Aquest estiu podrem gaudir d'un experiment musical interessant. Un músic basc i un músic
català faran una barreja de cançons d'aquí i d'allí. Per un costat tindrem el
saber fer i el piano del músic Joseba Loinaz i l'energia i la guitarra del cantant
Jordi Suñé. Seran cançons basques i cançons catalanes. "Serà un viatge
d'anada i tornada, d'Euskadi a Catalunya, de Catalunya a Euskadi, amb alguna
parada a mig camí, a l'Aragó." Cançons d'autor, cançons populars, versions
i bon ambient assegurat.
Joseba Loinaz ha participat en
l'enregistrament de desenes de discos d'estudi -el darrer amb TRES- i en molts
projectes musicals -com algunes gires amb Javier Muguruza-. Actualment, és un
dels líders de Leire Project, amb els quals ha tocat fins i tot a Estats Units.
Jordi Suñé és el cantant de TRES, amb els quals ha enregistrat el disc
"Casa nova", i membre de Julivert, el grup de cançons de taverna del
Baix Gaià.
Aquesta petita gira comença dissabte dia 4 de juliol a Vila-seca, a les nou
del vespre, a la Gastronoteca, i passarà segur, a manca de confirmar algunes
dates, pel Pla de Santa Maria (25 de juliol) i per Torredembarra (21 de juliol).
Concerts:
4 de juliol de 2020 : Vila-seca / Gastronoteca
20 de juliol de 2020: FACEBOOK LIVE 20:15h (JOSEBA + JOSE + JORDI). Escolteu l'entrevista prèvia a Ona la Torre.
21 de juliol de 2020: Torredembarra / La Xeriueta / carrer Ample / 20h ANUL·LAT
20 de juliol de 2020: facebook live
25 de juliol de 2020: El Pla de Santa Maria / Fira de la Cervesa ANUL·LAT
20 d'agost de 2021: Creixell / La Fera
Contacte:
6602433disset
----
Uztailean interesgarria izan daitekeen musika esperimentu bat egingo dugu. Joseba Loinaz musikariaren pianoa eta Jordi Suñé abeslariaren energia eta gitarra uztartzen ditugu. Hemendik eta hemendik abestiak izango dira. Irteera biribila izango da, Euskal Herritik Kataluniara, Kataluniatik Euskal Herrira, Aragoi erdirako geldialdiarekin. Egile abestiak, folk abestiak, bertsioak eta giro ona. Joseba Loinazek estudioko albumen grabazioan parte hartu du -tras TRES-ekin azkena- eta musika-proiektu askotan - Javier Muguruzarekin egindako bira batzuetan bezala. Gaur egun Leire Project-eko liderretako bat da, harekin Estatu Batuetan ere aritu izan da. Jordi Suñé TRES taldeko abeslaria da eta harekin "Casa nova" diskoa grabatu du, eta Julivert, Baix Gaià tabernako kantu taldea.
Harremanetarako: 660243317
----
Este mes de julio haremos un experimento musical que le interese. Juntamos el saber hacer y el piano del músico Joseba Loinaz y la energía y la guitarra del cantante Jordi Suñé. Serán canciones de allí y de aquí. Será un viaje de ida y vuelta, de Euskadi en Catalunya, de Catalunya en Euskadi, con alguna parada a medio camino, en Aragón. Canciones de autor, canciones populares, versiones y buen ambiente.
Joseba Loinaz ha partipado en la grabación de decenas de discos de estudio -el último con TRES- y en muchos proyectos musicales -como algunas giras con Javier Muguruza. Actualmente, es uno de los líderes de Leire Project, con los que ha tocado en Estados Unidos. Jordi Suñé es el cantante de TRES, con los que ha grabado el disco "Casa nova", y miembro de Julivert, el grupo de canciones de taberna del Baix Gaià.
Com vivien els nobles a Altafulla, Torredembarra, el Catllar o el Creixell? Quines families històriques van dominar en aquesta zona els darrers segles? Aquest dissabte 21 de febrer tindreu resposta a aquestes preguntes i molta informació més que es recll en aquest llibre del Salvador-J. Rovira. Article de la Cristina Serret al Diari Més . Article del Joan Boronat al Diari de Tarragona . (La fotografia de l'acte està extreta de les xarxes socials de l'ajuntament d'Altafulla.)
“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert va publicar el 1971 el llibre Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...
“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l...
Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra. Quin és el futur del Camp de Tarragona? Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent? La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’ofert...
Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (...
El dijous 8 de desembre de 2022 es va presentar el llibre Creixell fa memòria . COMUNICAT ES PRESENTA EL LLIBRE CREIXELL FA MEMÒRIA El proper dijous 8 de desembre a les 12 del migdia es presentarà al Casal Municipal de Creixell el llibre Creixell fa memòria. Es tracta d’un treball de caire històric i etnogràfic realitzat a partir d’una trentena d’entrevistes a àvies i avis del poble. L’Ajuntament de Creixell ha editat el llibre, que ha estat escrit per l’antropòleg Jordi Suñé, autor de diversos treballs de recerca sobre la comarca. Suñé ha comptat amb el suport tècnic de Sergi Clofent i Pau Josa, que han enregistrat vídeos i escanejat fotografies i documents per tal d’elaborar productes audiovisuals en un futur proper que donin a conèixer el patrimoni del municipi. El llibre recull, al llarg de les seves quasi 300 pàgines, més de 250 imatges antigues i molts retalls de les entrevistes que expliquen com era Creixell abans que el poble i l’entorn es transformessin per sempre ...
Entre el nucli antic de Torredembarra i Baix a Mar s'obre un eixample popular, ple de gent i de comerços. Enmig, hi trobem un oasi acabat de restaurar, la plaça Catalunya, amb el trànsit pacificat, vegetació, la Jam Session setmanal, la Traviesa i una bona colla de bars que donen servei a veïns i visitants. Acaba d'obrir una proposta diferent, que suma, Cal Boter , una vermuteria a tocar de la plaça, al carrer Barcelona, amb Pere Torres al capdavant. Després d'anys d'experiència en la distribució de productes alimentaris per a l'hosteleria, Pere Torres inicia un nou projecte aprofitant el seu saber fer i els seus coneixements. Una vermuteria. De quina millor manera podria haver connectat la seva passió amb la tradició local? Una vermuteria és un homenatge a les arrels torrenques de la producció i comercialització del vi i els seus derivats. És una invitació a tastar i deixar-se portar. A l'interior de Cal Boter podreu fullejar el llibre que vam escriure fa temp...
Cada cop escoltem més veus properes que defensen tesis d'extrema dreta. Eren postures que abans feia vergonya defensar però ara no se n'amaguen. Hem de començar a desfer les seves mentides abans no sigui massa tard. Som-hi! 1. “El problema és la immigració” La immigració és un boc expiatori perfecte perquè simplifica problemes complexos. Les dades mostren que els factors que erosionen el benestar són estructurals: precarització laboral, especulació immobiliària, fiscalitat regressiva (les grans fortunes eludeixen pagar gran part dels impostos que pertocaria). 2. “Abans vivíem millor” Aquesta nostàlgia és selectiva. Abans vivien millor… qui? Les dones? Les persones racialitzades? El col·lectiu LGTBI? El passat idealitzat sol ser el passat d’una minoria amb privilegis. El progrés no és lineal, però la memòria falsejada sempre juga al servei de la mentida i de l'extrema dreta. 3. “Els mitjans menteixen” La crítica als mitjans és sana; el descrèdit total, no. Necessitem e...
Comentaris