Altafulla
|
Les cases de Josep Porta i Recasens al
carrer Barceloneta, Ca Salazar, Casa Ixart del carrer del Forn, la casa del
carrer Hostal 18, casa de Ramon Montagut -carrer Sant Martí 15, per al
Sindicat Agrícola-, la casa de Pilar Oliva Suelves -carrer Nou, 8 per a
estatge social de la UGT-, el xalet de Lídia Planas Alomà -al carrer del Mar
7, per a escoles i magatzem del Sindicat Agrícola, secció vinícola-, l’Hort
de Pau i la Fassina, la casa de Glaudenci Pladellorens -Sant Martí 5, estatge
de la CNT-, l’Església -emprada de magatzem-, l’ermita i la casa rectoral.
|
Creixell
|
El castell, l’església, la casa
parroquial i cases de famílies benestants abandonades (ca Rull, ca Tolosa i
ca Boronat) per a refugiats de Madrid i ca Pasqual que es va destinar a
acollir un hospital.
|
El Catllar
|
L’església i 22 cases destinades a
lloguer de pisos, botigues, magatzem i fabricació de productes.
|
La Nou de Gaià
|
La casa de Josep Virgili Calvet del
carrer Francesc Layret, el castell, l’església i l’abadia, on s’hi van
instal·lar refugiats.
|
La Pobla de Montornès
|
10 cases destinades a habitatges,
magatzem, oficines i una com a seu de la CNT -a la plaça de la República, la
casa de la Concepció Vidal. Dos magatzems, un corral, un pati per bestiar,
l’església, l’ermita, la rectoria, les monges -al carrer Lenin per al casal
del POUM i escola.
|
La Riera de Gaià
|
L’edifici de les monges, l’església, la
casa parroquial, casa Queralt, la casa 9 de la Placeta propietat de Joan Casas Galofré, la
casa 21 del carrer Prat de la Riba propietat de Lluís Plana Llaudet, una casa
al carrer major 29 i una altra a Afores, 43. L’església d’Ardenya fou el
magatzem de la junta de pagesos i a la casa parroquial es van fer classes als
infants.
|
Roda de Berà
|
19 immobles, un d’ells per al POUM i un
altre per l’ERC, les monges, l’església, la casa rectoral i l’ermita -al
servei de la bateria de costa.
|
Salomó
|
Una casa destinada a la UGT, l’església
i la casa parroquial per al Sindicat Agrícola i Caixa de Crèdit.
|
Tamarit
|
Una casa ocupada pel Sindicat Agrícola i
l’església per a magatzem del mateix Sindicat.
|
Torredembarra
|
La CNT va ocupar la casa de Joaquim Rovira del
carrer Antoni Roig 96, les JJLL la casa del carrer Antoni Roig 57, propietat
d’Anna Quadreny, les JSUC la casa d’Eloi Monné Climent del carrer Antoni Roig
79, el PSUC la casa del Tintorer, l’ajuntament les cases parroquials de Baix
a Mar i de la Torre, el POUM la casa del carrer Antoni Roig 47, cal Panxo,
propietat de Concepció Gatell Domingo, la UGT la casa d’Esteve Huguet Borràs,
al carrer Antoni Roig 18, la Societat Obrera de Pescadors-UGT la Rectoria de
Baix a Mar, una casa de M. Consolació Puig Querol, al carrer Joan Güell, destinada
a famílies refugiades, el xalet de José Maria Bofill utilitzada com escola i al cobert d’Esteve Gatell Carbó, al carrer García Hernández 17, i el magatzem de
Josep Recasens Casas, del carrer Pérez Galdós, per a ubicar-hi rentadors
públics.
|
LA SÍNIA DE LA VILA
Sínia de la Vila, Torredembarra, any 2016 La Sínia de la Vila es va construir el 1868 sota l’impuls d’una junta formada per diferents propietaris del municipi. Està situada al costat del cementiri, a tocar del camí de la Riera de Gaià. És de propietat municipal i actualment es troba en molt mal estat. Originàriament, havia proveït d’aigua el sortidor de la plaça de Font del poble. Després també donaria servei a les fonts de la peixateria, el Portal de la Bassa i el carrer Freginal. La sínia es va construir en una vinya propietat de Pere Ibern Sanahuja, a l’antiga partida dels Fornassos. A partir del 1870, per tal de mantenir l’abastament d’aigües, s’adjudicava la gestió de la sínia cada any. El primer encarregat va ser Jaume Miracle Salvat. El succeïren Pere Recasens (1877), Joan Magriñà (1882), Sebastià Guasch Casasús (1885), Joan Gibert i Gibert (1890), Pau Fontanilles i Mañé (1891), Joan Martí i Fortuny (1894), Pau Alberich (1896), Josep Mercadé Tort (1900), Joan Cañellas Recasens (...

Comentaris