CAMINAR I RECOLLIR LES VEUS

(Article per a la revista de l'Associació Patrimoni Vall Ferrera)

Jo havia estat a la Vall Ferrera. Havia intentat pujar a la Pica d’Estats amb una colla d’amics poc experimentats. Vam dormir al refugi i ens van haver de venir a despertar en veure que tots els excursionistes havien marxat de matinada. Nosaltres roncàvem a cor que vols i no teníem ni idea de per on passava el camí. Vam sortir tard i vam arribar retard a tot arreu. El cansament ens va arribar a l’Estany d’Estats, carregats de coses inútils com un fogonet que no funcionava o una pancarta de lona del cafè del nostre poble. Fer el cim va ser una gesta impossible. De tornada ens vam afartar de carn a la brasa a Alins i cap avall.

Pocs anys després vaig tornar a Àreu, amb la parella. Ens vam estar a l’Hotel Vall Ferrera. Llavors la nostra activitat excursionista es va limitar a fer una passejada fins al Pla de Boet. Vindria el moment del segon intent. S’estava covant. Finalment dues parelles ho vam provar. No us explico el que vaig patir a la tartera que hi ha abans d’arribar a la part francesa del camí. Ho vaig aconseguir. A dalt, però, m’esperava una pedregada de boles del tamany de les pilotes de ping-pong. Vam córrer cap avall sense haver fet cim. Xops, mal equipats i amb estat de forma força lamentable vam tornar a fer el ridícul davant dels excursionistes i la jovenalla vària que, amb un somriure a la boca, es passejava per aquell paradís. El tercer intent arribarà, us ho prometo.

Anys després, amb alguna cana de més, vaig tornar a la Vall. Corria el 2011. Vaig enviar un correu electrònic a l’Associació Vall Ferrera. Els vaig explicar el meu projecte: volia escriure un llibre amb les veus de les padrines per recollir les tradicions i la vida quotidiana que s’havia anat transformant al llarg del segle XX. Mans a la feina: que parlés amb l’Ivan de l’Hotel, que em presentaria a la gent gran d’Àreu, que em llegís la llista de padrines que m’enviaven, que truqués si em convenia res més. Fantàstic! L’Ivan, amable i enèrgic, em presenta la Rosario i a l’Angeleta. Bones converses, moltes anècdotes. Una sort per a mi.

2013. Ja ha sortit el llibre. És diu El riu de les dones, l’ha editat el Centre d’Art i Natura de Farrera del Pallars, que és qui em va concedir la beca de recerca per a desenvolupar aquest projecte. Espero que us agradi. Ens veiem dalt de la Pica d’Estats, aquesta vegada sí!

Comentaris

Entrades populars

DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

NOU PROJECTE! LLIBRE DE FOTOGRAFIES ANTIGUES DE LA POBLA DE MONTORNÈS

GIRA JULIVERT 2024!

QUE DECATHLON RETOLI TAMBÉ EN LA NOSTRA LLENGUA!

7 de JULIOL: CREIXELL CRIMS

CRISIS I COOPERATIVISME

CONFRARIA DEL ROSER

EL COMÚ

APAREIX EL CICLISME

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra