SALUT I GAIÀ!
UNA CRÒNICA DE LA LLUITA PEL CABAL ECOLÒGIC
Jordi Suñé Morales
1.- Problemàtica i situació del riu
El Gaià és
un riu mediterrani d’uns 85 quilòmetres. Neix a Santa Coloma de Queralt, a la
Conca de Barberà, i desembocava a Tamarit. Actualment, el seu curs està
interromput completament a l’alçada del Catllar. Allí es va construir un
embassament el 1975. El seu cabal és emprat majoritàriament per a usos
industrials. Repsol gaudeix d’una concessió que acabarà el 2050. Una petita
part de l’aigua és destinada a regar camps de conreu a través del dret d’ús de
les comunitats de regants de la Riera de Gaià i del Catllar. El cabal ecològic
aconseguit després de molts anys de lluita, permet veure l’aigua com arriba
fins Ardenya de manera esporàdica.
La
degradació del tram final, d’una llargada d’11 quilometres, és evident, no
només per la desaparició del cabal i del bosc de ribera, sinó també perquè s’hi
han construït infraestructures que no han respectat la seva llera. Cal
afegir-hi que el fet que faci més de 30 anys que no arriba aigua al tram final
ha dessecat els pous d’aigua dolça i ha anul·lat l’aportació de sediments a la
platja. Aquesta situació provoca una despesa econòmica afegida de més de 588.990
euros anuals (càlculs de l’any 1999), havent de fer actuacions periòdiques de
“regeneració” de la sorra del litoral i un transvasament d’aigua continu des de
l’Ebre fins a la zona d’Altafulla-Tamarit.[1]
Cal destacar les iniciatives de diferents entitats i administracions per a
regenerar l’ecosistema del tram final del riu.
[1] Narcís CARULLA (1999):
“Valoració de l’impacte econòmic anual provocat per la derivació de cabals fora
de la conca del riu Gaià i l’anul·lació d’escolaments per sota de la presa del
Catllar, propietat de Repsol”, Estudis
Altafullencs, núm. 23, pàg.
57-65.
2.- Les primeres accions
Des de
1975 fins a principis de la dècada de 1990 no es coneixien actes de protesta
contra la situació del Gaià. La comarca va aprendre a viure d’esquenes al riu.
El 1992,
però, es va aprovar el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La desembocadura
del riu va passar a estar protegida per llei.
En aquella
època, a la dècada de 1990, el Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes
Catalans (GEPEC) va desenvolupar diversos estudis per conèixer els valors
naturals del tram baix del riu. Es van detectar 130 espècies de vertebrats de
les 244 constatades a tota la conca del Gaià.[1]
Aquesta entitat va realitzar un projecte per a restablir el cabal ecològic del
riu per encàrrec del Consell Comarcal del Tarragonès. El GEPEC demanaria
l’ampliació del PEIN de la desembocadura i protagonitzaria diverses reunions
amb les parts implicades per tal de cercar una solució a la manca de cabal. El
GEPEC també va fer un esforç per a donar a conèixer l’espai natural en procés
de degradació a través de diverses sortides.[2]
El 1994 neix
l’Associació de Defensa dels Espais Naturals de Tamarit (ADENTAM). L’any 1995, el
GEPEC i ADENTAM presenten una denúncia per evitar la construcció de la
depuradora d’Altafulla a tocar del riu i recullen més de 500 signatures. El
juny de 1995, la desembocadura del riu, 5 hectàrees situades entre la línia de
ferrocarril i el mar, passa a ser declarada “Reserva Natural de fauna salvatge”
per la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
El 1996,
el Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla va organitzar una excursió pel tram
sec del riu.
El 6 de
març de 1996, la comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya va
aprovar una proposició no de llei a favor del cabal ecològic a proposta d’ERC.[3]
El 1997,
el GEPEC presenta denúncies contra el col·lector d’aigües residuals del Catllar
i la Riera de Gaià construït al mig de la llera del riu.
El 1998 se
signa el conveni entre l’Associació Mediambiental la Sínia i diferents
administracions per a gestionar l’espai d’interès natural de la desembocadura. El
GEPEC presenta una denúncia per tal de preservar la pineda de la desembocadura.
La mateixa entitat presenta mocions a diferents ajuntaments del Baix Gaià a
favor del cabal ecològic. Altafulla i la Riera de Gaià hi voten a favor.
El 1998,
es fa una cadena humana amb un centenar de persones portant aigua del riu al
mar en el marc de les XIV Trobades Ecologistes i Naturalistes celebrades a Torredembarra.
Aquell any es crea un col·lectiu a la Riera, els Baladres, que organitzar una recollida
de signatures a favor del cabal ecològic.
[1]
Jaume SOLÉ (1992), La comunitat
vertebrada a la conca del riu Gaià. Tarragona: Diputació de Tarragona
(inèdit). Citat a la “Memòria d’activitats any 1999” de Salvem el Gaià.
[2]
SALVEM EL GAIÀ (1999): “Memòria d’activitats any 1999”. 3 fulls solts.
[3]
Butlletí Oficial del Parlament de
Catalunya (BOPC), núm. 4, 16-I-2006.
3.- Neix Salvem el Gaià
A
principis de 1999 es crea la Coordinadora Salvem el Gaià “per tal de vetllar
per la protecció i recuperació del tram sec del riu”. La Coordinadora es va
presentar, a través de diversos actes públics, a Torredembarra (L’Auca, 26 de
març), la Riera de Gaià (Casal, 12 de març), Altafulla (Biblioteca, 19 de març,
Mostra de Natura, juliol i Ajuntament, 12 de novembre), el Catllar (Centre
Cultural, 5 d’abril) i Ferran (Centre Cultural, 1 de setembre).
