DIVENDRES VAIG ESTAR A RODA DE BERÀ

El divendres 19 vaig fer de presentador del BOI del mes d'abril. L'acte va ser al casal municipal de les Monges de Roda de Berà. Hi va participar el Joan i l'Ernest del Centre d'Estudis Rodenc, l'alcalde Pere Compte i el delegat de cultura de la Generalitat de Catalunya Jordi Agràs. A part de parlar del contingut de la revista (pedrera de l'Elias, Lluís Marco i calendari festiu de carnaval a pasqua) vaig compartir unes reflexions, que darrerament em ronden pel cap, sobre la memòria i l'oblit. La festa va acabar amb una bona conversa amb els amics i amigues de Roda. Fins aviat! -La imatge està extreta del web de l'Ajuntament-

“El Centre d’Estudis Rodencs és un elogi al bon veïnatge, a les ganes de viure en comunitat”

PRESENTACIÓ DEL BOI DE L’ABRIL DE 2013

J.S.

Abans de començar permeteu-me felicitar-vos perquè per fi s’ha tancat la polèmica per la E  de Berà. L’Ajuntament ha aprovat la modificació de la toponímia oficial per tal de seguir les indicacions de l'Institut d'Estudis Catalans. Deuen ser les primeres jornades culturals en què això passa... Enhorabona! (...)

  • Importància del Boi

Acabo amb algunes reflexions que m’han sorgit en llegir el BOI i que vull compartir amb vosaltres. El Boi és un projecte col·lectiu molt important. Compreu, regaleu el Boi, ajudareu a donar continuïtat a aquest projecte. Per què dic que és un projecte important? Perquè és un projecte que suma. Per començar, estem parlant de 3 o 4 articles per revista i de monogràfics com el de Jujol. I ja van més de 15 anys! Feu números... Aquesta tasca que no té preu perquè estan recollint la memòria del poble. La memòria col·lectiva, la de tots, és molt important. La memòria crea comunitat, sentiment de pertinença. I al tenir-ne (de memòria) no només mirem cap el passat: Ens projectem cap el futur. Tenim projectes com a poble. Volem fer coses junts. Coses grans, solucionar problemes, acabar amb les injustícies, gaudir de la cultura, cuidar del nostre entorn, etc.

La memòria ens recorda d’on venim però no només això: ens obre les portes i les ments, perquè suma: l’antic, el nou, i ens recorda que tots som nouvinguts, en diferents èpoques. Ens parla de la complexitat, perquè la història no és una línia recta, com ens havien explicat, que té una direcció unívoca (el progrés). Som complexitat i mirem d’entendre-la. Perquè tal i com deia l’escriptor txec Milan Kundera: “La lluita de l’home contra el poder és la lluita de la memòria contra l’oblit”. El poder entès com la burocràcia que tot s’ho menja, que ens atrapa, aquella burocràcia creixent i de control racional que ens descrivia el sociòleg Max Weber.

Memòria.

La mirada cap el passat es fa des del present, responent als interessos actuals de la societat civil. Per tant la memòria també ens parla del present. Què estem buscant en la memòria? Si ens ho preguntem podrem conèixer-nos una miqueta més. Volem saber d’on venim, volem que perduri l’esperit de poble, no volem que les lleis del mercat, l’economia neoliberal i la globalització acabin amb el sentiment de benestar, protecció i gaudi que dóna el fet de no viure sols. Volem ser poble. Volem ser societat. Volem que no es trenquin els llaços de solidaritat que permeten la cohesió social. I fem memòria. Vivim en plena globalització!

El lloc, ens diuen, ha esdevingut banal, transitori, circumstancial, secundari. En canvi per ser global cal ser local!  La mirada cap el món es fa des d’un lloc, des del localisme. Qui reconeixeria com a gran autor a Jesús Montcada sinó fos per la seva Mequinença natal? Qui seria Maria Barbal sense el seu Pallars d’infància? Hauria escrit Pedra de tartera? S’hauria traduït a desenes de llengües i se n’haurien fet 55 edicions? Qui seria Garcia Márquez sense el seu Aracataca natal? Ens han venut aquests anys la identitat com una cosa negativa, que l’important és l’individu. I no és veritat! L’home/dona és un ésser social. La capacitat pel llenguatge ha transformat aquest mamífer que és l’ésser humà en un ésser social capaç de crear cultura, la qual es pot acumular i fer-nos arribar més lluny. I ull, per què no som res si no som poble!, com dia el poeta Vicent Andrés Estellés. Davant de la injustícia, amb responsables cada cop més invisibles, no som res si no som poble.

