El
republicanisme es va estendre al Baix Gaià a partir del 1868. Després d’obtenir
victòries electorals puntuals a les eleccions municipals, van anar teixint una
xarxa social a cada poble a través de la constitució formal de centres
republicans, amb cafès, sales de ball i una teranyina d’entitats sectorials
vinculades al lleure, l’ajuda mútua, al sindicalisme -Treballadors Agrícoles a
Creixell, Roda de Berà, el Catllar i Torredembarra a finals del segle XIX, per
exemple- o al cooperativisme de consum. El seu activisme i la seva visibilitat
van facilitar el relleu en la política local a favor de les classes
populars.
El mes de febrer de 1868, hem localitzat el
primer míting republicà a Torredembarra. Va ser organitzat pel nucli de
Tarragona i formava part d’una petita gira per municipis del voltant (Altafulla, La Riera de Gaià, El Catllar,
etc.). L’objectiu era persuadir “en todas partes al pueblo y á los
contribuyentes, de que el gobierno republicano es el mejor y mas barato.”
(Diario de Tarragona, 17-II-1868)
El mes de setembre d’aquell any es produeix la
revolució de la Gloriosa i es destrona la reina Isabel II. A Catalunya, els
fets agafen un caire marcadament republicà i antiborbònic. Fins ara
desconeixíem la ideologia dels protagonistes locals d’aquest succés històric.
Ara sabem que els republicans federals van liderar el canvi de govern en pobles
com a Torredembarra amb persones com Josep Casals, Salvador Romeu, Fernando
Fontanilles o Esteve Gatell.
El 1869
existia un comitè republicà organitzat a Torredembarra.
El seu president era el farmacèutic Esteve
Gatell i Roig, el secretari el mestre d’escola Agustín Arín i els vocals
Domingo Sabanés i Piqué, Josep Orpinell, el pescador Antonio Pujol Lluch, el
mestre d’obres Josep Argilagós i Ibern, l’hostaler Joan Coca i Carreras, i el
calderer i militant del lliurepensament Mariano Gabardós (1858-194). Gatell i
Roig no s’ha de confondre amb l’indià torrenc del mateix nom (1797-1865). El
nostre va ser alcalde de la vila (del 2 d’octubre del 1868 al 28 de gener de
1869) i regidor en diverses ocasions (1872, 1879-1882 i 1887-1890). El seu
germà Manuel (1815-1858) va ser diputat a Corts durant el bienni progressista
(1854-1856) com a representant d’una llista amb demòcrates, republicans i
progressistes. Sabanés formaria part del govern municipal de color republicà de
l’any 1872. Pujol, nascut el 1840, va ser el primer president de la Cooperativa
la Marítima (1895) i va ser regidor en diferents ocasions (1872-73, 1897-1900).
Coca també va exercir de regidor (1872, 1881-1885).[1]
Les accions que coneixem d’aquest nucli són peticions a Madrid, a través del
diputat al Congrés pel Partit Republicà Democràtic Federal Estanislau Figueras
o de la premsa afí, per abolir les quintes (La
Discusión, 30-III-1869) i la pena de mort. (La Paz, 17-9-1869)
Del 1870
coneixem els noms d’una altra junta. Gatell seguia sent el president del comitè
i Gabardós i Sabanés vocals. Com a novetats trobem a Salvador Romeu i a Joan
Mallafré fent de vocals i a Adolfo Gatell fent de secretari.[2]
Romeu, nascut al Vendrell el 1834, es trasllada a la Torre als 23 anys i
acabarà sent alcalde (1879-1883) i regidor (1871-1873, 1887-1890).
La propaganda republicana és ben visible. Hem
trobat un retall de premsa crític amb els republicans de l’any 1871 que explica
que pels carrers de la Torre “aparecieron pasquines en diferentes esquinas de
las calles más céntricas de esta villa” amb l’objectiu de “escitar á los
republicanos á desarmar á los voluntarios de la libertad, cortar el cuello á
los monárquicos, lanzarse al campo á destronar al Rey y proclamar la
república.” (El Tarraconense,
5-IV-1871)
El 1872,
els republicans torrencs tenien un cafè on es trobaven i feien activitats
polítiques i de lleure. Suposem que era la Unión, al carrer “Nou”. Aquell any
van rebre l’atac d’elements carlistes de la Torre i de la Pobla que van arribar
a tirar taules i mobles del local i a insultar als republicans que es van
trobar. (La Discusión, 1-VI-1872)
Una data important per entendre l’expansió de les idees
republicanes és el 1873. L’11 de febrer d’aquell any es va proclamar l’efímera
I República espanyola que acabaria amb un retorn a la monarquia borbònica. A
Torredembarra, se celebrà una manifestació, ball de tarda i nit. Des d’un balcó
de la Plaça del Castell es va anunciar la proclamació de la República i es va
penjar l’estendard de la República al balcó de l’Ajuntament, que es va
il·luminar convenientment de cara a la nit.