El 21 de març de
1999, Salvem el Gaià (SG) organitza un acte reivindicatiu conjuntament amb el
grup de Defensa dels Rius. De manera simbòlica es va agafar aigua, sediments i
nutrients del riu i es van abocar a la desembocadura. La ruta entre
l’embassament i la platja es va fer a peu. Membres del Centre de Recuperació de
Fauna de Vallacalent van alliberar un aligot, un xoriguer, una òliba i dues
fagines.
El 18
d’abril, SG planta 140 baladres al Gaià, a l’alçada d’Ardenya.
El 21
d’abril, el Grup Parlamentari d’ERC, amb Josep Bargalló al capdavant, presenta
una proposició no de llei per demanar l’acompliment del cabal mínim del riu. A
l’exposició de motius, els diputats explicaven que el 18 de març de 1996 la
Comissió de Política Territorial del Parlament va aprovar la Resolució 12/V del
Parlament de Catalunya sobre el manteniment ecològic del riu Gaià i que,
posteriorment, aquell mateix any el Govern va aprovar l’Ordre per la qual
s’assignava un cabal mínim per el Gaià “però posposava la seva aplicació fins
que el Govern de l’Estat donés llum verda als plans hidrològics de conca”.
Aquests plans s’aprovaren el 24 de juliol de 1998 i, en canvi, no s’havia donat
solució als problemes del Gaià. A la mateixa exposició de motius de la
proposició no de llei, els diputats esmenten la recent creació de la
Coordinadora Salvem el Gaià. La proposta es concretava en instar al Govern a
promoure les accions necessàries per aconseguir el cabal ecològic i a realitzar
un estudi complet dels usos de l’aigua de la conca del Gaià.[1]
El 16 de
maig s’organitza una descoberta de la desembocadura del Gaià i de l’entorn
natural de Tamarit i una arrencada de plantes invasores de la platja (carpobrotus edulis). El 6 de juny, SG organitza
un vermut popular a l’embassament amb actuacions de castellers, grallers,
gegants, nans i diables de la Riera de Gaià i d’Altafulla. Hi van assistir unes
300 persones.
A l’estiu,
en el marc de la IV Mostra de Cultura Ecològica “El Món de la Natura”, es fa una
cadena humana unint el riu amb el mar a la desembocadura. I tots els diumenges
d’estiu s’estenen pancartes a la platja i es recullen signatures.
El 10 de
desembre es fa un sopar popular pro Salvem el Gaià a l’Auca (Torredembarra) i s’inaugura
l’exposició gràfica de Salvem el Gaià que seria itinerant per diferents
municipis.
Durant el
1999 es presenten quatre denúncies per diferents agressions a la desembocadura
i per la seva manca de protecció. També s’editen adhesius i una postal.
Salvem el
Gaià va néixer amb molta força i va aconseguir un ampli ressò als mitjans de
comunicació, l’adhesió de moltes entitats i més de 1500 persones a títol
individual. Per tot plegat les administracions es van començar a moure. Hi va
haver reunions diverses i l’inici d’alguns estudis per tal de protegir
l’entorn.
[1]
Proposta no de llei sobre l’acompliment d’un cabal mínim per al riu Gaià, ERC,
registre d’entrada al Parlament de Catalunya 45235, 22-IV-1999.
4. El Parlament es torna a posicionar
L’any
2000, les accions van continuar a bon ritme. El 23 de gener es va fer una bicicletada
passant per Altafulla, Ferran, la Riera de Gaià i el Catllar, on van ser rebuts
per diferents autoritats locals. També es van fer activitats per tal de
finançar la coordinadora com per exemple la calçotada del 20 de febrer a l’Hort
de la Sínia. Les presentacions van continuar a través de diverses entitats com
per exemple la realitzada pel Grup de Dones d ela Nou de Gaià el 25 de març.
Diversos ajuntaments van aprovar mocions de suport com Torredembarra, Vilabella
(el febrer) i el Montmell (l’agost). El Parlament de Catalunya va aprovar una
segona proposició no de llei presentada per Josep Bargalló (ERC) el 5 d’abril
instant al Govern a “redactar el Pla de cabal mínim definit en el Pla
hidrològic de les conques internes de Catalunya, com a pas previ per a determinar el cabal mínim a
adoptar per al riu Gaià” i a finalitzar “l’estudi previst dels usos d’aigua a
la conca del riu Gaià en el termini més breu possible.”[1]
Al mes de maig, el diputat Oriol Nel·lo del PSC-Ciutadans pel Canvi va fer
arribar una pregunta sobre el cabal ecològic al Conseller Felip Puig. Aquest va
contestar que “l’Agència Catalana de l’Aigua treballa en la redacció del Pla de
cabals mínims definit al Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya
com a pas previ per a la determinació del cabal mínim a adoptar per al riu
Gaià.” Puig recordava que “a finals del 1999 es va encarregar un projecte per
millorar el tram final del riu Gaia, portant aigües de l’estació depuradora
d’aigües residuals de Tarragona-Altafulla. L’esmentat projecte preveu la
implantació de tractament terciari mitjançant llacunatge. Amb el cabal sortint
d’aquest tractament hi hauria suficient per mantenir el cabal ecològic del tram
final del Gaia.” Puig acabava donant a conèixer les primeres converses amb
Repsol per tal d’arribar a un acord: “l’Agència Catalana de l’Aigua ha iniciat
converses amb Repsol per tal d’estudiar, conjuntament, una figura jurídica que
satisfaci el cabal ecològic del riu Gaia i la captació que fa Repsol per a usos
industrials de la refineria de petrolis de Tarragona.”[2]
El 15 de juny, Salvem el Gaià va fer arribar
un document a les diferents administracions on demanava la protecció de
Tamarit. El 19 juliol, la Generalitat aprova la delimitació del Pla Especial de
Protecció del medi natural i paisatge de la desembocadura del riu Gaià.[3]
Salvem el Gaià farà pública una nota criticant-ne el contingut. Aquell any, les
activitats reivindicatives van continuar amb accions com la cercavila amb
diversos elements del seguici popular realitzada entre la Roca de Gaià fins a la
Desembocadura en motiu del Dia Mundial de l’Aigua, el 19 de març. El 27 de
maig, SG i altres entitats van participar en la neteja popular del litoral dins
de la campanya “Netegem el Mediterrani”. A nivell legislatiu hi ha una notícia
molt important que ajudarà a accelerar la recuperació del riu. Es tracta de
l’aprovació de la Directiva 2000/60/CE de 23 d’octubre de 2000 (Directiva Marc
de l’Aigua) on s’estableix una marc comunitari d’actuació en l’àmbit de les
aigües. En el seu text queda ben clar que l’extracció d’aigua d’un riu s’ha de
basar en una sèrie de principis que garanteixin la seva sostenibilitat.
