REGIRANT CONTENIDORS

La imatge de persones regirant els contenidors d’escombraries és habitual a Torredembarra, sobretot aquests darrers anys. També és corrent que els bancs de la vila desnonin famílies afectades per la crisi. Aquesta setmana li ha tocat a una família que coneixia. La insensibilitat que mostrem com a societat cap a la pobresa és indignant. Els valors constitucionals només s’apliquen per mantenir la unitat sagrada de l’Estat i no pas per garantir el dret a l’habitatge. Ens havien repetit que vivíem en un sistema garantista, on les regles del joc eren iguals per tothom i on es defensava la propietat privada. La sensació d’estafa creix quan els petits propietaris perden la seva casa davant d’uns bancs omnipotents que han aplicat la seva llei amb una violència sense límits. Les clàusules de les hipoteques són abusives, el sistema de càlcul dels interessos bancaris són opacs i el valor cadastral dels habitatges està inflat per poder recaptar més diners.

Ens diran que ara cal esperar. Que s’ha començat a negociar. Que la llei és molt clara. Res. Cal publicar als diaris els noms de les persones que desnonen. Cal explicar molt bé qui aprova lleis que beneficien als bancs en detriment de les classes populars. Cal treure els diners que tenim com a poble d’aquells bancs de Torredembarra que es lucren amb la pobresa de la gent. Cal ser valents i no esperar més. No n’hi ha prou amb la caritat. Tampoc n’hi ha prou amb els discursos benintencionats. I, si us plau, acabem amb els luxes institucionals quan el context és de pobresa.

Que la pobresa de Torredembarra sigui invisible als diaris locals és preocupant. Quan ho fa, quan treu el nas a l’actualitat mediàtica, és per explicar que el munt d’actes solidaris i caritatius que fem. El mèrit de les persones que coordinen aquests actes és infinit. No tenim prou paraules ni espai per agrair la seva feina. La voluntat dels mitjans per difondre aquestes accions és digne d’aplaudir. Però la pobresa local té uns responsables, sense perdre de vista les causes globals que ens afecten. Cal posar el dit a la llaga. Cal ser molt i molt valents. Quants desnonaments hi ha a la Torre cada mes? A les comarques de Tarragona els bancs expulsen de casa seva a unes 3000 famílies a l’any (unes 50.000 a tot l’Estat). Catalunya és líder en pobresa i desnonaments. Parlem-ne?

Per cert, els mateixos que apliquen la “llei” per quedar-se els pisos de les famílies afectades per la crisi i per robar als avis a través de les preferents tenen el poble ple de construccions abandonades que van tirar endavant amb promotores immobiliàries que van fugir quan ja no podien fer més negoci al paradís de l’especulació. La llei hauria de ser igual per tothom. Haurien de pagar pel desastre urbanístic que hem heretat i haurien de netejar el poble de les seves infectes estructures de blocs de pisos abandonats.

Quan veig als homes regirant als contenidors en ple dia, sense amagar-se, penso que el problema es cronifica. Mentre, la nostra societat es degrada. No podem parlar de llibertat si tenim els veïns passant gana. Haurem de tornar a desenterrar la fraternitat que vam amagar quan ens pensàvem que tots podíem tenir de tot. No podem sentir-nos bé si el nostre camí per la vida es fa sortejant els que es van quedant pel camí.
"Regirant contenidors", Diari de la Torre, núm. 202, desembre de 2014, pàg. 24.