Al
Catllar, quan hi havia sequera, treien el Sant Crist en processó pels carrers
del poble. No ho feien gaire sovint, només quan era especialment necessari. El
1905 feia 30 anys que no ho provaven. Era a principis d’abril i les seves
pluges no arribaven. Després d’un commovedor discurs fet a missa pel mossèn de
la parròquia es va formar una comissió per anar al Palau Arquebisbal i demanar
permís per fer una processó de rogatives. Ho van aconseguir i el Sant Crist va
ser passejat pels carrers i pels afores acompanyat d’una processó amb unes 500
persones. Al cap de 24 hores ja plovia. Segons el corresponsal del Diario de Tarragona, el Sant Crist del Catllar era molt venerat també als pobles
de la rodalia pels miracles i favors concedits des d’antic.[1]
El diari catòlic La Cruz feia una
crònica més extensa recordant les paraules del mossèn Isidro Fàbregas que
demanaven “dejar la blasfèmia, la profanación de los días festivos y demàs
viciós, si querían que propicio les concediese el Cielo el beneficio de la
lluvia que tanto anhelaban”.[2]
Resumint, que el Sant Crist faria la feina però que els mortals havien de
portar-se una mica millor. I plouria. I va ploure.
Comentaris