L’article 13 de la Directiva, que es d’obligat compliment per a tots els Estats
membres, estableix com a obligatori crear plans hidrològics de cada conca que
garanteixin l’ús racional de l’aigua.
[1]
BOPC, núm. 49, 28-IV-2000.
[3]
DOGC, núm. 3215, 30-VIII-2000.
5. Comencen els estudis previs
L’any 2001 van continuar les conferències com les
realitzades a la Cooperativa Obrera Tarraconense el 9 de febrer o a la sala de
plens de l’Ajuntament d’Altafulla el 25 de maig. D’activitats reivindicatives
es va fer la plantada d’arbres i col·locació de caixes nius a la desembocadura
en motiu del Dia Mundial de l’Aigua el 18 de febrer organitzada per Salvem el
Gaià, L’Hort de la Sínia, el GEPEC i DEPANA. El juliol de 2001, l’Agència Catalana de l’Aigua
(ACA) va aprovar el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques
Internes de Catalunya.
L’any
2002, el 28 de desembre, es va organitzar la Festa pel Gaià a l’Auca de
Torredembarra amb l’actuació de dos grups de música folk. A nivell
administratiu, els tràmits continuaven endavant, lentament. La diputada Dolors
Comas d’Argemir, del grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds
preguntava el mes de maig sobre els estudis que s’havien de realitzar dels usos
de l’aigua del riu. El 21 de setembre de 2000, l’ACA va treure a concurs la
redacció dels estudis de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua
a les Conques Internes de Catalunya i a les Conques Catalanes de l’Ebre i la
redacció de l’estudi d’actualització de l’avaluació dels recursos hídrics de
les Conques Internes de Catalunya i a les Conques Catalanes de l’Ebre. Aquests
estudis havien de “definir els cabals mínims i els usos de l’aigua tant a la
Conca del Gaià com a la resta de conques de Catalunya.” La diputada Comas va
preguntar per les empreses que havien guanyat aquest concurs, els terminis per
a desenvolupar les seves tasques i els continguts dels esmentats treballs en
cas que s’haguessin enllestit.[1]
El Conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, membre d’Unió Democràtica de
Catalunya, va contestar que l’empresa Aquaplan, SA havia redactat l’estudi de
“caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes
de Catalunya i a les conques catalanes de l’Ebre” i Ingenieria de
Infraestructuras, SA havia fet l’estudi “d’actualització de l’avaluació de
recursos hídrics de les conques internes de Catalunya i conques catalanes de
l’Ebre”. L’ACA va fer públic documents de síntesi per tal que poguessin ser
consultats per tothom.[2]
L’any 2003 arriben notícies contundents. El Síndic de Greuges, arran
d’una denúncia de Salvem el Gaià, demana al Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya que garanteixi el cabal mínim per al riu “que faci
possible la continuïtat de vida de les diferents comunitats biològiques
presents, una suficient qualitat de l’aigua i el respecte al paisatge”. El
Síndic recorda la legislació que afecta als rius: la llei d’Aigües 29/85, de 2
d’agost, la seva reforma anomenada 46/1999 de 13 de desembre i el text refós
del seu article 59,7 aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, que fa
referència explícita als cabals ecològics. De la mateixa manera, el Síndic
recorda al seu escrit que el Parlament ja ha aprovat dues resolucions per tal
d’establir un cabal mínim per al Gaià (1996 i 2000).[3]
I Salvem el Gaià va continuar pressionant. Va fer una reforestació amb tamarius en motiu del Dia
Mundial de les Zones Humides, el 2 febrer. El músic Joan Reig va llegir el
manifest reivindicatiu. Al llarg de l’any es van fer vàries reunions amb la delegada del Govern de Tarragona del
Departament de Medi Ambient, amb tècnics de l’ACA, amb el conseller de Medi
Ambient Ramon Espadaler i amb el Síndic de Greuges. El 2003 també va ser l’any
de la col·laboració amb altres entitats que lluitaven en causes germanes. El 10
de juliol, Salvem el Gaià dóna suport a Ali Supay en una acció a la Rambla Nova
de Tarragona per denunciar el paper que juga REPSOL a l’Equador. El mateix dia
es va repetir l’acció a les portes de Repsol, a la Pobla de Mafumet. I a finals
d’any, el 6 de desembre, es va fer una caminada pel Gorg de Creixell a favor de
les zones humides conjuntament amb el Gorg, la Plataforma Salvem els
Muntanyans, el GEPEC i el GEVEN.
L’any
2004, Salvem el Gaià va celebrar el seu cinquè aniversari. Ho va fer el 20 de
març, coincidint amb el dia mundial de l’aigua. Van plantar màrsega i van fer
un taller d’estels. L’escriptora Olga Xirinacs va llegir el manifest de
l’entitat. Van participar-hi el Gata, el Gorg de Creixell, el GEPEC i
l’Agrupament Escolta Els Salats i van comptar amb el patrocini de la Granja
Gaià, la Fonda de la Riera, Cal Pistraques i la Sínia de Gaià. Però el 2004
serà recordat per una gran acció participativa i reivindicativa organitzada per
Salvem el Gaià. El 25 d’abril, van organitzar una consulta popular amb punts de
votació a Altafulla, Ferran, la Riera de Gaià, Ardenya i el Catllar.
