SALUT I GAIÀ!

SALUT I GAIÀ!
els 10 primers anys de Salvem el Gaià (1999-2009)

Jordi Suñé Morales

1.- Problemàtica i situació del riu
El Gaià és un riu mediterrani d’uns 85 quilòmetres. Neix a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, i desembocava a Tamarit. Actualment, el seu curs està interromput completament a l’alçada del Catllar. Allí es va construir un embassament el 1975. El seu cabal és emprat majoritàriament per a usos industrials de Repsol a través d’una concessió que acabarà el 2050. Una petita part de l’aigua és destinada a regar camps de conreu a través de concessions de les comunitats de regants de la Riera de Gaià i del Catllar. El cabal ecològic aconseguit després de molts anys de lluita permet veure l’aigua com arriba fins Ardenya de manera esporàdica.
La degradació del tram final, d’una llargada d’11 quilometres, és evident, no només per la desaparició del cabal i del bosc de ribera, sinó també perquè s’hi ha construït infraestructures que no han respectat la seva llera. Cal afegir-hi que el fet que faci més de 30 anys que no arriba aigua al tram final ha dessecat els pous d’aigua dolça i ha anul·lat l’aportació de sediments a la platja. Aquesta situació provoca una despesa econòmica afegida de més de 588.990 euros anuals (càlculs de l’any 1999), havent de fer actuacions periòdiques de “regeneració” de la sorra del litoral i un transvasament d’aigua continu des de l’Ebre fins a la zona d’Altafulla-Tamarit.[1] Cal destacar les iniciatives de diferents entitats i administracions per a regenerar l’ecosistema del tram final del riu.




[1] Narcís CARULLA(1999): “Valoració de l’impacte econòmic anual provocat per la derivació de cabals fora de la conca del riu Gaià i l’anul·lació d’escolaments per sota de la presa del Catllar, propietat de Repsol”, Estudis Altafullencs, núm. 23, pàg. 57-65.

2.- La protesta
                                2.1.- Primeres accions
Des de 1975 fins a principis de la dècada de 1990 no es coneixien actes de protesta contra la situació del Gaià. La comarca va aprendre a viure d’esquenes al riu.
A la dècada de 1990, el Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) va desenvolupar diversos estudis per conèixer els valors naturals del tram baix del riu. En aquella època es van detectar 130 espècies de vertebrats de les 244 constatades a tota la conca del Gaià.[1] Aquesta entitat va realitzar un projecte per a restablir el cabal ecològic del riu per encàrrec del Consell Comarcal del Tarragonès. El GEPEC va protagonitzar diverses reunions amb les parts implicades per tal de cercar una solució a la manca de cabal i va fer un esforç, a través de diverses sortides, per a donar a conèixer l’espai natural en procés de degradació.[2]
A mitjans dels anys 90 neix l’Associació de Defensa dels Espais Naturals de Tamarit (ADENTAM). L’any 1995, el GEPEC i ADENTAM presenten una denúncia per evitar la construcció de la depuradora d’Altafulla a tocar del riu i recullen més de 500 signatures. Gràcies a les pressions ecologistes es declara la desembocadura com a “Reserva Natural”.
El 1996, el Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla va organitzar una excursió pel tram sec del riu.
El 1996, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei a favor del cabal ecològic a proposta d’ERC.
El 1997, el GEPEC presenta denúncies contra el col·lector d’aigües residuals del Catllar i la Riera de Gaià construït al mig de la llera del riu.
El 1998 se signa el conveni entre l’Associació Mediambiental la Sínia i diferents administracions per a gestionar l’espai d’interès natural de la desembocadura.
El 1998, el GEPEC presenta una denúncia per tal de preservar la pineda de la desembocadura. La mateixa entitat presenta mocions a diferents ajuntaments del Baix Gaià a favor del cabal ecològic. Altafulla i la Riera de Gaià hi voten a favor.
El 1998, es fa una cadena humana amb un centenar de persones portant aigua del riu al mar en el marc de les XIV Trobades Ecologistes i Naturalistes celebrades a Torredembarra.
El 1998, es crea un col·lectiu a la Riera, els Baladres, que organitzar una recollida de signatures a favor del cabal ecològic.


