ELS INICIS DEL REPUBLICANISME AL BAIX GAIÀ

Retall de El Nivel, 28-IX-1890.

El republicanisme es va estendre al Baix Gaià a partir del 1868. Després d’obtenir victòries electorals puntuals a les eleccions municipals, van anar teixint una xarxa social a cada poble a través de la constitució formal de centres republicans, amb cafès, sales de ball i una teranyina d’entitats sectorials vinculades al lleure, l’ajuda mútua, al sindicalisme -Treballadors Agrícoles a Creixell, Roda de Berà, el Catllar i Torredembarra a finals del segle XIX, per exemple- o al cooperativisme de consum. El seu activisme i la seva visibilitat van facilitar el relleu en la política local a favor de les classes populars. 
El mes de febrer de 1868 hem localitzat el primer míting republicà a Torredembarra. Va ser organitzat pel nucli de Tarragona i formava part d’una sèrie d’actes organitzats per municipis del voltant (Altafulla, La Riera de Gaià, El Catllar, etc.). L’objectiu era persuadir “en todas partes al pueblo y á los contribuyentes, de que el gobierno republicano es el mejor y mas barato.” (Diario de Tarragona, 17-II-1868)
Al mes de setembre d’aquell any es produeix la revolució de la Gloriosa i es destrona la reina Isabel II. A Catalunya, els fets agafen un caire marcadament republicà i antiborbònic. Fins ara desconeixíem la ideologia dels protagonistes locals d’aquest succés històric. Ara sabem que els republicans federals van liderar el canvi de govern en pobles com a Torredembarra amb persones com Josep Casals, Salvador Romeu, Fernando Fontanilles o Esteve Gatell.  