[1]
BOPC, núm. 303, 28-V-2002.
[2]
BOPC, núm. 354, 12-XI-2002.
[3]
Informe del Síndic de Greuges, núm.
574/03, 14-XI-2003.
6. S’inicia el procés participatiu
El 12 de
març de 2006, 200 persones convocades per Salvem el Gaià van caminar des de la
desembocadura fins a l’embassament del Catllar per reclamar el cabal ecològic.
En aquest acte, Salvem el Gaià va protestar contra la idea d’emprar
l’embassament del Gaià per emmagatzemar aigua de l’Ebre i va qualificar de
insuficient la idea d’aprofitar les aigües depurades de l’estació depuradora
d’Altafulla per a donar cabal al tram final del riu. La Generalitat de
Catalunya, a través de la Unitat de Participació de l’ACA, engega un procés per
a recollir les propostes de les entitats, administracions locals i els diversos
sectors econòmics al voltant de la gestió del riu per tal de complir amb la
Normativa Marc de l’Aigua de la Unió Europea. Salvem el Gaià hi participà
activament.
El 2007,
Salvem el Gaià inicia una nova etapa. SG participa al Big Jump, una campanya a
favor dels rius a nivell de tota la Mediterrània. L’acció es va fer el 15 de
juliol i va servir per a denunciar l’estat del tram final del riu. Però és a
l’agost que es convoca una mena de reunió per a refundar la plataforma. Hi
assistiren veïns de diversos municipis de la rodalia i de diverses entitats.
Decidiren contactar amb tots els alcaldes del Baix Gaià i estrènyer llaços amb
entitats com Salvem Querol. El 8 de setembre, van fer un acte conjunt amb aquesta
associació a Sant Magí de la Brufaganya. Es va recollir aigua de les fonts i, hores
després, davant de la presència de 150 persones i diversos alcaldes, es va
abocar al mar. La pressió a les parts implicades es va intensificar i va fer
que el Consell Comarcal convoqués una Taula d’Alcaldes del Baix Gaià per tal de
cercar un consens a l’hora de reclamar el cabal ecològic (16 de setembre) i una
desena d’activistes de SG es van plantar a Repsol per plantejar a l’empresa la
necessitat de cercar una solució pel Gaià (6 d’octubre). SG planteja en aquesta
nova etapa que les administracions no poden seguir incomplint les lleis. Que la
Normativa Marc de l’Aigua de la Unió Europea (Directiva
2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000)
és molt clara i que els cabals ecològics de
tots els rius d’Europa s’han de respectar abans no arribi el 2015. Que
s’incomplia la Llei d’Aigües 29/85, de 2 d’agost, i la seva versió reformada,
la 46/1999, que ja incloïa el concepte de cabal ecològic. Que s’incomplia la
Llei del Parlament 6/1999 d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua.
El 2008
portarà bones notícies als activistes de SG. El 9 d’abril, l’Agència Catalana
de l’Aigua anuncia que al mes de maig presentarà una proposta de cabal
ecològic. Mentre, les accions reivindicatives continuaran. El 18 de maig, SG
participa a la manifestació d’Amposta contra els transvasaments convocada per
la Plataforma en Defensa de l’Ebre. El 8 de juny organitza una marxa a peu
entre Renau i l’embassament. El 6 d’agost tornen a participar al Big Jump. Una quarantena
de membres de Salvem el Gaià es van “banyar” a la llera seca del riu Gaià, a
l’alçada del Catllar. El 20 d’octubre, membres de SG pugen damunt d’un veler
d’Ecologistes en Acció per reclamar una solució pel Gaià. El veler va sortir
del port de Torredembarra i va apropar-se fins a la desembocadura del riu.
7. Comencen les reunions oficials
El 2009,
les futures solucions agafaran forma. El 27 de març es fa una reunió a tres
bandes, Salvem el Gaià, Repsol i el Consell Comarcal. Les passes són lentes
però es va endavant. Salvem el Gaià persisteix i convoca noves mobilitzacions.
L’1 de març, participa en una reforestació de desembocadura. El 28 de març, membres
de SG netegen un tram del riu dins la campanya “Fem Dissabte” del Projecte
Rius. El 18 d’abril, SG organitza una taula rodona a Torredembarra sobre les
problemàtiques del riu amb la participació de Salomó Torres d’Unió de Pagesos,
Roger Gili del Projecte Rius, Gabriel Borràs de l’Agència Catalana de l’Aigua,
Daniel Pi del Consorci d’Aigües de Tarragona, Manolo Tomàs de la Plataforma en
Defensa de l’Ebre i Marc Gil de la Comissió d’Aigua i Energia del Col·legi de
Camins, Canals i Ports. El 17 de maig, organitza una caminada popular i un dinar
a la Torre d’en Guiu (el Catllar) en motiu dels deu anys de lluita de Salvem el
Gaià. L’actor Fermí Fernández va llegir el manifest de la diada i va actuar la Gaià
River Dixie. L’11 de juliol, SG organitza per tercer any consecutiu una acció
en motiu del Big Jump. Aquesta vegada va ser al tram sec a l’alçada de la Riera
de Gaià. Hi van participar una seixantena de persones i els grallers de la
Riera, del Catllar, la Nou i la Riera. El 13 d’octubre de 2009, SG organitza
una sortida a peu cap a Salomó, Vilabella, Vespella de Gaià i les fonts de Sant
Joan junt amb altres entitats.
