Els moviments socials a la premsa
Cercant allò que no trobem a la memòria
La memòria oral ens
aporta una informació qualitativa importantíssima on podem analitzar com es
recorden les vivències i com s’ha recreat el passat, cercant el sentit i la continuïtat
dels esdeveniments. La premsa ens pot aportar un punt de vista diferent,
complementari. Sovint ens serveix per posar data als records, xifres a les
votacions o noms i cognoms als protagonistes de fets que ja s’han oblidat. La
premsa també ens serveix per veure com les diferents ideologies interpretaven
la realitat, quines eren les seves lluites, les seves propostes, els seus èxits
i les seves derrotes.
Pels qui ens ha
interessat conèixer de quina manera es van organitzar els moviments populars
per a fer més suportables les condicions socials de finals del segle XIX i del
primer terç del segle XX o, fins i tot, per plantejar alternatives radicals al
sistema establert, la premsa conservada a espais com la Biblioteca-Hemeroteca Municipal
de Tarragona ha estat de gran ajuda. La varietat de publicacions i la riquesa de moltes de les
seves cròniques són molt importantíssimes. Precisament, la desaparició de molta
documentació d’abans de la Guerra Civil que hagués estat de gran ajuda per a
reconstruir aquesta història, com ara els llibres d’actes o els quaderns de
comptes, ha fet que la premsa encara agafés més rellevància.
El primer treball que
vaig publicar va ser Miquel Mestre Avinyó
i el cooperativisme a Torredembarra (1895-2004). La premsa consultada a
l’Hemeroteca, entre d’altres espais, em va permetre endinsar-me en les entitats
cooperatives i d’ajuda mútua. Un exemple de les dades trobades és la informació
sobre un acte realitzat el gener de 1936 al local del Centre Republicà
Democràtic Federal, al Sabó, per tal
d’intentar arribar a l’acord de fusionar totes les entitats d’ajuda mútua que
hi havia a la Vila.
Més endavant, junt
amb el David Morlà vam publicar El Cafè
de Dalt, patrimoni de la Torre, on fèiem un repàs de la història del cafè
del Recreo a través de les associacions que van agafar com a seu social aquest
històric local. Gràcies a la premsa conservada vam poder localitzar
informacions com un ball públic de la festa major de 1864 o que el 1868
existien dos cafès que acollien balls per les festes i que eren coneguts amb
els renoms: de “salón de Euterpe” i “salón del café de don
Juan Arbós”, per exemple.
L’article que vaig
publicar als Estudis Altafullencs
número 32 sobre els inicis dels catalanisme del Baix Gaià es van basar amb les
informacions localitzades a Lo Camp de
Tarragona, Catalunya Nova, La Veu de Tarragona i al Diario de Tarragona, entre
d’altres. Entre les cròniques més generoses cal destacar la portada publicada
el 27 d’octubre de 1906 sobre el míting catalanista realitzat a La Riera de
Gaià.
Amb el company David
Morlà vam publicar La Veu del Poble. Més
de cent anys de tradició coral a Torredembarra. En aquest treball vam fer
un repàs del moviment coral a través d’una entitat nascuda el 1901 i que va
passar per diferents etapes fins que va desaparèixer definitivament a principis
de la dècada de 1970. De nou la premsa ens va resultar de gran ajuda aportant-nos
diferents informacions, com la crònica de l’estrena de La Veu del Poble la
vigília de Santa Rosalia de 1901.
La Torredembarra republicana i federal és un llibre que fa un repàs
a la història d’un moviment republicà que va assolir totes les victòries a les
eleccions municipals des de 1902 fins el 1936. Entre les troballes a la premsa
podem destacar que hem pogut datar el primer míting republicà a Torredembarra i
a municipis de la vora que va tenir lloc el mes de febrer de 1868.
L’any 2009 vaig
publicar la biografia del cooperativista Miquel
Mestre Avinyó, que va ser president del moviment cooperatiu català i un alt
càrrec de la Generalitat Republicana. Gràcies a la premsa tarragonina vaig
poder localitzar algunes de les reunions i actes públics on va participar.
Finalment, el 2010 he
publicat un llibre de caire antropològic, Costums
i tradicions de Castellvell del Camp, parlen les àvies, on a partir de
diverses entrevistes he pogut copsar els records, els oblits i les
mitificacions del passat en un context de canvi social, polític i econòmic molt
gran. La premsa m’ha servit de nou per intentar ordenar esdeveniments molt
locals que tot sovint no apareixen als llibres d’història. També m’ha servit
per trobar omissions i revisions del passat fetes ara, amb la distància, quan
el record tendeix a mitificar el passat.
Així doncs, per tot plegat, pel tracte agradable i professional rebut, voldria agrair a la Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona la seva tasca i generositat. Felicitats per aquests 25 i per molts anys!
Comentaris