[1] Jaume SOLÉ (1992), La comunitat vertebrada a la conca del riu Gaià. Tarragona: Diputació de Tarragona (inèdit). Citat a la “Memòria d’activitats any 1999” de Salvem el Gaià.
[2] SALVEM EL GAIÀ (1999): “Memòria d’activitats any 1999”. 3 fulls solts.

                2.2.- Accions de Salvem el Gaià
12-III-1999: Presentació de Salvem el Gaià a La Riera de Gaià.
19-III-1999: Presentació de Salvem el Gaià a Altafulla.
21-III-1999: Acte reivindicatiu del grup de defensa dels rius dins de l’Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya i de Salvem el Gaià. Ruta entre l’embassament i la desembocadura.
26-III-1999: Sopar pro Coordinadora Salvem el Gaià , amb la col·laboració de L’Auca de Torredembarra, Can Pistraques de La Riera de Gaià, el Forn de Pa Nogués d’Altafulla i la Sínia del Gaià.
5-IV-1999: Presentació de Salvem el Gaià al Catllar.
18-IV-1999: Plantada de 140 baladres al Gaià a l’alçada d’Ardenya.
16-V-1999: Descoberta de la desembocadura del Gaià
6-VI-1999: Vermut popular al Catllar amb actuacions musicals i de diferents grups de balls populars.
20-VI-1999: Acció reivindicativa per exigir a Medi Ambient l’aprovació el Pla Especial de la Reserva.
22-VII-1999: Presentació de Salvem el Gaià a Altafulla dins la IV Mostra de Cultura Ecològica “El Món de la Natura”. Cadena humana unint el riu amb el mar a la desembocadura. Els diumenges de juliol i agost, estesa de pancartes a la platja i recollida de signatures.
1-IX-1999: Conferència de Salvem el Gaià al nucli de Ferran dins la seva XII Setmana Cultural.
10-XII-1999: Sopar popular pro Salvem el Gaià a L’Auca (Torredembarra). Inauguració de l’exposició gràfica de Salvem el Gaià. Serà itinerant per diferents municipis.
Durant el 1999 es van presentar quatre denúncies per diferents agressions a la desembocadura i per la seva manca de protecció. També es van editar adhesius i una postal.
23-I-2000: Bicicletada popular pel Gaià, passant per Altafulla, Ferran, la Riera de Gaià i el Catllar.
Febrer de 2000: Torredembarra i Vilabella  van aprovar una moció a favor del cabal ecològic.
20-II-2000: Calçotada reivindicativa a l’Hort de la Sínia.
28-II-2000: El Parlament de Catalunya aprova una segona proposició no de llei presentada per Josep Bargalló (ERC).
25-III-2000: Conferència de Salvem el Gaià a La Nou de Gaià, organitzada pel Grup de Dones.
19-III-2000: Cercavila de la Roca de Gaià fins la Desembocadura en motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Alliberament d’aus.
27-V-2000: Salvem el Gaià i altres entitats participen en la neteja popular del litoral dins la campanya “Netegem el Mediterrani”.
15-VI-2000: Salvem el Gaià fa arribar un document a les diferents administracions on demana la protecció de Tamarit.
Agost de 2000: Moció del Montmell a favor del cabal ecològic.
Octubre de 2000: Salvem el Gaià critica la delimitació del Pla Especial de Protecció del medi natural i paisatge de la desembocadura del riu Gaià aprovat per la Generalitat el 19 de juliol d’aquell any.
9-II-2001: Conferència a la Cooperativa Obrera Tarraconense.
18-II-2001: Plantada d’arbres i col·locació de caixes nius a la desembocadura en motiu del Dia Mundial de l’Aigua organitzada per Salvem el Gaià, L’Hort de la Sínia, el GEPEC i DEPANA.
25-V-2001: Conferència a la sala de plens de l’Ajuntament d’Altafulla.
28-XII-2002: Festa pel Gaià a l’Auca de Torredembarra amb l’actuació de dos grups de música folk.