El 2010,
al juliol, l’ACA (Generalitat de Catalunya) i REPSOL signen l’acord per tirar
endavant ecològic. Salvem el Gaià exercirà pressió per tal que l’acord es millori
i es faci realitat. Serà a l’agost de l’any següent que, per primera vegada,
baixi un fil d’aigua per la llera seca del riu fins arribar al Catllar. El
cabal ecològic està sotmès actualment a un rigorós seguiment per les parts
implicades. Periòdicament es reuneix una comissió amb totes les parts
implicades, inclosos els regants i Salvem el Gaià. Les dificultats per garantir
l’aigua i la vida natural al tram final del riu Gaià continuen. Però la lluita
que semblava utòpica per restablir un cabal ecològic s’ha fet realitat.
Salvem el
Gaià ha continuat les seves activitats reivindicatives i ha estat l’impulsora
de diverses plataformes que vetllen pel territori. Al seu voltant van néixer
els Fòrums de les Terres del Gaià, una trobada de gent compromesa amb les
entitats, els pobles, el territori, la cultura, el medi ambient, la recerca,
etc. Aquests Fòrums es convocaven periòdicament, unes dues vegades l’any, en
diferents pobles a tocar del riu. En un d’aquests Fòrums, l’onzè, el celebrat
al Pont d’Armentera el desembre de 2010, va sorgir la idea de crear
l’Associació Terres del Gaià. Mesos després es va fer realitat aquesta
proposta. Terres del Gaià ha aprofundit en l’àmbit de divulgació dels valors
vinculats al riu i al seu territori, la seva defensa i la recerca. En alguns
àmbits ha agafat el relleu de Salvem el Gaià. És el cas, per exemple, de
l’organització anual de la Marxa per les Terres del Gaià, que va iniciar Salvem
el Gaià el 2010 i que ara es coordina a través de l’Associació.
8. Adhesions d’entitats i partits a Salvem
el Gaià en diferents etapes
Òmnium
Cultural del Tarragonès, Grup de Dones de la Nou de Gaià, Ball de Diables de
Torredembarra, Grup de Joves de la Riera de Gaià, Coral Infantil Xaloc, Secció
de Pesca Esportiva de la UDT, Col·lectiu Pedra de Toc, Penya Barcelonista de Torredembarra,
PSC de Torredembarra, ERC de Altafulla, Grup de Manualitats d’Altafulla,
Agrupació de Balls Populars de la Riera de Gaià, Col·lectiu d’Acció Cultural
d’Altafulla, Plataforma Baix Gaià, grup de rock Cagant Melodies, Centre
d’Esports d’Altafulla, Associació Cultural l’Albada, Agrupació de Balls
Populars de Torredembarra, Associació de Modelistes Navals de les Comarques
Tarragonines, Baladres de la Riera de Gaià, Associació de Pares de la Riera de
Gaià, Coral Juvenil Amalgama, Ball de Nans de a Riera de Gaià, Ateneu Cultural
de Dones d’Altafulla, Gallers de la Riera de Gaià, Grup de Cavalcada de Reis d’Altafulla,
Ball de Diables de la Riera de Gaià, ERC de Torredembarra, Grallers de la
Torre, els Jaumets, BEI de IES Torredembarra, Associació de Pares d’Alumnes de
La Portalada, Associació de Locals Musicals Amics de Torredembarra, Grup
Ecologista de Torredembarra i Altafulla, Centre d’Estudis Sinibald de Mas,
GATA, GEPEC, Ecologistes en Acció, Associació Mediambiental la Sínia,
Associació de Joves del Baix Gaià, Iniciativa Rierenca, Xarxa Nova Cultura de
l'Aigua, Associació Cultural Kaleodoscopio, DEPANA, ABG Torredembarra, ABG
Vespella de Gaià, ABG Renau, ABG Roda de Berà, ABG la Pobla de Montornès,
Alternativa Altafulla, Salvem la Platja Llarga, CGT Camp de Tarragona, Centre
d'Estudis del Gaià, JERC Altafulla, ERC del Catllar, ERC la Nou de Gaià, El
Timbal-Associació Cultural del Baix Gaià, Joves d'Esquerra Verda de Tarragona,
Associació Cultural la Pleta de la Nou de Gaià, UGT Camp de Tarragona i JERC
Tarragona.
9. SG, una mirada des de l’antropologia
La tasca
de mobilització i sensibilització de Salvem el Gaià destaca per la seva
presència continuada al llarg de més d’una dècada. Per entendre aquesta
continuïtat cal adonar-se que el riu ha esdevingut molt més que una batalla
ecologista. El Gaià és un nexe d’unió d’entitats, de plataformes i, cada vegada
més, d’administracions. El riu està servint de referent identitari davant d’un
món canviant on les regions s’han espavilat per fer-se un lloc. L’àrea del Gaià
ha quedat encotillada en mig el creixement metropolità de l’àrea de Barcelona i
de la de Tarragona. Les estratègies econòmiques, turístiques i culturals van en
augment d’uns anys ençà, en paral·lel a la tasca de Salvem el Gaià.
La composició
de Salvem el Gaià és heterogènia i ha anat canviat al llarg de la seva
història. El perfil és de persones actives socialment, cultural, associativa o
política. Són subjectes que veuen en el fet d’associar-se la possibilitat
d’actuar públicament.[1]
En general podem parlar d’un tipus de persones amb consciència política que han
estat capaces de detectar una oportunitat per fer realitat una proposta que
feia temps semblava una utopia i de canalitzar una crítica social a la
incapacitat de institucions formals per a solucionar problemes endèmics.
Aquesta incapacitat de les institucions ha estat valorada per autors com Offe
com una de les causes més importants que explicarien l’aparició dels nous
moviments socials.[2] I
aquesta “oportunitat per fer realitat una proposta” era real ja que les
protestes van fer reaccionar a les administracions. Klaus Eder ha estudiat al
moviments socials i els ha definit com un nou tipus d’institució “que obliga al
sistema institucional a adaptar sus estructuras discursivas”. Els moviments
socials són capaços de convertir-se en un factor de dinamització de la vida
social.[3]
SG en seria un bon exemple.