Després de les victòries electorals a les municipals del
1869 i del 1872, els republicans torrencs entrarien en hores baixes i no
tornarien a assolir el poder municipal fins el 1879. Mentre, molts treballadors
se sentirien atrets per les idees bakunistes i s’adheriren a través de les
seves societats d’oficis a l’Associació Internacional de Treballadors.
Del 1885, coneixem els
noms d’una nova junta republicana. Aquesta vegada, els torrencs, van formar un
Comitè de Coalició Republicana presidit per Esteve Gatell amb el suport de
Narciso V. Badia (vicepresident), Mariano Gabardós (secretari) i Josep
Figuerola (vicesecretari).[3]
Del 1885 també coneixem la junta republicana del Catllar. El seu president era Nicasi Sardà Estil·las, el vicepresident Pere Pascual Prats, secretari Josep Pallarès Salort i vocals Nicasi Moragas Pascual, Josep Mañé Fortuny, Joan Bofarull Plana, Joan Batalla Mañé, Antonio Elias Batalla i Pere Olivé Bofarull.
Del 1887, tenim notícia de l’existència d’un comitè republicà a Altafulla encapçalat per Hilarió Soler i Alomà (Altafulla, 1825-Barcelona, 1903) i Jaume Carbonell. El retall de la publicació Las Dominicales del Librepensamiento del 17 de desembre d’aquell any explica que el comitè altafullenc s’adheria a l’acte de record al primer president de la República espanyola Estanislau Figueras que s’organitzava a nivell estatal cinc anys després de la seva mort. Hilarió Soler i Alomà, de família de propietaris i comerciants, va néixer el 1825 i va morir civilment el 1903. Va ser escriptor, editor i un dels impulsor dels escacs a Catalunya a finals del segle XIX. Amb altres aficionats, va crear el Círculo de Ajedrez al cafè El Recreo del carrer Escudellers de Barcelona. També va ser un dels fundadors de la revista mensual El Ajedrez, primera publicació d’aquest tipus a l’Estat (1860). Soler vivia a Barcelona des dels 23 anys però mantenia una activitat regular a la seva població natal.
D’Altafulla,
hem trobat els noms de la junta dels republicans federals del 1891. Hilarió
Soler continua al seu capdavant fent de president. Josep Casals Teixió, Rafael
Gatell, Joan Montané Bonan, Josep Salvat Solà, Josep Guasch Pijuan i Joan
Rovira Juncosa l’acompanyen a la junta. (Las
Dominicales del Librepensamiento, 10-I-1891). A banda de la tasca local,
sabem que Soler va ser un actiu del partit a nivell provincial acompanyant a
Emilio Castelar i a Estanislau Figueras “por los pueblos a pregonar las ideas
republicanas”. (La Justicia,
23-IV-1903)
Altafulla mantenia el centre republicà organitzat el 1893. Del 1899, amb el
nom llavors de “Fusió Republicana”, coneixem la seva junta directiva: Hilarió
Soler (president honorífic), Josep Fernández (president efectiu), Antonio
Canals (vicepresident), Nicolau Bou (secretari), Josep Balcells
(vicesecretari), Ramon Ferré, Joan Rovira, Francesc Ramon, Ramon Teixidó,
Salvador Ferré, Maties Vallvé i Martí Sendra (vocals). (La Autonomia, 16-II-1899) Josep Balcells assistiria a l’assemblea
del partit federal de la circumscripció
del març de 1903.
El 1890, es constituïa el Centre Republicà Democràtic Federal (CRDF) de Torredembarra, que desenvoluparia la
seva activitat fins a l’any 1936, i el Centre Republicà Federal del Catllar.