2-II-2003: Reforestació amb tamarius en motiu del Dia Mundial de les Zones Humides. Visita de la desembocadura i lectura del manifest a càrrec del músic Joan Reig.
Vàries dates de 2003: Reunions  amb la delegada del Govern de Tarragona del Departament de Medi Ambient, amb tècnics de l’ACA, amb el conseller de Medi Ambient Ramon Espadaler i amb el Síndic de Greuges.
10-VII-2003: Salvem el Gaià dóna suport a Ali Supay en una acció a la Rambla Nova de Tarragona per denunciar el paper que juga REPSOL a l’Equador. El mateix dia es va repetir l’acció a les portes de Repsol, a la Pobla de Mafumet.
1-XII-2003: Presentació al col·legi de periodistes de TGN de la campanya “Salvem les zones humides” promoguda pel GEPEC, el GORG, el GEVEN i Salvem el Gaià.
6-XII-2003: Caminada pel Gorg de Creixell a favor de les zones humides. Acte organitzat per Salvem el Gaià, El Gorg, la Plataforma Salvem els Muntanyans, el GEPEC i el GEVEN.
20-III-2004: El dia mundial de l’aigua es va celebrar el cinquè aniversari de Salvem el Gaià. Plantada de màrsega i taller d’estels. Lectura del manifest a càrrec e l’escriptora Olga Xirinacs. Van participar-hi el Gata, El Gorg de Creixell, el GEPEC i l’Agrupament Escolta Els Salats i van comptar amb el patrocini de la Granja Gaià, la Fonda de la Riera, Cal Pistraques i La Sínia de Gaià.
25-IV- 2004: Consulta popular a Altafulla, Ferran, la Riera de Gaià, Ardenya i el Catllar.
12-III-2006: 200 persones convocades per Salvem el Gaià caminen des de la desembocadura fins a l’embassament de El Catllar per reclamar el cabal ecològic.
15-VII-2007: Acció per denunciar l’estat del tram final del riu coordinats dins la campanya Big Jump.
8-IX-2007: Acte conjunt amb Salvem el Querol a Sant Magí. Recollida d’aigua de les fonts. Hores després, 150 persones assisteixen al seu abocament al mar.
16-IX-2007: Salvem el Gaià força al Consell Comarcal a convocar una Taula d’Alcaldes del Baix Gaià per tal de cercar el consens a l’hora de reclamar el cabal ecològic.
6-X-2007: Una desena d’activistes de Salvem el Gaià es planta a Repsol per plantejar a l’empresa la necessitat de cercar una solució pel Gaià.
9-IV-2008: L’Agència Catalana de l’Aigua anuncia al mes de maig presentarà una proposta de cabal ecològic.
18-V-2008: Activistes de Salvem el Gaià participen a la manifestació d’Amposta contra els transvasaments convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
8-VI-2008: Marxa a peu entre Renau i l’embassament.
6-VIII-2008: Coordinats dins el Big Jump una quarantena d’activistes es banyen a la llera seca del riu Gaià a l’alçada de el Catllar.
20-X- 2008: Salvem el Gaià puja damunt del veler d’Ecologistes en Acció per reclamar una solució pel Gaià. El veler va sortir del port de Torredembarra i va apropar-se fins a la desembocadura del riu.
1-III-2009: Participació a la reforestació de desembocadura.
27-III-2009: Reunió entre Salvem el Gaià, Repsol i el Consell Comarcal.
28-III-2009: Participació en la neteja del riu dins la campanya Fem Dissabte del Projecte Rius.
18-IV-2009: Taula rodona sobre les problemàtiques del rius realitzada a Torredembarra.
17-V-2009: Caminada popular i dinar a la Torre d’en Guiu (El Catllar). Lectura del manifest a càrrec de l’actor Fermí Fernández, acció reivindicativa a la llera i actuació de la Gaià River Dixie.
11-VII-2009: Bany reivindicatiu en el tram sec a l’alçada de La Riera de Gaià en motiu del Big Jump.
13-X-2009: Sortida a peu cap a Salomó, Vilabella, Vespella de Gaià i les fonts de Sant Joan junt amb altres entitats.