La propaganda republicana és visible pels carrers. Hem trobat un retall de premsa crític amb els republicans de l’any 1871 que explica que pels carrers de la Torre “aparecieron pasquines en diferentes esquinas de las calles más céntricas de esta villa” amb l’objectiu de “escitar á los republicanos á desarmar á los voluntarios de la libertad, cortar el cuello á los monárquicos, lanzarse al campo á destronar al Rey y proclamar la república.” (El Tarraconense, 5-IV-1871)
            Una altra data important per entendre l’expansió de les idees republicanes és el 1873. L’11 de febrer d’aquell any es va proclamar l’efímera I República que acabaria amb un retorn a la monarquia borbònica. A Torredembarra, se celebrà una manifestació, ball de tarda i nit. Des d’un balcó de la Plaça del Castell es va anunciar la proclamació de la República i es va penjar l’estendard de la República al balcó de l’Ajuntament, que es va il·luminar convenientment de cara a la nit.
            Del 1887, tenim notícia de l’existència d’un comitè republicà a Altafulla encapçalat per Hilarió Soler i Jaume Carbonell. El retall de la publicació Las Dominicales del Librepensamiento del 17 de desembre d’aquell any explica que el comitè altafullenc s’adheria a l’acte de record al primer president de la República espanyola Estanislau Figueras que s’organitzava a nivell estatal cinc anys després de la seva mort. Hilarió Soler i Alomà, de família de propietaris i comerciants, va néixer el 1825 i va morir civilment el 1903. Va ser escriptor, editor, escriptor i un dels impulsor dels escacs a Catalunya a finals del segle XIX. Amb altres aficionats, va crear el Círculo de Ajedrez al cafè El Recreo del carrer Escudellers de Barcelona. També va ser un dels fundadors de la revista mensual El Ajedrez, primera revista d’aquest tipus a l’Estat (1860). Soler vivia a Barcelona des dels 23 anys però mantenia una activitat regular a la seva població natal.
            D’Altafulla, hem trobat els noms de la junta dels republicans federals del 1891. Hilarió Soler continua al seu capdavant fent de president. Josep Casals Teixió, Rafael Gatell, Joan Montané Bonan, Josep Salvat Solà, Josep Guasch Pijuan i Joan Rovira Juncosa l’acompanyaven a la junta. (Las Dominicales del Librepensamiento, 10-I-1891). A banda de la tasca local, sabem que Soler va ser un actiu del partit a nivell provincial acompanyant a Emilio Castelar i a Estanislau Figueras “por los pueblos a pregonar las ideas republicanas”. (La Justicia, 23-IV-1903)
Altafulla mantenia el centre republicà organitzat el 1893. Del 1899, amb el nom llavors de “Fusió Republicana”, coneixem la seva junta directiva: Hilarió Soler (president honorífic), Josep Fernández (president efectiu), Antonio Canals (vicepresident), Nicolau Bou (secretari), Josep Balcells (vicesecretari), Ramon Ferré, Joan Rovira, Francesc Ramon, Ramon Teixidó, Salvador Ferré, Maties Vallvé i Martí Sendra (vocals). (La Autonomia, 16-II-1899)
El 1890, es constituïa el Centre Republicà Democràtic Federal (CRDF) de Torredembarra, que desenvoluparia la seva activitat fins a l’any 1936, i el Centre Republicà Federal del Catllar.
A Torredembarra, el CDRF neix amb experiències prèvies molt importants com les alcaldies aconseguides en diverses ocasions (1869, 1872 i 1879-83). El primer president del CRDF va ser el mestre d’instrucció primària nascut a Amposta Agustín Arín Idiarte. El secretari va ser l’antic alcalde de la vila (1879-1883) Salvador Romeu Mañé. El sabater del carrer de la Muralla Pau Guasch Niubó, el “sillero de uso” del carrer “Nou” Josep Sendra Rius i el pagès Francisco Vidal formaven la resta de la junta. Com a presidents honoraris es va triar a Francisco Pi i Margall (1824-1901), teòric,  líder del partit i segon president de la I República espanyola, i a Josep Maria Vallès i Ribot (1849-1911), president del Consell Regional del partit federal.
Al Catllar, els seus presidents honoraris van ser Pi i Margall, Vallès i Ribot i el torrenc i líder republicà de la zona Narcís V. Badia. La resta de la junta estava composada pels següents veïns: Josep Calbó Pàmies (president efectiu), Ramon Rovira (vicepresident), Joan Vidal Canals, Anton Blanch Canals, Pere Olivé Bofarull, Domingo Canals Vidal, Isidro Figuerola Llauradó (vocals), Joan Canals Recasens i Josep Pallarès Salat (secretaris). (El Nivel, 28-IX-1890) Pere Pascual Prats i Joan Guinovart també eren dels elements actius dels republicans catllarencs.
Llavors, el 1890, a la Nou de Gaià, ja existia la secció local del mateix partit. Ramon Dalmau era un dels seus líders el 1892. Segons la premsa del partit federal, la Nou tenia 35 militants. (El Francolí, 8-II-1896)
A la Riera també hi havia un nucli republicà organitzat el 1890. (El Nivel, 14-XII-1890)
A Roda de Berà, hi havia un grup de republicans organitzats el 1896. (El Francolí, 8-II-1896). El 1907, estaven liderats per Joan Pujol.
De Salomó, ens consta que el 1904 una delegació de republicans d’aquest municipi va assistir al míting de Julià Nougués al Pla de Santa Maria (La Justicia, 17-VIII-1904). El 1905, la constitució del centre republicà ja era un fet. El 1911, la seva junta estava presidida per Joan Recasens Carull i l’acompanyaven a la junta Pau Recasens Gil, Joan Rull Armengol, Jaume Pascual Segú, Joan Ferrando, Pere Figuerola Valdosera, Josep Reverté i Alfonso Figuerola Recasens.
El 1911 es reconstituí el partit federal a la Riera amb Joan Sumoy Anglés com a president i amb Josep Recasens Plana, Joan Sordé Ferré, Miquel Torrebadell Sedó, Pau Gual Gallofré, Francesc Sedó Vives i Pau Blanch Suñé a la junta.
De la Pobla de Montornès, ens consta un nucli organitzat el 1913.
A Creixell, tenim referències dels federals l’any 1916, però segurament ja estaven organitzats des de finals del segle anterior.
Una primera mostra d’aquest nou poder és la victòria, a les eleccions municipals de 1902, dels republicans federals a Torredembarra, amb Francisco Vidal Roig com alcalde, i al Catllar, amb Joan Guinovart al capdavant. Les victòries suposarien l’inici d’una hegemonia política en aquests municipis, que s’allargaria fins a la Guerra Civil. A la Riera, sabem que els republicans governaven a l’ajuntament el 1909, amb Joan Sumoy Anglés com alcalde, i el bienni 1918-1919, amb Josep Recasens Plana “Picolí” fent de batlle.
            La cultura republicana arrelaria amb força en aquests municipis situats entre el Vendrell i Tarragona. L’arribada de la II República va fer possible la visualització de la seva hegemonia en la majoria de municipis. Es crearien centres recreatius, cooperatives, mutualitats i sindicats que ajudarien a crear una identitat alternativa al poder, força transversal i àmplia. Aquesta “cultura republicana” arrelava amb força impulsant símbols i celebracions com l’1 de maig o l’11 de febrer, l’aniversari de la I República proclamada el 1873. En aquest sentit, ens consten celebracions com la organitzada a Altafulla el 1899 en motiu del 26è aniversari de la República amb un “fraternal banquete”. (La Autonomia, 15-II-1899)

Comentaris