"El Timbal, 20 anys", Cel Obert, núm. 28, 2014, pàg. 22.
Fa dues dècades una colla de gent vam començar a publicar una revista amb ganes d’explicar allò que fèiem i les coses que passaven i que no apareixien a cap diari. Primer sortíem cada dos mesos i ara ho fem dos cops l'any. Els temes que hi surten han anat evolucionant amb nosaltres però la política, la defensa del territori, el Baix Gaià i les entitats són algunes de les constants que no hi han faltat mai. El Timbal es llegeix sobretot per internet (www.elriu.cat) però encara traiem alguns exemplars en paper. Ens agrada la lletra impresa, tocar el paper. Tot i això, hi ha poca gent que conegui la publicació. Sens dubte, un dels principals motius d’aquesta situació és el nostre nul objectiu comercial. Per nosaltres escriure és un plaer i una oportunitat per conèixer i compartir. Després, la revista pren vida pròpia i ja no controlem on arriba.
Mirar enrere fa una mica de cosa. Com passa el temps! Sabent que som aquí de pas, el Timbal és un rastre que deixem. També el testimoni de moltes coses que s’han fet, sobretot a iniciativa de moviments socials i culturals que ens han fet la vida més bonica en aquest tros de món. No volem fer prediccions sobre el futur del Timbal. Estarem d’aquí 20 anys al peu del canó? No tenim cap ganes de contestar aquesta pregunta. Més aviat el que tenim clar és que farem el Timbal mentre en tinguem ganes, coses a dir i voluntat d’aprendre a través de la comunicació amb els lectors. Ara l´única cosa que podem avançar és que el proper exemplar serà al vostre sofà amb la puntualitat que ens caracteritza!
Fa dues dècades una colla de gent vam començar a publicar una revista amb ganes d’explicar allò que fèiem i les coses que passaven i que no apareixien a cap diari. Primer sortíem cada dos mesos i ara ho fem dos cops l'any. Els temes que hi surten han anat evolucionant amb nosaltres però la política, la defensa del territori, el Baix Gaià i les entitats són algunes de les constants que no hi han faltat mai. El Timbal es llegeix sobretot per internet (www.elriu.cat) però encara traiem alguns exemplars en paper. Ens agrada la lletra impresa, tocar el paper. Tot i això, hi ha poca gent que conegui la publicació. Sens dubte, un dels principals motius d’aquesta situació és el nostre nul objectiu comercial. Per nosaltres escriure és un plaer i una oportunitat per conèixer i compartir. Després, la revista pren vida pròpia i ja no controlem on arriba.
Mirar enrere fa una mica de cosa. Com passa el temps! Sabent que som aquí de pas, el Timbal és un rastre que deixem. També el testimoni de moltes coses que s’han fet, sobretot a iniciativa de moviments socials i culturals que ens han fet la vida més bonica en aquest tros de món. No volem fer prediccions sobre el futur del Timbal. Estarem d’aquí 20 anys al peu del canó? No tenim cap ganes de contestar aquesta pregunta. Més aviat el que tenim clar és que farem el Timbal mentre en tinguem ganes, coses a dir i voluntat d’aprendre a través de la comunicació amb els lectors. Ara l´única cosa que podem avançar és que el proper exemplar serà al vostre sofà amb la puntualitat que ens caracteritza!
Comentaris