                2.3.- Adhesions d’entitats i partits a Salvem el Gaià:
Òmnium Cultural del Tarragonès, Grup de Dones de La Nou de Gaià, Ball de Diables de Torredembarra, Grup de Joves de la Riera de Gaià, Coral Infantil Xaloc, Secció de Pesca Esportiva de la UDT, Col·lectiu Pedra de Toc, Penya Barcelonista de Torredembarra, PSC de Torredembarra, ERC de Altafulla, Grup de Manualitats d’Altafulla, Agrupació de Balls Populars de la Riera de Gaià, Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla, Plataforma Baix Gaià, grup de rock Cagant Melodies, Centre d’Esports d’Altafulla, Associació Cultural l’Albada, Agrupació de Balls Populars de Torredembarra, Associació de Modelistes Navals de les Comarques Tarragonines, Baladres de la Riera de Gaià, Associació de Pares de la Riera de Gaià, Coral Juvenil Amalgama, Ball de Nans de la Riera de Gaià, Ateneu Cultural de Dones d’Altafulla, Gallers de la Riera de Gaià, Grup de Cavalcada de Reis d’Altafulla, Ball de Diables de la Riera de Gaià, ERC de Torredembarra, Grallers de la Torre, Els Jaumets, BEI de IES Torredembarra, Associació de Pares d’Alumnes de la Portalada, Associació de Locals Musicals Amics de Torredembarra, Grup Ecologista de Torredembarra i Altafulla, Centre d’Estudis Sinibald de Mas, GATA, GEPEC, Ecologistes en Acció, Associació Mediambiental la Sínia, Associació de Joves del Baix Gaià, Iniciativa Rierenca, Xarxa Nova Cultura de l'Aigua, Associació Cultural Kaleodoscopio, DEPANA, ABG Torredembarra, ABG Vespella de Gaià, ABG Renau, ABG Roda de Berà, ABG La Pobla de Montornès, Alternativa Altafulla, Salvem la Platja Llarga, CGT Camp de Tarragona, Centre d'Estudis del Gaià, JERC Altafulla, ERC del Catllar, ERC la Nou de Gaià, El Timbal-Associació Cultural del Baix Gaià, Joves d'Esquerra Verda de Tarragona, Associació Cultural la Pleta de la Nou de Gaià,  UGT Camp de Tarragona i JERC Tarragona.

3.- Treball en xarxa. Les noves tecnologies i els moviments socials.

3.1.- Més que una lluita ecologista
La tasca de mobilització i sensibilització de Salvem el Gaià destaca per la seva presència continuada al llarg de més d’una dècada. En aquest sentit, la vitalitat que ha demostrat en les seves darreres accions queda palesa la seva voluntat de continuar la seva lluita fins assolir la fita de recuperar el riu. Per entendre aquesta continuïtat cal adonar-se que el riu ha esdevingut molt més que una batalla ecologista. El Gaià és un nexe d’unió d’entitats, de plataformes i, cada vegada més, d’administracions. El riu està servint de referent identitari davant d’un món canviant on les regions s’han espavilat per fer-se un lloc. L’àrea del Gaià ha quedat encotillada en mig el creixement metropolità de l’àrea de Barcelona i de la de Tarragona. Les estratègies econòmiques, turístiques i culturals van en augment d’uns anys ençà, en paral·lel a la tasca de Salvem el Gaià.

