li explicà
tot el que havia fet res. Quan el diable es presentà a recollir la seva ànima la
noia va aparèixer amb una creu que espantà per sempre més al diable.
La història acaba amb poca salsa i sense petó final. La donzella
continuà al seu monestir i el cavaller es va fer monjo de Poblet.
Per escriure aquest
retall he emprat Canela (2007: 44-45) i la Viquipèdia.
Comentaris