LES MORISQUES




Comentaris

M. Antònia ha dit…
M'agraden molt les construccions de roca seca. Bones fotos
29.7.14
M. Antònia ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
29.7.14
JORDI SUÑÉ ha dit…
És espectacular veure la quantitat de pedra i que s'aguantin sense ciment...
30.7.14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CAL BOTER: Una vermuteria per tastar Torredembarra

Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants.  Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...
Imatge

L'ARGUMENTARI DE L'EXTREMA DRETA ATEMPTA CONTRA ELS DRETS HUMANS I CONTRA LA COMPLEXITAT DE LA VIDA

Cada cop escoltem més veus properes que defensen tesis d'extrema dreta. Eren postures que abans feia vergonya defensar però ara no se n'amaguen. Hem de començar a desfer les seves mentides abans no sigui massa tard. Som-hi! 1. “El problema és la immigració” La immigració és un boc expiatori perfecte perquè simplifica problemes complexos. Les dades mostren que els factors que erosionen el benestar són estructurals: precarització laboral, especulació immobiliària, fiscalitat regressiva (les grans fortunes eludeixen pagar gran part dels impostos que pertocaria). 2. “Abans vivíem millor” Aquesta nostàlgia és selectiva. Abans vivien millor… qui? Les dones? Les persones racialitzades? El col·lectiu LGTBI? El passat idealitzat sol ser el passat d’una minoria amb privilegis. El progrés no és lineal, però la memòria falsejada sempre juga al servei de la mentida i de l'extrema dreta. 3. “Els mitjans menteixen” La crítica als mitjans és sana; el descrèdit total, no. Necessitem e...
Imatge

BAIX GAIÀ. ORIGEN DEL CONCEPTE, IDENTITAT COMPARTIDA I PROJECTES EN MARXA

SI VOLEU LLEGIR UN BON RESUM D'AQUESTA ENTRADA CERQUEU EL LLIBRE 10 RETALLS DE BAIX GAIÀ .  0.- Una prèvia Aquest text és una adaptació d’una sèrie de reflexions que vaig compartir a la Nou de Gaià l’any 2008 convidat per l’Associació Cultural la Pleta. Posteriorment, el 2010, vaig ser a Roda de Berà desenvolupant el mateix tema en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Rodenc. Finalment, vaig ser a cal Maiam, a Torredembarra, la tardor de 2012, amb el Centre d’Estudis Sinibald de Mas compartint el meu anàlisi sobre la identitat i els projectes en marxa al Baix Gaià. He pensat que seria interessant que quedés per escrit una versió de tot allò que he anat observant sobre aquest interessant fenomen de sinergies compartides entre els municipis, les entitats i les empreses dels onze municipis de la rodalia del Baix Gaià (Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i els ...
Imatge

JUSTO CABALLERO (1896-1983)

JUSTO CABALLERO (1896-1983) Metge, maçó i dirigent republicà La història és plena de personatges que van tenir un paper rellevant en el món de la política i també de la maçoneria. Precisament, per aquesta doble militància, van ser perseguits amb més crueltat pel franquisme. Molts d’ells van morir a la guerra o a la posterior repressió. Molts altres van marxar a l’exili per sempre més. Alguns d’aquests protagonistes van ser rescatats de l’oblit per la seva vessant més visible, més pública, la de la política. Molts altres van quedar en l’anonimat després d’una vida plena de treball, de recerca i de vida comunitària. Es fa imprescindible conèixer les biografies d’aquests actors per tal d’entendre millor el convuls segle XX. Ens interessa enormement també aquella faceta menys pública però també col·lectiva. La vida associativa, més enllà de la política de partits, ens dona llum sobre el nost...
Imatge

SANT BLAI

Les coques de Sant Blai es mengen el 3 de febrer. És una menja tradicional molt arrelada a Catalunya i al País Valencià. Sempre se l'ha vinculat a la protecció contra els mals de gola, ja que Sant Blai és conegut com a patró dels qui pateixen afeccions respiratòries. Sant Blai va ser un bisbe i metge d’Armènia que, segons la llegenda, va salvar un nen que s’ennuegava amb una espina de peix. Aquest miracle el va convertir en protector contra els mals de gola, i arreu d’Europa es van instaurar tradicions en honor seu. A Catalunya, una de les més populars és la benedicció d’aliments i, en particular, de les coques que es consumeixen aquest dia. Les coques de Sant Blai poden presentar diverses formes i receptes segons la localitat, però generalment són dolces i es poden trobar en dues variants principals. L es coques seques: de massa dura i sovint aromatitzades amb anís o altres essències. I les coques toves: similars a les coques ensucrades, amb una massa esponjosa i cobertes de sucre...
Imatge