3.2.- Les persones
La composició de Salvem el Gaià és heterogènia i ha anat canviat al llarg de la seva història. La seva diversitat, les seves ambigüitats i les seves limitacions són característiques del moviments socials segons autors com Melucci.[1] El perfil és de persones actives socialment, cultural, associativa o política. Són subjectes que veuen en el fet d’associar-se la possibilitat d’actuar públicament.[2] En general podem parlar d’un tipus de persones amb consciència política que han estat capaces de detectar una oportunitat per fer realitat una proposta que feia temps semblava una utopia i de canalitzar una crítica social a la incapacitat de institucions formals per a solucionar problemes endèmics. Aquesta incapacitat de les institucions ha estat valorada per autors com Offe com una de les causes més importants que explicarien l’aparició dels nous moviments socials.[3] I aquesta “oportunitat per fer realitat una proposta”esmentada és real ja que les protestes han fet reaccionar a les administracions, tot i que encara no amb prou fermesa com per enfrontar-se al principal escull del problema: la propietària de l’embassament del Catllar (Repsol). Klaus Eder ha estudiat al moviments socials i els ha definit com un nou tipus d’institució “que obliga al sistema institucional a adaptar sus estructuras discursivas”. Els moviments socials són capaços de convertir-se en un factor de dinamització de la vida social.[4]
Tot i que s’ha cercat l’adhesió d’entitats i partits, les reunions han estat a base de persones a títol individual que han aportat els seus coneixements i el seu temps per a preparar accions i reunions amb les parts implicades. Hi ha diferents graus d’implicació. Els portaveus suporten la tasca de coordinar, trucar, escriure comunicats i dur a terme les tasques del dia a dia. Les persones que assisteixen a les assemblees de manera regular seria un altre nivell d’implicació. Després vindrien els esporàdics, que assisteixen a algunes reunions, segons l’època. I finament tindríem els simpatitzants que participen en les accions. Dins aquest darrer grup trobaríem els que no fallen mai i els esporàdics.
Salvem el Gaià s’ha anat articulant com a moviment a partir de la socialització dels seus membres, que han passat per processos de simbolització que els han conduït a un compromís amb el conjunt. Davant d’una convocatòria ben pocs es queden a casa. El compromís, els símbols emprats i les accions aporten emocions i gratificacions no materials als seus membres.

3.3.- Les accions
Les accions tenen un perfil festiu i de lleure. En destaquen les sortides caminant que imiten les manifestacions urbanes en tan que els participants porten samarretes, banderes i altres símbols reivindicatius del moviment. Els símbols tenen una gran importància. El blau de les banderes –amb una clara influència de la Plataforma en Defensa de l’Ebre- es pot veure en totes les seves accions. El símbol de l’aigua dins la presa i d’on s’escapa un rajolí el logotip que es pot trobar en samarretes, enganxines, blog i altres. La salutació que tanca els correus electrònics interns, “Salut i Gaià”, esdevé un símbol més que dóna cohesió al grup d’activistes i referents identitaris.
Les accions són preparades amb cura i amb un missatge consensuat. S’intenta que en cada acció es pugui involucrar a altres col·lectius com ara agrupaments escoltes o grups excursionistes. S’envien comunicats, s’empren els símbols esmentats, es preparen àpats abans i després dels actes, es distribueixen tasques entre els membres, es fa una rebuda als participants i s’explica en què consistirà l’acció. Les accions i tot el que les envolten formen part dels rituals de Salvem el Gaià que ajuden  reforçar la identitat del moviment.
Una de les tasques habituals de Salvem el Gaià és elaborar comunicats de premsa per tal de posicionar-se públicament davant les propostes de les administracions. Aquets comunicats s’elaboren a partir dels acords presos en assemblees. Les reunions poden arribar a ser setmanals segons l’època de l’any. L’organització, en aquest sentit, és horitzontal, de la mateixa manera que ho són els moviments socials sorgits als anys 90.[5] Els espais de trobada han estat la Gelateria La Perla (Altafulla), el Cafè L’Auca de Torredembarra, el Casal de la Riera de Gaià, Cal Bofill (Torredembarra), l’Hort de la Sínia i també s’han emprat cases particulars.