Tot i que
s’ha cercat l’adhesió d’entitats i partits, les reunions han estat a base de
persones a títol individual que han aportat els seus coneixements i el seu
temps per a preparar accions i reunions amb les parts implicades. Hi ha
diferents graus d’implicació. Els portaveus suporten la tasca de coordinar,
trucar, escriure comunicats i dur a terme les tasques del dia a dia. Les
persones que assisteixen a les assemblees de manera regular estarien en un
altre nivell d’implicació. Després vindrien els esporàdics, que assisteixen a
algunes reunions, segons l’època. I finament tindríem els simpatitzants que
participen en les accions.
Salvem el
Gaià s’ha anat articulant com a moviment a partir de la socialització dels seus
membres, que han passat per processos de simbolització que els han conduït a un
compromís amb el conjunt. El compromís, els símbols emprats i les accions
aporten emocions i gratificacions no materials als seus membres.
Les
accions tenen un perfil festiu, de lleure, familiar, amb un ambient alegre. En
destaquen les sortides caminant que imiten les manifestacions urbanes en tan
que els participants porten samarretes, banderes i altres símbols
reivindicatius del moviment. Els símbols tenen una gran importància. El blau de
les banderes –amb una clara influència de la Plataforma en Defensa de l’Ebre-
es pot veure en totes les seves accions. En el seu primer logotip hi veiem l’aigua
dins la presa d’on s’escapa un rajolí.
Les
accions
Les
accions són preparades amb cura i amb un missatge consensuat. S’intenta que en
cada acció es pugui involucrar a altres col·lectius com ara agrupaments
escoltes o grups excursionistes. S’envien comunicats, s’empren els símbols
esmentats, es preparen àpats abans i després dels actes, es distribueixen
tasques entre els membres, es fa una rebuda als participants i s’explica en què
consistirà l’acció. Les accions formen part dels rituals de Salvem el Gaià que
ajuden reforçar la identitat del
moviment.
Una de les
tasques habituals de Salvem el Gaià és elaborar comunicats de premsa per tal de
posicionar-se públicament davant les propostes de les administracions. Aquets
comunicats s’elaboren a partir dels acords presos en assemblees. Les reunions
poden arribar a ser setmanals segons l’època de l’any. L’organització, en
aquest sentit, és horitzontal, de la mateixa manera que ho són els moviments
socials sorgits als anys 90.[4]
Els espais de trobada han estat la Gelateria La Perla (Altafulla), el Cafè
L’Auca de Torredembarra, el Casal de la Riera de Gaià, Cal Bofill
(Torredembarra), l’Hort de la Sínia i també s’han emprat cases particulars.
Treball en
xarxa
L’evolució
de la manera de treballar de Salvem el Gaià va lligada al procés de
popularització de les noves tecnologies. El correu electrònic ha estat una eina
molt ben rebuda per l’estil de treball col·lectiu i assembleari, amb formes poc
reglades. El correu electrònic ha permès un treball en xarxa, una revisió
col·lectiva dels textos, una possibilitat ecològica i gratuïta de difondre les
seves activitats als seus simpatitzants i al conjunt de la societat en general.
Les xarxes socials no han fet altra cosa que intensificar aquesta pràctica. Cal
tenir present que aquest tipus de moviment tenen uns recursos econòmics
escassos i internet ha permès un salt qualitatiu i quantitatiu molt gran en les
possibilitats publicitàries. És per això, pels pocs recursos econòmics, que les
accions programades sempre han cercat l’espectacularitat i el simbolisme.
Aquest
treball en xarxa es complementa amb les bones relacions amb diferents moviments
socials de la comarca i de fora. Tot sovint han aconseguit unir esforços per
temes concrets que han permès una àmplia difusió. Salvem el Gaià manté
relacions fluïdes amb la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua o la Plataforma
en Defensa de l’Ebre, per exemple.
La lluita
glocal
Al llarg
de la trajectòria de SG hem detectat diferents accions coordinades amb
moviments internacionals, com ara el Big Jump i la solidaritat amb els pobles
indígenes víctimes de Repsol. A part d’aquestes accions que seguidament
analitzarem, cal destacar que darrere els missatges estrictament locals de l’entitat
podem detectar clarament una crítica al model de creixement titllat d’insostenible
pel fet de no preveure les conseqüències ecològiques i humanes a mig i llarg termini. Darrere les
reivindicacions ecologistes com les de Salvem el Gaià hi podem detectar un
qüestionament del model urbanístic extensiu, de les polítiques de transvasaments
o dels desequilibris territorials. Castells ha analitzat l’ecologisme i ha
detectat com les seves lluites comprenen “una diversidad de causas sociales
bajo la bandera general de la justicia medioambiental.”[5]
SG en seria un exemple.
Salvem el
Gaià es podria situar en el marc dels nous moviments socials que, a diferència
dels moviments dels anys 60 i 70 del segle XX que eren urbans i reivindicaven
millores materials, es basen en problemàtiques ambientals, tenen un caràcter
més interclassista i superen el límit local. Hi ha qui ha definit aquest tipus
de moviment per tenir una ideologia postdoctrinal, ja que treballen per assolir
certs canvis però no defensen, com ho havien fet lluites socials anteriors,
propostes organitzatives polítiques alternatives.[6]
Aquests moviments socials posen de manifest les limitacions econòmiques,
polítiques i socials d’una cultura basada en la idea del progrés.[7]
El Big
Jump és una acció que es realitza una vegada a l’any a nivell de tota Europa.
Consisteix en un any col·lectiu als rius de forma simultània per tal de
reivindicar la seva qualitat i la quantitat de les seves aigües (www.bigjump.org).
