.jpeg)
L'estiu és temps per llegir. L'hivern també, és clar! Els diaris en paper es poden gaudir amb més pausa i, fins i tot, et pots aturar a rumiar allò que llegeixes. Aquest cap de setmana ha estat el moment per resseguir el diari El País, en paper com dèiem. Es tracta d'un diari influent, el que més, editat a Madrid i amb la meitat de lectors escampats per arreu del món. A part dels suplements, dels reportatges i les entrevistes pots tenir accés a plomes que escriuen des dels llocs on passen les coses, a arreu del món. Una de les coses que em sorprèn és la seva referència a Catalunya. En un article s'atribueix a l'aparició i ascens de l'extrema dreta espanyola, als fets d'octubre de 2017, als catalans! En cap moment s'apunta en la possibilitat que a l'Estat espanyol hi hagi milers de ciutadans amb idees extremistes, en contra de les dones, els musulmans i els catalans. L'ascens de Meloni a Itàlia també és culpa dels catalans? I Orbán a Hongria? No!
En un altre article, podem llegir que una part dels catalans no volen sentir la llengua castellana a TV3. No ho dubto que n'hi hagi. Però més aviat, un gran gruix de catalans demana que la televisió pública catalana emeti i promogui productes audiovisuals en català davant d'una situació de clara inferioritat en comparació a les altres llengües dominants. En donar com a bo el primer argument és dóna una imatge tergiversada de la situació a Catalunya. I es fa de manera expressa, és clar.
Dona la sensació que amb Catalunya tot s'hi val, que l'anàlisi de la complexitat es fa de manera superficial quan es tracta del nostre país.
Per cert, els dos articles que comento publicats a El País han estat escrit per catalans. Els deuen pagar molt bé!
Comentaris