3.4.- Treball en xarxa
L’evolució de la manera de treballar de Salvem el Gaià va lligada al procés de popularització de les noves tecnologies. El correu electrònic ha estat una eina molt ben rebuda per l’estil de treball col·lectiu i assembleari, amb formes poc reglades. El correu electrònic ha permès un treball en xarxa, una revisió col·lectiva dels textos, una possibilitat ecològica i gratuïta de difondre les seves activitats als seus simpatitzants i al conjunt de la societat en general. Els cartells que es feien a la primeria no han desaparegut del tot però les noves tecnologies, amb l’edició de vídeos-anunci, per exemple, i la relació fluïda amb els mitjans de comunicació, els han relegat a un segon pla. Cal tenir present que aquest tipus de moviment tenen uns recursos econòmics escassos i internet ha permès un salt qualitatiu i quantitatiu molt gran en les possibilitats publicitàries. És per això, pels pocs recursos econòmics, que les accions programades sempre han cercat l’espectacularitat i el simbolisme. D’aquesta manera, es crida l’atenció dels mitjans de comunicació. Apareixen als mitjans es pressionen les administracions i es difon la reivindicació al conjunt de la població sense haver d’esmerçar gaires diners.
Aquest treball en xarxa es complementa amb les bones relacions amb diferents moviments socials de la comarca i de fora. Salvem el Gaià apareix al llibre Guia Útil 2003 per a la transformació social, per exemple. Tot sovint han aconseguit unir esforços per temes concrets que han permès una àmplia difusió. Salvem el Gaià manté relacions fluïdes amb la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua o la Plataforma en Defensa de l’Ebre, per exemple.
Pel que fa a les entitats adherides, moltes d’elles es limiten a donar suport moral però d’altres faciliten els seus contactes i xarxes per a difondre,cercar suports o fer arribar les reivindicacions a diferents administracions. Tot i que és un moviment autònom a nivell polític, no ha dubtat en emprar tots els contactes polítics possibles i a emprar les institucions per a difondre els seus missatges i ampliar la pressió.

3.5.- La lluita glocal
Al llarg dels deu anys de treball de Salvem el Gaià hem detectat diferents accions coordinades amb moviments internacionals, com ara el Big Jump i la solidaritat amb els pobles indígenes víctimes de Repsol. A part d’aquestes accions que seguidament analitzarem, cal destacar que darrere els missatges estrictament locals de Salvem el Gaià podem detectar clarament una crítica al model de creixement titllat d’insostenible pel fet de no preveure les conseqüències ecològiques i humanes a  mig i llarg termini. Darrere les reivindicacions ecologistes com les de Salvem el Gaià hi podem detectar un qüestionament del model urbanístic extensiu, de les polítiques de transvasaments o dels desequilibris territorials. Castells ha analitzat l’ecologisme i ha detectat com les seves lluites comprenen “una diversidad de causas sociales bajo la bandera general de la justicia medioambiental.”[6]
Salvem el Gaià es podria situar en el marc dels nous moviments socials que, a diferència dels moviments dels anys 60 i 70 del segle XX que eren urbans i reivindicaven millores materials, es basen en problemàtiques ambientals, tenen un caràcter més interclassista i superen el límit local. Hi ha qui ha definit aquest tipus de moviment per tenir una ideologia postdoctrinal, ja que treballen per assolir certs canvis però no defensen, com ho havien fet lluites socials anteriors, propostes organitzatives polítiques alternatives.[7] Aquests moviments socials posen de manifest les limitacions econòmiques, polítiques i socials d’una cultura basada en la idea del progrés.[8]
El Big Jump és una acció que es realitza una vegada a l’any a nivell de tota Europa. Consisteix en un any col·lectiu als rius de forma simultània per tal de reivindicar la seva qualitat i la quantitat de les seves aigües (www.bigjump.org). És una iniciativa de l’European Rivers Network, on participen diferents entitats. Salvem el Gaià hi ha participat en diverses edicions coordinats a Catalunya per la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua.
Ali Supay és una associació per a la defensa dels pobles indígenes. Un dels seus centres d’atenció ha estat la denúncia de les accions de les petroleres a la zona del Napo, a la selva amazònica de l’Equador. Salvem el Gaià va col·laborar amb Ali Supay amb una sèrie d’accions coordinades a nivell internacional per denunciar les males pràctiques empresarials de Repsol. Els nous codis culturals que assagen les dues entitats al col·laborar per denunciar els efectes de l’acció d’una multinacional aquí i a l’altra banda de l’Atlàntic suposen un exemple de la creació de noves institucions socials que plantegen alternatives a la globalització anomenada neoliberal.

