Torredembarra, 1993-2013

"Torredembarra, 1993-2013", La Sínia,  núm. 66, abril de 2013, pàg. 11.

El 1993 naixia La Sínia, la revista literària de Torredembarra. També ho feia l’Àliga, el Nus Teatral, el Casal Municipal, el pin del Ball de Diables i la senyera més gran del món. El Port començava a menjar-se el Roquer. L’Agrupació Sardanista l’Antina i la Coral Santa Rosalia celebraven els seus respectius 25 anys. I ja arribàvem als 7.000 habitants!
Torredembarra té actualment més de 15.000 veïns i veïnes, la qual cosa suposa tenir una densitat de 1.757,7 persones per quilòmetre quadrat. 8890 vilatans han nascut a Catalunya. Les dades són del 2012. Cada any neixen 163 criatures i es moren 123 persones (2011). L’IRPF, l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el qual podem comparar la riquesa de les famílies, està per sota de les mitjanes del Tarragonès i del conjunt de Catalunya (2010). Pels nostres carrers circulen 6564 cotxes (2011). Com a dada curiosa cal recordar que la vila disposa de 2685 places de càmping (2011). A totes les eleccions (2009-2012) va menys gent a votar percentualment que a la resta de Catalunya.
Torredembarra té més de 1600 aturats. És la xifra més alta de la nostra història. Molts dels joves amb estudis estan marxant a viure a Barcelona o a l’estranger. Els nostres avis i àvies han estat estafats per les sucursals locals dels bancs i caixes que tots coneixem a través d’uns productes complexos com són les preferents. Aquestes mateixes entitats van inflar el preu dels pisos i de les taxacions corresponents i ara es queden els habitatges de les parelles joves a meitat de preu i la dels seus pares, que els van avalar en el seu moment. Els autònoms malden per sobreviure pagant preus d’escàndol pel lloguer dels locals comercials. Continua l’especulació, amb els preus dels pisos cars i amb intents estranys d’obrir noves promocions immobiliàries allà on hi havia ufanosos camps de conreu.
Tenim diverses urbanitzacions abandonades, com la Malla XIII o Muntanyans II. De les 114 sínies que el Cosme Cortés va documentar ara fa just 20 anys no se n’ha restaurat ni una. Ans al contrari, totes elles estan en pitjor estat que llavors i moltes han desaparegut sota urbanitzacions de dubtós gust i de nul·la funció social.
Volem seguir vivint aquí. Per mi ha estat una joia descobrir les restes del nostre passat pagès després de la violència immobiliària i constructora que hem patit a la vila aquests darrers anys. Engrescat per diferents persones em vaig dedicar l’estiu del 2012 a tombar pels trossos de terra abandonats. Vaig parlar amb gent gran i amb els pocs pagesos en actiu que queden. Vaig intentar reconstruir el mapa de les sínies, catalogar els cubs, les premses, els trulls, les basses, les cisternes, les casetes de pedra seca, els camins, les maneres de treballar els diferents productes, etc.
El futur passa per plantar cara a aquest sistema especulatiu i tornar a humanitzar l’economia. Serà llavors quan la terra reviurà. No ens ho regalaran. La vivesa de la cultura torrenca també depèn d’això.
Jordi 

Entrades populars

4 d'ABRIL: NOU LLIBRE! DEU RETALLS DE BAIX GAIÀ

CRISIS I COOPERATIVISME

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

EDIFICIS AMB HISTÒRIA DE TORREDEMBARRA

Estudis Altafullencs 41

Ruta pel patrimoni històric de Torredembarra

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

NUMEN MESTRE

L'HOSTAL DE LA FIGUERETA

LA GUERRA DE CUBA