El primer president del CRDF torrenc
va ser el mestre d’instrucció primària nascut a Amposta Agustín Arín Idiarte. El secretari va ser l’antic alcalde de la vila (1879-1883) Salvador Romeu Mañé. El sabater del carrer de la Muralla
Pau Guasch Niubó, el “sillero de uso” del carrer “Nou” Josep Sendra Rius i el
pagès Francisco Vidal formaven la resta de la junta. Com a presidents honoraris
es va triar a Francisco Pi i Margall (1824-1901), teòric, líder del
partit i segon president de la I República espanyola, i a Josep Maria Vallès i Ribot (1849-1911), president del Consell Regional
del partit federal.[1]
Al Catllar, els seus presidents
honoraris van ser Pi i Margall, Vallès i Ribot i el torrenc i líder republicà
de la zona Narcís V. Badia. La resta de la junta estava composada pels següents
veïns: Josep Calbó Pàmies (president efectiu), Ramon Rovira (vicepresident),
Joan Vidal Canals, Anton Blanch Canals, Pere Olivé Bofarull, Domingo Canals
Vidal, Isidro Figuerola Llauradó (vocals), Joan Canals Recasens i Josep
Pallarès Salat (secretaris). (El Nivel,
28-IX-1890) Pere Pascual Prats i Joan Guinovart també eren dels elements actius
dels republicans catllarencs. Guinovart també va ser president de la secció
local. El 20 de febrer de 1897 el Comitè Republicà Federal del Catllar es va
adherir a l’assemblea popular republicana celebrada a Reus. Els seus caps
visibles llavors eren Joan Guinovart, Nicasi Sardà i Pere Fortuny. El Partit
Republicà Nacional d’Altafulla (Hilarió Soler) també s’hi va adherir.[2]
Llavors, el 1890, a la Nou de Gaià
ja existia la secció local del mateix partit. Ramon Dalmau era un dels seus
líders entre el 1890 i el 1892 com a mínim. Dalmau va arribar a ser tresorer de
la comarcal del partit. (El Demócrata,
14-VIII-1892) Segons la premsa del partit federal, la Nou tenia 35 militants el
1896. (El Francolí, 8-II-1896)
A la Riera de Gaià també hi havia un nucli republicà organitzat el 1890. No en
sabem cap detall, només que un representant d’aquest col·lectiu va assistir a
una reunió republicana de representants a nivell comarcal. (El Nivel, 14-XII-1890) El 1911 es reconstituí
el partit federal a la Riera amb
Joan Sumoy Anglés com a president i amb Josep Recasens Plana, Joan Sordé Ferré,
Miquel Torrebadell Sedó, Pau Gual Gallofré, Francesc Sedó Vives i Pau Blanch
Suñé a la junta.
A Roda de Berà, hi havia un grup
de republicans organitzats el 1896. (El
Francolí, 8-II-1896). El 1907 estaven liderats per Joan Pujol.
De Salomó, ens consta que el
1904 una delegació de republicans d’aquest municipi va assistir al míting de
Julià Nougués al Pla de Santa Maria (La
Justicia, 17-VIII-1904). El 1905, la constitució del centre republicà ja
era un fet. El 1911, la seva junta estava presidida per Joan Recasens Carull i
l’acompanyaven a la junta Pau Recasens Gil, Joan Rull Armengol, Jaume Pascual
Segú, Joan Ferrando, Pere Figuerola Valdosera, Josep Reverté i Alfonso
Figuerola Recasens.
De la Pobla de Montornès, ens
consta un nucli organitzat el 1913. El 1915 va assistir a l’assemblea
tarragonina dels republicnas de la zona. En aquesta reunió també van assistir
el CRDF de la Torre i el CRF d’Altafulla. (Renovació,
23-V-1915)
A Creixell, tenim referències
dels federals l’any 1903, però segurament ja estaven organitzats des de finals
del segle anterior, ja que ens consta un nucli organitzat del sindicat
Treballadors Agrícoles, amb Joan Guasch al capdavant, situat a l’òrbita dels
republicans. El mes de març de 1903 van participar a l’assemblea del partit
federal de la circumscripció, on també hi va haver representants d’Altafulla,
Torredembarra i el Catllar.[3]
L’any 1916 van enviar un delegat, Ramon Colet, a l’assemblea dels republicans
federals de la zona i dos anys abans havien acollit el míting del líder
republicà Julià Nougués. (Tarragona
Federal, 27-II-1916 i 19-II-1914)
Una primera mostra d’aquest nou poder és la victòria, a les eleccions municipals de 1902 dels
republicans federals a Torredembarra, amb Francisco Vidal Roig com alcalde, i
al Catllar, amb Joan Guinovart al capdavant. Les victòries suposarien l’inici
d’una hegemonia política en aquests municipis, que s’allargaria fins a la
Guerra Civil. A la Riera, sabem que els republicans governaven a l’ajuntament
el 1909, amb Joan Sumoy Anglés com alcalde, i el bienni 1918-1919, amb Josep
Recasens Plana “Picolí” fent de batlle.
La cultura republicana arrelaria amb força en aquests
municipis situats entre el Vendrell i Tarragona. L’arribada de la II República
va fer possible la visualització de la seva hegemonia en la majoria de
municipis. Es crearien centres recreatius, cooperatives, mutualitats i
sindicats que ajudarien a crear una identitat alternativa al poder, força
transversal i àmplia. Aquesta “cultura republicana” arrelaria amb força
impulsant símbols i celebracions com l’1 de maig o l’11 de febrer, l’aniversari
de la I República. En aquest sentit, ens consten celebracions com la
organitzada a Altafulla el 1899 en
motiu del 26è aniversari de la República amb un “fraternal banquete”. (La Autonomía, 15-II-1899)
[1] Jordi
SUÑÉ (2008): La Torredembarra republicana
i federal. Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra.
[2] La Autonomía, 20 i 21-II-1897.
[3] La Justicia, 10-III-1903.
.JPG)
.jpg)
Comentaris