"Foc a la Torredembarra", Diari de la Torre, febrer de 2013, núm.180, pàg. 24.
Memòria oral. Les dites i
les canterelles populars són plenes de sorpreses. Tots hem sentit alguna vegada
allò de “Ferran tan tan, Tamarit tit tit, Altafulla mosquitalla i la Torre Flor
del Camp”. De variants n’hi ha tantes com pobles d’origen. La qüestió era
fer-se quedar bé i enfotre’s del poble veí. Les de la rodalia les va recollir i
publicar Francesc Pi i Virgili l’any 1985 a l’article “La literatura oral al
Baix Gaià”(Estudis Altafullencs número 9).
El podeu trobar a internet.
Un dia, escoltant la ràdio, però, vaig escoltar un vers que no coneixia.
I sí, posant al Google la frase en qüestió, referent a la Torre, vaig treure’n
l’entrellat. Som-hi. El folklorista Joan Amades (1890-1959) va recollir a
Mataró l’any 1922 una cançó de remar que va anomenant els pobles de la costa
catalana fent sang i burla de tots plegats. Ara bé, el vers dedicat a
Torredembarra és incendiari! Aquí teniu un petit fragment:
“A Altafulla són valents,
foc a la Torredembarra,
a Vilanova boters,
a Sitges en són gitanos,
a Castelldefels són grocs
i
a Barcelona són dames.”
.jpg)
La memòria popular és rica i variada. Ho és tant que de la mateixa
cançó o cantarella hi ha moltes versions. En el cas que tenim entre mans,
també. Com a curiositat podeu trobar una versió cantada per Carlos Ventura titulada “A la Cala
són caleros” que té un aire de ranxera divertida.
Llibres. Canviant de tema,
permeteu-me que us recomani el llibre que ha escrit el Ricard Ramon sobre els
anys de la II República a la Riera de Gaià. Es tracta d’un treball molt ben
escrit d’un municipi del Baix Gaià amb unes peculiaritats econòmiques i
culturals que van definir un recorregut
històric una mica diferent a la resta de pobles de l’entorn. Per començar, la
propietat de la terra estava molt repartida i quasi no hi havia rabassaires.
Trobareu referències als centres recreatius de la Bombilla, l’Aliança i el
Sindicat. L’ha publicat Cossetània. I el Centre d’Estudis Sinibald de Mas acaba
de treure al carrer el llibre Botiguers i comerciants setcentistes de
Torredembarra del professor Salvador-J. Rovira i Gómez, cosa que suposa la
dotzena monografia publicada per aquesta associació. Hi ha referències als
torrencs que van marxar a fer les amèriques, al dret de duana per les
mercaderies que arribaven de l’estranger -des de l’entrada dels Borbons fins el 1761- i
l’oposició creixent dels torrencs a emprar el forn senyorial, a finals del
segle XVIII. Felicitats per la feina feta!
Productes de proximitat.
Coneixeu l’etiqueta IGP? Són les sigles de la Indicació Geogràfica Protegida.
La trobareu en productes agroalimentaris elaborats a Catalunya, en un lloc
concret, i que responen a uns paràmetres de qualitat molt específics regulats
per la Generalitat de Catalunya. He vist a Torredembarra un parell de productes
fets a la vila que porten el logotip de l’IGP. Trobo que és una iniciativa molt
lloable davant la competència agressiva i deslleial de molts productes de fora que
no passen pels filtres legislatius i d’impostos a què són sotmesos els d’aquí.
Davant les dificultats i l’economia neoliberal calen respostes i aquesta és una
de possible. Espero que tinguin molt d’èxit. I parlant de productes de
proximitat us recomano el llibre-CD “Les músiques de la festa major de Tàrrega”
on ha col·laborat Espremulls (www.espremulls.cat),
la cobla antiga del torrenc David Morlà i del rierenc Pau Plana, entre d’altres
músics. Acabo! El 2 de febrer se celebra el dia mundial de les zones humides a
la desembocadura del riu Gaià. La Sínia organitza un anellament d’ocells a
partir de les 8 del matí (www.riugaia.cat).
