El 1993 naixia La Sínia, la revista literària de
Torredembarra. També ho feia l’Àliga, el Nus Teatral, el Casal Municipal, el
pin del Ball de Diables i la senyera més gran del món. El Port començava a
menjar-se el Roquer. L’Agrupació Sardanista l’Antina i la Coral Santa Rosalia
celebraven els seus respectius 25 anys. I ja arribàvem als 7.000 habitants!
Torredembarra té actualment
més de 15.000 veïns i veïnes, la qual cosa suposa tenir una densitat de 1.757,7
persones per quilòmetre quadrat. 8890 vilatans han nascut a Catalunya. Les dades
són del 2012. Cada any neixen 163 criatures i es moren 123 persones (2011).
L’IRPF, l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el qual podem
comparar la riquesa de les famílies, està per sota de les mitjanes del
Tarragonès i del conjunt de Catalunya (2010). Pels nostres carrers circulen 6564
cotxes (2011). Com a dada curiosa cal recordar que la vila disposa de 2685
places de càmping (2011). A totes les eleccions (2009-2012) va menys gent a
votar percentualment que a la resta de Catalunya.
Torredembarra té més
de 1600 aturats. És la xifra més alta de la nostra història. Molts dels joves amb
estudis estan marxant a viure a Barcelona o a l’estranger. Els nostres avis i
àvies han estat estafats per les sucursals locals dels bancs i caixes que tots
coneixem a través d’uns productes complexos com són les preferents. Aquestes
mateixes entitats van inflar el preu dels pisos i de les taxacions
corresponents i ara es queden els habitatges de les parelles joves a meitat de
preu i la dels seus pares, que els van avalar en el seu moment. Els autònoms
malden per sobreviure pagant preus d’escàndol pel lloguer dels locals
comercials. Continua l’especulació, amb els preus dels pisos cars i amb intents
estranys d’obrir noves promocions immobiliàries allà on hi havia ufanosos camps
de conreu.
Tenim diverses
urbanitzacions abandonades, com la Malla XIII o Muntanyans II. De les 114
sínies que el Cosme Cortés va documentar ara fa just 20 anys no se n’ha
restaurat ni una. Ans al contrari, totes elles estan en pitjor estat que
llavors i moltes han desaparegut sota urbanitzacions de dubtós gust i de nul·la
funció social.
Volem seguir vivint
aquí. Per mi ha estat una joia descobrir les restes del nostre passat pagès després
de la violència immobiliària i constructora que hem patit a la vila aquests
darrers anys. Engrescat per diferents persones em vaig dedicar l’estiu del 2012
a tombar pels trossos de terra abandonats. Vaig parlar amb gent gran i amb els
pocs pagesos en actiu que queden. Vaig intentar reconstruir el mapa de les
sínies, catalogar els cubs, les premses, els trulls, les basses, les cisternes,
les casetes de pedra seca, els camins, les maneres de treballar els diferents
productes, etc.
El futur passa per plantar
cara a aquest sistema especulatiu i tornar a humanitzar l’economia. Serà
llavors quan la terra reviurà. No ens ho regalaran. La vivesa de la cultura
torrenca també depèn d’això.
Jordi
