ELS INICIS DEL CATALANISME AL BAIX GAIÀ
Jordi SUÑÉ (2008): Els inicis del catalanisme al Baix Gaià", Estudis Altafullencs , núm. 32, Pàg. 119-144 El podeu llegir sencer al Raco.cat . Llegiu l'article ampliat al llibre 10 retalls de Baix Gaià .
Entrades populars
EL CARRER FREGINAL (TORREDEMBARRA)
El Freginal vivia de la terra. El carrer Freginal, antigament, havia estat al defora del poble. Hi havia terres de farratges, d’aquí li ve el nom. En un article publicat a La Sínia , Anna Maria Garcia Cantero explicava que a principis de segle XX en aquest carrer hi vivien quatre pescadors, dos pastors de cabres, un traficant d’animals i una bona colla de pagesos. Cal Xitot era la primera casa entrant per la plaça del Castell. Hi vivia la família de Jaume Recasens Fortuny. El seu fill Jaqui va continuar l’ofici de pagès. Va treballar la sínia de la Vila i l’emblemàtica sínia de cal Xitot. En aquell terreny hi havia hagut una sínia municipal. Havien posat parada a la plaça de la Font. Anton Beltran “Anton Gorrí” tenia una terra als Munts i una altra a Mas Terrassa. El renom li ve perquè una vegada va comprar un gorrí a la plaça del Castell i se li va escapar pel poble. Joan Vidal de cal Xato tenia vaques sota casa i un cub. Duia una sínia al Pontet i una altra cap a la Rasa. Fe...
CITB (1994-1999)
El setembre de 1994, una colla de joves d’entre 15 i 21 anys, aproximadament, van crear el Col·lectiu Independentista el Timbaler del Bruc a Torredembarra però amb ganes d’arribar a tots els municipis del Baix Gaià. Aquesta entitat tindria una curta vida, cinc anys, però força intensa. Entre les seves activitats cal destacar l’edició una revista bimestral, el Timbal , i l’organització de diversos actes al carrer, la majoria dels quals en col·laboració amb altres associacions com les JERC, Maulets i altres col·lectius del Camp de Tarragona. Un dels trets identificatius de l’organització foren les campanyes de solidaritat com les realitzades amb el Sàhara o amb Bòsnia. També cal destacar el seu paper en l’àmbit ecologista, sent un dels promotors de la coordinadora Salvem el Gaià . El 1999, l’entitat és va dissoldre però els seus antics membres continuaren vinculats a diferents moviments socials i culturals de la comarca. La seva revista es continuà editant fins el 2016.
MANUEL ESPINOSA PULIDO
65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC
Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent? La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...
ROGATIVA DE VALLIBONA A PENA ROJA DE TASTAVINS
EL PESSEBRE VIVENT DE LA POBLA DE MONTORNÈS
https://www.pessebreviventpoblamontornes.cat/ Un any més, ja són 48 edicions!, torna el Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Ho fa amb tots els elements que els visitants de la rodalia esperem trobar. L'organització va a càrrec de l'Associació Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Hi trobareu servei de bar, xurreria, aparcament, merxandatge i munt de voluntaris que fan possible que es mantingui viva la tradició.
Vilamur, una vila oberta
Article publicat a PallarsDigital.Cat Diuen que el nom de Vilamur prové de la contracció de “vila” i “mur”. Vaja, que el poble tenia una muralla per defensar-se dels possibles atacs. El nucli urbà conserva les característiques d’un poble medieval. Actualment, no és un nucli tancat per cap muralla. Al contrari, és obert i amable. Està situat al costat d’una gran esplanada on es pot deixar el vehicle. Els seus carrers conviden a estirar les cames. La pedra vermellosa, la font, l’abeurador i els rentadors que funcionen i sorprenen al visitant. Si hem de parlar de sorpreses hem de citar l’església parroquial de la mare de Déu de Medina, que està esquerada de dalt a baix. També ens crida l’atenció el nom de la parròquia. Això de Medina prové de l’àrab, segur! Actualment hi ha censades una seixantena de persones però havia arribat a tenir 256 el 1857. Les desamortitzacions del XIX, la crisi agrària del tombant de segle i la mala climatologia de la mateixa època van fer davallar la...
JUNY!
CANÇONS DE TAVERNA
Cançons de taverna Gabriel Comes ha recollit amb llibre-CD les cançons que es cantaven abans a les tavernes com a l’Astut, sota la cooperativa, a cal Santoro, a cal Jan, a ca l’Estable, etc. Ha estat una feina llarga en el temps i que ha comptat amb la col·laboració de diferents persones com ara antics membres dels Roca Forada, el grup de folk torrenc dels anys 70 del segle XX. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas ha editat el volum, amb el suport de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra, l’Institut Ramon Muntaner, la Fundació Privada Mútua Catalana, la URV i la Diputació de Tarragona. Les cançons han estat agrupades per la seva tipologia –contra la classe política, esdeveniments històrics, fets de l’entorn, aspectes torrencs, picants, gresca i amoroses. Entre els cantaires que es recorden especialment hi ha el “Xaveia”, el Manuel Ciuró Gatell, nascut el 1870. El “Man”, el Joan Figuerola Ximenis (1881), era un altre cantaire habitual. Sovint enfilava les melodies...
Comentaris