“El
Centre d’Estudis Rodencs és un elogi al bon veïnatge, a les ganes de viure en
comunitat”
PRESENTACIÓ DEL BOI DE L’ABRIL DE 2013
J.S.
Abans de començar permeteu-me felicitar-vos perquè per fi s’ha tancat la
polèmica per la E de Berà. L’Ajuntament ha aprovat la modificació
de la toponímia oficial per tal de seguir les indicacions de l'Institut
d'Estudis Catalans. Deuen ser les primeres jornades culturals en què això
passa... Enhorabona! (...)
- Importància del Boi
Acabo amb algunes reflexions que m’han sorgit
en llegir el BOI i que vull compartir amb vosaltres. El Boi és un projecte
col·lectiu molt important. Compreu, regaleu el Boi, ajudareu a donar
continuïtat a aquest projecte. Per què dic que és un projecte important? Perquè
és un projecte que suma. Per començar, estem parlant de 3 o 4 articles per
revista i de monogràfics com el de Jujol. I ja van més de 15 anys! Feu
números... Aquesta tasca que no té preu perquè estan recollint la memòria del
poble. La memòria col·lectiva, la de tots, és molt important. La memòria
crea comunitat, sentiment de pertinença. I al tenir-ne (de memòria) no només
mirem cap el passat: Ens projectem cap el futur. Tenim projectes com a poble.
Volem fer coses junts. Coses grans, solucionar problemes, acabar amb les
injustícies, gaudir de la cultura, cuidar del nostre entorn, etc.
La memòria ens recorda d’on venim però no només això: ens obre les
portes i les ments, perquè suma: l’antic, el nou, i ens recorda que tots som
nouvinguts, en diferents èpoques. Ens parla de la complexitat, perquè la
història no és una línia recta, com ens havien explicat, que té una direcció
unívoca (el progrés). Som complexitat i mirem d’entendre-la. Perquè tal i com
deia l’escriptor txec Milan Kundera: “La lluita de l’home contra el poder és la
lluita de la memòria contra l’oblit”. El poder entès com la burocràcia que tot
s’ho menja, que ens atrapa, aquella burocràcia creixent i de control racional que
ens descrivia el sociòleg Max Weber.
Memòria.
La mirada cap el passat es fa des del present, responent als interessos
actuals de la societat civil. Per tant la memòria també ens parla del present.
Què estem buscant en la memòria? Si ens ho preguntem podrem conèixer-nos una
miqueta més. Volem saber d’on venim, volem que perduri l’esperit de poble, no
volem que les lleis del mercat, l’economia neoliberal i la globalització acabin
amb el sentiment de benestar, protecció i gaudi que dóna el fet de no viure sols.
Volem ser poble. Volem ser societat. Volem que no es
trenquin els llaços de solidaritat que permeten la cohesió social. I fem
memòria. Vivim en plena globalització!
El lloc, ens diuen, ha esdevingut banal,
transitori, circumstancial, secundari. En canvi per ser global cal ser local! La mirada cap el món es fa des d’un lloc, des
del localisme. Qui reconeixeria com a gran autor a Jesús Montcada sinó fos per
la seva Mequinença natal? Qui seria Maria Barbal sense el seu Pallars
d’infància? Hauria escrit Pedra de
tartera? S’hauria traduït a desenes de llengües i se n’haurien fet 55
edicions? Qui seria Garcia Márquez sense el seu Aracataca natal? Ens han venut
aquests anys la identitat com una cosa negativa, que l’important és l’individu.
I no és veritat! L’home/dona és un ésser social. La capacitat pel llenguatge ha
transformat aquest mamífer que és l’ésser humà en un ésser social capaç de
crear cultura, la qual es pot acumular i fer-nos arribar més lluny. I ull, per
què no som res si no som poble!, com dia el poeta Vicent Andrés Estellés.
Davant de la injustícia, amb responsables cada cop més invisibles, no som res
si no som poble.
