QUI VA MATAR A PAU SOLÉ MENSA?


El segle XIX acabava amb conflictes militars, amb unes classes populars empobrides, amb diverses famílies migrant cap a Barcelona i amb tensions al camp. En aquest sentit, el cas del Catllar ens serveix d’exemple. L’any 1900, arran de les eleccions municipals, deu membres d’una de les dues candidatures electorals, els representants “del elemento liberal”, van acabar a la presó per motius polítics. En desconeixem els detalls. Encara estaven tancats quan va arribar la Festa Major d’estiu i una part del poble va promoure un boicot a tots els actes. (Diario el Comercio, 26-VIII-1900)

Aquell mateix any, acabaria assassinat Pau “Sulé” Mensa, el jove catllarenc que havia liderat la fundació de la cooperativa tres anys abans i que havia llogat els grallers que havien de rebre els polítics locals recentment alliberats de la presó. La seva mort quedà impune davant la justícia. I cal recordar els casos dels assassinats d’aquella mateixa època. A Renau, Pau Armengol, membre d’una família vinculada al poder municipal, fou acusat de matar un veí que li volia robar els préssecs de la seva finca el maig del 1900. Finalment, fou absolt. El 1875, Francisco Jové, pagès i alcalde de Tamarit, fou assassinat. I, el 1884, hi hagué un atemptat amb dinamita, sense víctimes, dirigit contra l’alcalde de Creixell, Pere Mercadé. Finalment, el 8 de juliol de 1889 hi hagué disturbis a Torredembarra amb motiu del cobrament de l’impost de consums en un moment de màxima crisi econòmica entre la població treballadora.

La mort de Pau Solé Mensa es produí el 1900 prop de l’actual Urbanització Mas Vilet dels Pins, al mateix municipi. Mensa tornava caminant cap a casa seva provinent de Mas de Tolosa, a tocar de l’actual Urbanització l’Esplai Tarragoní, de visitar la que havia de ser la seva esposa. El seu cos fou cremat totalment, segons la premsa. Les fonts orals que hem recollit diuen que no es va trobar cap rastre i que, fins i tot, es va fer córrer que havia marxat.

El Diario Comercio del 6 de novembre d’aquell any es feia ressò que Mensa havia sol·licitat, dies abans, permís per a rebre amb gralles els polítics locals que sortirien llavors de la presó. El Diario de Tarragona insistia que Mensa no estava posat en política, cosa que, com hem vist, era falsa. El Diluvio (8-IX-1900) es feia ressò dels rumors del Diario de Tarragona i atribuïa la desaparició a una fugida per no voler-se casar amb la seva promesa. Havia mort realment Mensa? Havia fugit?

Es detingué a Llorenç Badia però fou alliberat per falta de proves. Tres anys després la família del mort fou jutjada per haver injuriat a Badia. El judici fou molt concorregut, assistint molts veïns del Catllar. De la mateixa manera, la família també es querellà contra Badia.

En el lloc on es produí l’assassinat s’hi posà una creu amb el nom de Solé Mensa. Encara hi és. Diuen que durant un temps s’hi va fer una missa anual en aquell indret. Actualment es pot veure una làpida a l’edifici de la cooperativa que recorda Solé Mensa i els socis fundadors i la plaça que dóna a la carretera porta el seu nom.
Els culpables deurien ser coneguts per tothom. Fixem-nos amb un detall. Pocs anys després de la mort de Solé, el confident de la policia Josep Rull "el Coix de Sans" i antic veí del Catllar es va entrevistar amb un grup d'homes que feia un temps havia comès un assassinat. Suposem que es tracta d'aquest homicidi. Ho recull Josep Dalmau al seu llibre El cas Rull (Editorial Columna). En tot cas, la mort de Solé va quedar impune.

Jordi Suñé

Comentaris

Publicacions populars

CAGANT MELODIES (1995-1999)

SALVEM EL GAIÀ!

CRISIS I COOPERATIVISME

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

ELS POMELLS DE JOVENTUT AL BAIX GAIÀ

El quadre de sant Antoni d’Altafulla

EL DEUTE MUNICIPAL de TORREDEMBARRA, MÉS BAIX QUE MAI

Ermites, tradicions i devocions a la rodalia

EL RIU DE LES DONES. CONVERSES AMB LES PADRINES DEL PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU