ELS INICIS DEL REPUBLICANISME AL BAIX GAIÀ

Retall de El Nivel, 28-IX-1890.

El republicanisme es va estendre al Baix Gaià a partir del 1868. Després d’obtenir victòries electorals puntuals a les eleccions municipals, van anar teixint una xarxa social a cada poble a través de la constitució formal de centres republicans, amb cafès, sales de ball i una teranyina d’entitats sectorials vinculades al lleure, l’ajuda mútua, al sindicalisme -Treballadors Agrícoles a Creixell, Roda de Berà, el Catllar i Torredembarra a finals del segle XIX, per exemple- o al cooperativisme de consum. El seu activisme i la seva visibilitat van facilitar el relleu en la política local a favor de les classes populars. 
El 1890, es constituïa el Centre Republicà Democràtic Federal (CRDF) de Torredembarra, que desenvoluparia la seva activitat fins a l’any 1936, i el Centre Republicà Federal del Catllar, presidit per Josep Calbó Pàmies.
A Torredembarra, el primer president del CRDF va ser el mestre d’instrucció primària nascut a Amposta Agustín Arín Idiarte. El secretari va ser l’antic alcalde de la vila (1879-1883) Salvador Romeu Mañé. El sabater del carrer de la Muralla Pau Guasch Niubó, el “sillero de uso” Josep Sendra Rius i el pagès Francisco Vidal formaven la resta de la junta. Com a presidents honoraris es va triar a Francisco Pi i Margall (1824-1901), teòric,  líder del partit i segon president de la I República espanyola, i a Josep Maria Vallès i Ribot (1849-1911), president del Consell regional del partit federal.
Al Catllar, els seus presidents honoraris van ser Pi i Margall, Vallès i Ribot i el torrenc i líder republicà de la zona Narcís V. Badia. La resta de la junta estava composada pels següents veïns: Ramon Rovira (vicepresident), Joan Vidal Canals, Anton Blanch Canals, Pere Olivé Bofarull, Domingo Canals Vidal, Isidro Figuerola Llauradó (vocals), Joan Canals Recasens i Josep Pallarès Salat (secretaris).
Llavors, a la Nou de Gaià, ja existia la secció local del mateix partit. Dalmau era un dels seus líders el 1892. Altafulla tenia un centre republicà organitzat el 1893. En aquest mateix municipi, el 1899, es va crear el Centre d’Unió Republicana, de la mà de Josep Fernández (president), Nicolás Bou, Josep Balsells i altres. A Roda de Berà, hi havia un grup de republicans organitzats el 1907, liderats per Joan Pujol. A Salomó, es constituí un centre republicà el 1905. El 1911, la seva junta estava presidida per Joan Recasens Carull i l’acompanyaven a la junta Pau Recasens Gil, Joan Rull Armengol, Jaume Pascual Segú, Joan Ferrando, Pere Figuerola Valdosera, Josep Reverté i Alfonso Figuerola Recasens. El mateix any, es constituí el partit federal a la Riera amb Joan Sumoy Anglés com a president i amb Josep Recasens Plana, Joan Sordé Ferré, Miquel Torrebadell Sedó, Pau Gual Gallofré, Francesc Sedó Vives i Pau Blanch Suñé a la junta. De la Pobla de Montornès, ens consta un nucli organitzat el 1913. A Creixell, tenim referències dels federals l’any 1916, però segurament ja estaven organitzats des de finals del segle anterior.
Una primera mostra d’aquest nou poder és la victòria, a les eleccions municipals de 1902, dels republicans federals a Torredembarra, amb Francisco Vidal Roig com alcalde, i al Catllar, amb Joan Guinovart al capdavant. Les victòries suposarien l’inici d’una hegemonia política en aquests municipis, que s’allargaria fins a la Guerra Civil. A la Riera, sabem que els republicans governaven a l’ajuntament el 1909, amb Joan Sumoy Anglés com alcalde, i el bienni 1918-1919, amb Josep Recasens Plana “Picolí” fent de batlle.
                La cultura republicana arrelaria amb força en aquests municipis situats entre el Vendrell i Tarragona. L’arribada de la II República va fer possible la visualització de la seva hegemonia en la majoria de municipis.

Comentaris