És una iniciativa de l’European Rivers Network, on participen diferents
entitats. Salvem el Gaià hi ha participat en diverses edicions coordinats a
Catalunya per la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua.
Ali Supay
és una associació per a la defensa dels pobles indígenes. Un dels seus centres
d’atenció ha estat la denúncia de les accions de les petroleres a la zona del
Napo, a la selva amazònica de l’Equador. Salvem el Gaià va col·laborar amb Ali
Supay amb una sèrie d’accions coordinades a nivell internacional per denunciar
les males pràctiques empresarials de Repsol. Els nous codis culturals que
assagen les dues entitats al col·laborar per denunciar els efectes de l’acció
d’una multinacional aquí i a l’altra banda de l’Atlàntic suposen un exemple de
la creació de noves institucions socials que plantegen alternatives a la
globalització anomenada neoliberal.
Cap a la
creació d’una nova identitat territorial
El context
en què neix i es desenvolupa Salvem el Gaià no és un desert de moviments
socials a Catalunya, just al contrari. Per diverses causes -creixent
preocupació de la població pels temes ambientals i de seguretat, crisi de
confiança amb la política tradicional i mancances de les polítiques
institucionals, entre d’altres- són nombroses les plataformes ciutadanes
organitzades a arreu de Catalunya, de tota mena, les que s’han creat. Aquesta
és una característica dels Estats actuals que, en un context de globalització,
han vist com la seva economia i la seva cultura es tornaven més permeables i
dins seu apareixien nombrosos moviments socials.[8]
La majoria
de les plataformes creades a Catalunya han tingut un caràcter reactiu, suposant
una oposició frontal a la instal·lació, per exemple, d’infraestructures.[9]
Salvem el Gaià, a l’igual que altres moviments, han aconseguit superar aquesta
etapa per esdevenir proactius, amb l’aportació d’alternatives i superadors dels
missatges estrictament locals i monotemàtics de moltes plataformes. La seva
vinculació amb un territori ampli, amb unes propostes que enllacen amb
l’anomenada “nova cultura de l’aigua”, amb una capacitat negociadora i amb una
presència activa en els processos de participació ciutadana impulsats per la
pròpia administració. Són exemples que demostren que SG ha esdevingut un
element de transformació social. Aquest impuls transformador de SG és relatiu a
l’igual que el conjunt de moviments socials. Les expectatives de canvi a través
dels nous moviments socials eren molt altes després de veure com les
experiències polítiques tradicionals havien arribat a un atzucac amb fets tan
significatius com la caiguda del Mur de Berlín o la constatació de les
mancances de les democràcies occidentals.
La reivindicació
identitària no és característica únicament de Salvem el Gaià. De fet, es pot
parlar que es una característica estesa en molts moviments no urbans com ara la
Plataforma en Defensa de l’Ebre. També és una característica dels moviments
urbans i té a veure amb la desaparició de les identitats tradicionals. Per Offe
(1992) la voluntat de preservar certs valors i identitats és una reivindicació
que fa front a la burocratització i el control de les societats
postindustrials.[10]
Castells posa l’accent en el fet que el punt en comú dels actuals moviments
socials és, precisament, que, davant la globalització, les lluites es fan en
nom d’”identitats construïdes”.[11]
La reivindicació
d’un territori, més que no pas d’un riu, obté un ressò creixent en un context
molt favorable a què això passi. De manera paradoxal, la globalització, la
facilitat de desplaçament o de comunicar-se, ha fet renéixer la importància del
lloc i de les identitats locals.[12]
Es tracta d’un moment “que obliga individus i societats a replantejar-se la
seva identitat col·lectiva”.[13]
Les societats fragmentades com les actuals han de tornar a refer la seva
identitat negociant-la constantment.[14]
Els actors socials han vist en l’espai local el lloc adient on construir
relacions, lluitar per la millora de la qualitat de vida i, fins i tot,
resistir a les envestides de la globalització.[15]
En aquest
context, són diverses les iniciatives que d’uns anys ençà han mogut administracions
i entitats a impulsar projectes conjunts saltant-se les històriques barreres
administratives comarcals. El nom de “Gaià” pareix en molts noms d’ens,
coordinadores i rutes creades en els darrers deu anys. Tot plegat ens fa pensar
en què la reivindicació pel riu va més enllà de l’estricta lluita ecologista
per passar a ser un referent identitari que crida a un projecte de futur per aquests municipis, encara per definir.
Veiem seguidament alguns exemples:
Fòrum per
les Terres del Gaià: Espai de debat, impulsat per persones properes a Salvem el
Gaià que es reuneix tres cops l’any, per parlar de les potencialitats
ecològiques i turístiques d’aquest territori.
Jornades
d’Estudi i Difusió de les Terres del Gaià: Jornades bianuals que impulsen el
Centre d’Estudis del Gaià, el Gata, La Sínia del Gaià i el Gepec amb el suport
de diferents administracions.
Consorci
Turístic del Baix Gaià: Ens supramunicipal creat per promociona turísticament
els 11 municipis de l’est del Tarragonès. Té el suport del Consell Comarcal.
Ruta dels
Castells del Gaià: Ruta creada amb el suport de diferents administracions.
Actualment s’està promovent la restauració de diversos elements del patrimoni.
Terres del
Gaià, associació que promou el coneixement i reivindica el patrimoni natural,
cultural i social del territori que envolta el riu, des del seu naixement fins
a la desembocadura.