Importància del CER

El CER està fent bona feina. Des del 1997! Està fent poble. Està fent memòria! Està vetllant per tots nosaltres. Col·laborem-hi! El CER surt 6690 al google. Tot allò que no és coneix no s’estima. El CER fa que estimem el poble i el nostre territori. Tota actuació urbanística o d’activació del patrimoni demana d’estudis previs. El CER els ha fet tots aquests anys de manera altruista. Aprofitem-ho! A part del patrimoni material, el CER és dels Centre que treballa el patrimoni immaterial, les seves persones, la vida quotidiana, com per exemple l’article sobre la mel del Boi número 15, l’article sobre el cafè del Minguet del Boi número 17, o el carboneig a Roda al Boi 29.

Nous camins per al CER?

Hi ha molts camins a recórrer, amics del CER. Jo us recomano que trieu, com heu fet fins ara, els que us vinguin més de gust. Que gaudiu com feu del plaer de trobar-vos, d’escriure, investigar i crear.

Idees?

Suposo que ja heu pensat amb els treballs de recerca de batxillerat del vostre institut.

Que a Raco.cat hi ha les revistes catalanes amb accés obert i que en un futur hi podria ser la vostre per viatjar per tot el planeta amb un cop de clic. Que podeu col·laborar amb els centres d’estudis propers. Que ens podem obrir a totes les ciències. Hi ha moltes vessants on es pot posar la banya, no només hi ha la història. Penseu quants biòlegs, sociòlegs, educadors socials, mestres, metges, enginyers etc ha donat Roda de Berà. El 2001 hi havia a Roda 288 titulats universitaris. Tots ells haurien d’escriure. Les seves llicenciatures han estat pagades en gran part per tots nosaltres. Que reverteixin, doncs, els seus coneixements en la societat que els ha fet créixer!

  • Importància de l’associacionisme

Les associacions són escoles de ciutadania. No podem deixar a mans de 4 polítics i banquers els afers col·lectius. Col·laborem-hi, fiscalitzem, participem, fem-nos co-partíceps de la vida que ens ha tocat viure. No ho deixem a mans d’altres. La ciutadania organitzada té molta força. Molta més de la que ens pensem. El sociòleg Zygmunt Bauman parla d’identitats líquides per descriure aquest sentiment postmodern que ens fa sentir deslligats de tot compromís, on les relacions són efímeres, els treballs, els desitjos. Però tot plegat, ell mateix ens ho explica, no ens ha fet pas més feliços, ans al contrari el sentiment d’insatisfacció i d’angoixa és creixent.

El CER és un elogi a la lentitud, als projectes de llarg termini i de llarg abast. És un elogi al bon veïnatge, a la ciència, a l’acumulació de coneixements, al compromís, a les ganes de viure en comunitat. Roda de Berà té 6299 habitants (2012), 16,5 km quadrats, amb una densitat de 381,8 habitants. El 1998 la densitat era de 180,5 hab/qm quadrat. 3792 dels habitants han nascut a Catalunya. Donats d’alta com a pagesos el 2012 hi havia 11 persones. A banda tenim les 6.327 places de càmping que consten oficialment a l’IDESCAT.

En el període 2001-2011 el creixement intercensal a Roda de Berà va tenir una taxa per 1000 habitants de 52,67, que és una xifra superior a la mitjana del Tarragonès i també del conjunt de Catalunya. Roda tenia 628 aturats el març de 2013. El març de 2006 hi havia 200 aturats. Pensem-hi, cal fer poble, per gaudir, per solidaritat, per projectar-nos cap el futur. Les associacions poden relligar aquestes escletxes que s’obren i fer poble. Les associacions poden fer de pont amb el poder, cada cop més allunyat de la ciutadania. No ho dic jo. És una tasca descrita pels sociòlegs. (...)

Entrades populars

CRISIS I COOPERATIVISME

JOSEP MESTRES, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ I CONSELLER DE LA MANCOMUNITAT

AL PODCAST "LA JUNGLA DE LA TORRE"

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

EVOLUCIÓ DEL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

LES CANÇONS DE TORREDEMBARRA

GIRA JULIVERT 2021!

LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE LA POBLA DE MONTORNÈS