Importància
del CER
El CER està fent bona feina. Des del 1997! Està
fent poble. Està fent memòria! Està vetllant per tots nosaltres. Col·laborem-hi!
El CER surt 6690 al google. Tot allò que no és coneix no s’estima. El CER fa
que estimem el poble i el nostre territori. Tota actuació urbanística o
d’activació del patrimoni demana d’estudis previs. El CER els ha fet tots
aquests anys de manera altruista. Aprofitem-ho! A part del patrimoni material,
el CER és dels Centre que treballa el patrimoni immaterial, les seves persones,
la vida quotidiana, com per exemple l’article sobre la mel del Boi número 15,
l’article sobre el cafè del Minguet del Boi número 17, o el carboneig a Roda al
Boi 29.
Nous camins per al CER?
Hi ha molts camins a recórrer, amics del CER.
Jo us recomano que trieu, com heu fet fins ara, els que us vinguin més de gust.
Que gaudiu com feu del plaer de trobar-vos, d’escriure, investigar i crear.
Idees?
Suposo que ja heu pensat amb els treballs de
recerca de batxillerat del vostre institut.
Que a Raco.cat hi ha les revistes catalanes
amb accés obert i que en un futur hi podria ser la vostre per viatjar per tot
el planeta amb un cop de clic. Que podeu col·laborar amb els centres d’estudis
propers. Que ens podem obrir a totes les ciències. Hi ha moltes vessants on es
pot posar la banya, no només hi ha la història. Penseu quants biòlegs,
sociòlegs, educadors socials, mestres, metges, enginyers etc ha donat Roda de
Berà. El 2001 hi havia a Roda 288 titulats universitaris. Tots ells haurien
d’escriure. Les seves llicenciatures han estat pagades en gran part per tots
nosaltres. Que reverteixin, doncs, els seus coneixements en la societat que els
ha fet créixer!
- Importància de l’associacionisme
Les associacions són escoles de ciutadania. No
podem deixar a mans de 4 polítics i banquers els afers col·lectius. Col·laborem-hi,
fiscalitzem, participem, fem-nos co-partíceps de la vida que ens ha tocat
viure. No ho deixem a mans d’altres. La ciutadania organitzada té molta força.
Molta més de la que ens pensem. El sociòleg Zygmunt Bauman parla d’identitats
líquides per descriure aquest sentiment postmodern que ens fa sentir deslligats
de tot compromís, on les relacions són efímeres, els treballs, els desitjos.
Però tot plegat, ell mateix ens ho explica, no ens ha fet pas més feliços, ans
al contrari el sentiment d’insatisfacció i d’angoixa és creixent.
El CER és un elogi a la lentitud, als
projectes de llarg termini i de llarg abast. És un elogi al bon veïnatge, a la
ciència, a l’acumulació de coneixements, al compromís, a les ganes de viure en
comunitat. Roda de Berà té 6299 habitants (2012), 16,5 km quadrats, amb una
densitat de 381,8 habitants. El 1998 la densitat era de 180,5 hab/qm quadrat. 3792
dels habitants han nascut a Catalunya. Donats d’alta com a pagesos el 2012 hi
havia 11 persones. A banda tenim les 6.327 places de càmping que consten
oficialment a l’IDESCAT.
En el període 2001-2011 el creixement intercensal a Roda de Berà va tenir una taxa per 1000 habitants de 52,67, que és una xifra superior a la mitjana del Tarragonès i també del conjunt de Catalunya. Roda tenia 628 aturats el març de 2013. El març de 2006 hi havia 200 aturats. Pensem-hi, cal fer poble, per gaudir, per solidaritat, per projectar-nos cap el futur. Les associacions poden relligar aquestes escletxes que s’obren i fer poble. Les associacions poden fer de pont amb el poder, cada cop més allunyat de la ciutadania. No ho dic jo. És una tasca descrita pels sociòlegs. (...)