4.- El riu, més que una reivindicació. Cap a la creació d’una nova identitat territorial.
El context en què neix i es desenvolupa Salvem el Gaià no és un desert de moviments socials a Catalunya, just al contrari. Per diverses causes (creixent preocupació de la població pels temes ambientals i de seguretat, crisi de confiança amb la política tradicional i mancances de les polítiques, entre d’altres) són nombroses les plataformes ciutadanes organitzades a arreu de Catalunya, de tota mena, les que s’han creat. Aquesta és una característica dels Estats actuals que, en un context de globalització, han vist com la seva economia i la seva cultura es tornaven més permeables i dins seu apareixien nombrosos moviments socials.[9]
La majoria de les plataformes creades a Catalunya han tingut un caràcter reactiu, suposant una oposició frontal a la instal·lació, per exemple, d’infraestructures.[10] Salvem el Gaià, a l’igual que altres moviments, han aconseguit superar aquesta etapa per esdevenir proactius, amb l’aportació d’alternatives i superadors dels missatges estrictament locals i monotemàtics de moltes plataformes. La seva vinculació amb un territori ampli, amb unes propostes que enllacen amb l’anomenada “nova cultura de l’aigua”, amb una capacitat negociadora i amb una presència activa en els processos de participació ciutadana impulsats per la pròpia administració són exemples que Salvem el Gaià ha esdevingut un element de transformació social. Aquest impuls transformador de Salvem el Gaià és relatiu a l’igual que el conjunt de moviments socials. Aquesta conclusió és a la que es va arribar des de les ciències socials en veure els resultats dels moviments apareguts al llarg de la dècada de 1990.[11] Les expectatives de canvi a través dels nous moviments socials eren molt altes després de veure com les experiències polítiques tradicionals havien arribat a un atzucac amb fets tan significatius com la caiguda del Mur de Berlín o la constatació de les mancances de les democràcies occidentals.
Aquesta reivindicació identitària no és característica únicament de Salvem el Gaià. De fet es pot parlar que es una característica estesa en molts moviments no urbans com ara la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Els moviments treuen un rèdit evident d’aquesta aposta perquè guanyen suports i perquè sovint s’autoproclamen portaveus del territori.[12] També és una característica dels moviments urbans i té a veure amb la desaparició de les identitats tradicionals. Per Offe (1992) la voluntat de preservar certs valors i identitats és una reivindicació que fa front a la burocratització i el control de les societats postindustrials.[13] Castells posa l’accent en el fet que el punt en comú dels actuals moviments socials és, precisament, que davant la globalització les lluites es fan en nom d’”identitats construïdes”.[14]
La reivindicació d’un territori, més que no pas d’un riu, obté un ressò creixent en un context molt favorable a què això passi. De manera paradoxal, la globalització, la facilitat de desplaçament o de comunicar-se, ha fet renéixer la importància del lloc i de les identitats locals.[15] Es tracta d’un moment “que obliga individus i societats a replantejar-se la seva identitat col·lectiva”.[16] Les societats fragmentades com les actuals han de tornar a refer la seva identitat  negociada constantment.[17] Els actors socials han vist en l’espai local el lloc adient on construir relacions, lluitar la millora de la qualitat de vida i, fins i tot, resistir a les envestides de la globalització.[18]
En aquest context, són diverses les iniciatives que d’uns anys ençà han mogut administracions i entitats a impulsar projectes conjunts saltant-se les històriques barreres administratives comarcals. El nom de “Gaià” pareix en molts noms d’ens, coordinadores i rutes creades en els darrers deu anys. Tot plegat ens fa pensar en què la reivindicació pel riu va més enllà de l’estricta lluita ecologista per passar a ser un referent identitari que crida a un projecte de futur  per aquests municipis, encara per definir. Veiem seguidament alguns exemples:
Fòrum per les Terres del Gaià: Espai de debat, impulsat per persones properes a Salvem el Gaià que es reuneix tres cops l’any, per parlar de les potencialitats ecològiques i turístiques d’aquest territori.  
Jornades d’Estudi i Difusió de les Terres del Gaià: Jornades bianuals que impulsen el Centre d’Estudis del Gaià, el Gata, La Sínia del Gaià i el Gepec amb el suport de diferents administracions.
Consorci Turístic del Baix Gaià: Ens supramunicipal creat per promociona turísticament els 11 municipis de l’est del Tarragonès. Té el suport del Consell Comarcal.
Ruta dels Castells del Gaià: Ruta creada amb el suport de diferents administracions. Actualment s’està promovent la restauració de diversos elements del patrimoni.
Terres del Gaià, associació que promou el coneixement i reivindica el patrimoni natural, cultural i social del territori que envolta el riu, des del seu naixement fins a la desembocadura.