10. Conclusions
La
importància de moviments socials com Salvem el Gaià és la seva capacitat de
promoure una cultura de participació ciutadana[16]
presencial en un context de virtualització de les nostres relacions amb la
conseqüent possible desaparició visual del subjecte polític que pot esdevenir
la col·lectivitat davant els poders. La lluita únicament virtual, aquella que
fem des de casa, a través de l’ordinador, en solitari, no té avui en dia la
força dels ciutadans aplegats per reivindicar i proposar alternatives, que
surten al carrer i que apareixen als mitjans de comunicació. Les possibilitats
paral·leles que apareixen en els punts de trobada dels moviments socials i
cívics són infinites i tenen a veure amb el lleure, amb la vida en comunitat i
amb l’ajuda mútua. La defensa d’un territori potenciant trets identitaris i símbols
com el riu –i l’aparició de mitjans de comunicació amb el mateix àmbit geogràfic
de referència- permeten crear una “comunitat imaginada” que dóna lloc a
projectes, sinergies i nous moviments socials i culturals.
11. Fonts d’informació emprades
BARA, Toni
i SOLÉ, Jaume (1994): Tram final del riu
Gaià i desembocadura (PEIN). Restauració ecològica i arranjament per a la
utilització pública. Memòria valorada. GEPEC i Consell Comarcal del
Tarragonès.
CALLE,
Ángel (2005): Nuevos movimientos globales.
Madrid: Editorial Popular.
CARULLA, Narcís
(1999): “Valoració de l’impacte econòmic anual provocat per la derivació de
cabals fora de la conca del riu Gaià i l’anul·lació d’escolaments per sota de
la presa del Catllar, propietat de Repsol”, Estudis
Altafullencs, núm. 23, pàg.
57-65.
CASTELLS,
Manuel (1997 i 1998): La era de la
información. Economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza, Vol 1 i Vol. 2.
CUCÓ,
Josepa (2004): Antropología urbana.
Barcelona: Alianza.
EDER,
Klaus (2000): “La institucionalización de la acción colectiva. ¿Hacia una nueva
problemàtica teórica en el anàlisis de los movimientos sociales?”, IBARRA i
TEJERINA, Los movimientos sociales.
Transformaciones políticas y cambio cultural. Madrid: Trotta, pàg. 337-360.
GLEDHILL,
John (2000): El poder y sus disfraces.
Barcelona: Bellaterra.
HERNÁNDEZ,
Hèctor (2004): “La Coordinadora Salvem el Gaià. Cinquè aniversari”, Estudis Altafullencs, núm. 28, pàg. 39-48.
HERNÀNDEZ,
Hèctor (2001): “El tram final del riu Gaià”, La Resclosa, núm. 5, pàg. 5-16.
JELIN,
Elisabeth (1994): “¿Ciudadanía emergente o exclusión? Movimientos sociales y
ONGs en los años noventa”, Revista
Mexicana de sociología, núm. 56, pàg. 91-108.
MESTRIES,
Francis, PLEYERS, Geoffrey i ZERMEÑO, Sergio (Coords.), Los movimientos sociales: de lo local a lo global, Rubí, Anthropos
i Universidad Autónoma Metropolitana Azcapotzalco, 2009.
NEL·LO,
Oriol (2003): Aquí no! Els conflictes
territorials a Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries.
PELÀEZ,
Lluc (2000): Insubmissió. Moviment social
i incidència política. Cerdanyola del Vallès: UAB.
SALVEM EL
GAIÀ (1999): “Memòria d’activitats any 1999”. 3 fulls solts.
TARROW,
Sydney (2004): El poder en movimiento.
Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política. Madrid:
Alianza.
Premsa
BOPT, DOGC, Revista El Timbal, Revista
Gaià, El Punt, Diari de Tarragona, El Periódico, Aquí, Més Tarragona.
Altres
documents
Dossier de
cartells i documentació vària
Blog de
Salvem el Gaià
Informe del
Síndic de Greuges, núm. 574/03, 14-XI-2003.
[1]
Actuar públicament a través de les associacions és un dels trets definitoris
que empra Kaldor per definir la “societat civil”. Mary KALDOR, “La idea de una
sociedad civil mundial”, Francis MESTRIES, Geoffrey PLEYERS i Sergio ZERMEÑO
(Coords.), Los movimientos sociales: de
lo local a lo global, Rubí, Anthropos i Universidad Autónoma Metropolitana
Azcapotzalco, 2009, pàg. 44.
[2]
Josepa CUCÓ (2004): Antropología urbana.
Barcelona: Alianza, pàg. 174.
[3]
Klaus EDER, “La institucionalización de la acción colectiva. ¿Hacia una nueva
problemàtica teórica en el anàlisis de los movimientos sociales?”, IBARRA i
TEJERINA, Los movimientos sociales.
Transformaciones políticas y cambio cultural, Madrid, Trotta, pàg. 357.
[4]
Ángel CALLE (2005): Nuevos movimientos
globales. Madrid: Editorial Popular, pàg. 31.
[5]
Manuel CASTELLS (2001): La era de la
información, Economía sociedad y cultura, Vol. 2, El poder de la identidad.
Madrid: Alianza, pàg. 156.
[6]
Lluc PELÀEZ (2000): Insubmissió. Moviment
social i incidència política. Cerdanyola del Vallès: UAB, pàg. 22.
[7]
Josepa CUCÓ (2004), pàg. 172.
[8]
Elisabeth JELIN (1994): “¿Ciudadanía emergente o exclusión? Movimientos sociales
y ONGs en los años noventa”. Revista
Mexicana de sociología, núm. 56, pàg. 96.
[9]
Oriol NEL·LO (2003): Aquí no! Els
conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries, pàg.
11-67.
[10]
Josepa CUCÓ (2004), pàg. 174.
[11]
Josepa CUCÓ (2004), pàg. 178-179.
[12]
Manuel CASTELLS (1997), La era de la
información. Economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza, Vol I, pàg. 488-506.
[13]
Oriol NEL·LO (2003), pàg. 18.
[14]
MELUCCI (1994) citat a Josepa CUCÓ (2004), pàg. 174.
[15]
Francis MESTRIES i altres, Los
movimientos sociales: de lo local a lo global, pàg. 16.
[16]
Sydney TARROW (2004): El poder en
movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política.
Madrid: Alianza.
Comentaris