CAGANT MELODIES (1995-1999)

Tàrrega, 1998. Cagant Melodies va ser un grup de rock que va existir entre el 1995 i el 1999. Alguns dels seus músics provenien de Ni Folla . Va editar dues maquetes enregistrades als estudis Entrepins de Molnàs:  Festa Major (1996) i D'Estraperlo (1998). El grup va guanyar el concurs de rock de Tàrrega (1998) i va quedar finalista al concurs de maquetes de la revista Enderrock (1999). Els seus membres eren Jofre Borràs, Ivan Fortuny, Jordi Salvadó, Josep Cuscó, David Morlà, Francesc Aguilera i Jordi Suñé. Document cedit per David Morlà. Sèrie d'imatges realitzades per Maria Rosa Wennberg i conservades a l'arxiu del Centre d'Estudis Sinibald de Mas: Aquí teniu cançons de la primera maqueta: Festa major El poble encara resta mort però ja s’olora aquell ambient. De lluny sento les matinades, encara em queden un parell d’hores. Per la tarda la cercavila i per la nit, carretillada. Al matí següent, encara adormits, pots sentir els versos de l’infer...
Imatge

LA GENT DE MAR DE CREIXELL

  Creixell tenia pescadors. De fet la llegenda diu que la mare de Déu de Berà va ser trobada per dos pescadors de Creixell però que van respectar la voluntat de la Verge de quedar-se a Berà. De la mateixa manera es diu que els antics pescadors de Creixell eren molt devots de la Mare de Déu de Berà. N’eren tant que a l’ermita hi havia exvots de veïns d’aquest poble. Abans de la construcció del ferrocarril, Creixell tenia molts mariners que es dedicaven a navegar amb vaixells plens de mercaderies d’un lloc cap a l’altre. Al 1726 hi havia quinze persones matriculades a Creixell dedicades a activitats del mar. Al llarg d’aquest segle aquesta xifra no va fer més que augmentar. Al segon terç del segle XVIII , la gent de mar representava el 34,24 % de la població masculina de Creixell. Era el segon grup laboral després dels pagesos. [1] Gràcies als documents antics conservats, hem pogut rescatar el nom d’alguns d’aquests mariners. A la dècada de 1780 hi havia Manel Toldrà, Josep Ramon,...
Imatge

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

ÈPOCA ROMANA Vil·la del Moro. Pedreres EDAT MITJANA Torre de la Vila Antic castell (cal Serafí) Restes de la muralla Portal de la Bassa i portal de Padrines. Cal Xeco: Antic castell de Clarà Parròquia de Sant Joan Baptista (Clarà) SEGLE XVI Palau dels Icard SEGLE XVIII Parròquia de Sant Pere Antic Ajuntament Moltes cases del nucli antic Casa Huguet Cases d'Indians (Joan Güell, Antoni Roig, Ramon Casas, Cal Panxo). La capella de la Sort SEGLE XIX Fundació Pere Badia Patronat Antoni Roig Fonda Coca Estació de tren Cal Maiam (Societat la Unió, entitat recreativa amb cafè i sala de ball-teatre-cinema). Barraques de pedra seca (n'hi ha que són més antigues, però al segle XIX se'n van fer moltes). SEGLE XX Cooperativa de Baix a Mar (a la façana posa 1895, però crec que és la data de la fundació de l'entitat. Crec que les obres de l'edifici són de principis del segle XX). Cal Bofill Cases racionalistes Institut Torredembarra Casal Municipal La Casona del Carme La Bibliotec...
Imatge

65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC

Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?  La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...
Imatge

Baix a Mar. Els estius a la Torredembarra dels anys 20 als 40 del segle XX

Ja és a la venda el DVD-documental amb imatges de Baix a Mar de Torredembarra dirigit per Maria Roig arran de la troballa d'imatges inèdites dels anys 20, 30 i 40 del segle XX cedides per les germanes Alsina. Van trobar els rodets a les golfes de cal Xon, la casa de les seves tietes Cisqueta i Rosalia Figuerola. Allí s'havien allotjat la família Tizón de Barcelona quan estiuejaven a Baix a Mar. Les pel·lícules ensenyen un barri pescador i uns estiuejants feliços que gaudeixen de la platja. Es veu el barri encara amb les petites botigues de mar de color blanc. Es reconeix el roquer. La càmera puja dalt de les barques i podem gaudir d'un treball etnogràfic molt interessant. També ho és el moment de varar les barques. El treball ha estat editat per l'Ajuntament de Torredembarra, produït per l'Arxiu Municipal amb la col·laboració de la Unitat d'investigació del Cinema de la URV. La banda sonora és obra del torrenc Martí Juan Batet. El podeu trobar als quioscs de ...