5.- Conclusions
La importància de moviments socials com Salvem el Gaià és la seva capacitat de promoure una cultura de participació ciutadana[19] presencial en un context de virtualització de les nostres relacions amb la conseqüent possible desaparició visual del subjecte polític que pot esdevenir la col·lectivitat davant els poders. La lluita únicament virtual, aquella que fem des de casa, a través de l’ordinador, en solitari, no té avui en dia la força dels ciutadans aplegats per reivindicar i proposar alternatives, que surten al carrer i que apareixen als mitjans de comunicació. Les possibilitats paral·leles que apareixen en els punts de trobada dels moviments socials i cívics són infinites i tenen a veure amb el lleure, amb la vida en comunitat i amb l’ajuda mútua.

6.- Fonts d’informació emprades

Bibliografia
CALLE, Ángel (2005): Nuevos movimientos globales. Madrid: Editorial Popular.
CASTELLS, Manuel (1997 i 1998): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza, Vol 1 i Vol. 2.
CUCÓ, Josepa (2004): Antropología urbana. Barcelona: Alianza.
EDER, Klaus (2000): “La institucionalización de la acción colectiva. ¿Hacia una nueva problemàtica teórica en el anàlisis de los movimientos sociales?”, IBARRA i TEJERINA, Los movimientos sociales. Transformaciones políticas y cambio cultural. Madrid: Trotta, pàg. 337-360.
GLEDHILL, John (2000): El poder y sus disfraces. Barcelona: Bellaterra.
Grup d’Acció Glocal (2003): Guia Útil 2003 per a la transformació social. Barcelona: Edicions Col·lectives.
HERNÁNDEZ, Hèctor (2004): “La Coordinadora Salvem el Gaià. Cinquè aniversari”, Estudis Altafullencs 28, pàg. 39-48.
JELIN, Elisabeth (1994): “¿Ciudadanía emergente o exclusión? Movimientos sociales y ONGs en los años noventa”, Revista Mexicana de sociología, núm. 56, pàg. 91-108.
MESTRIES, Francis, PLEYERS, Geoffrey i ZERMEÑO, Sergio (Coords.), Los movimientos sociales: de lo local a lo global, Rubí, Anthropos i Universidad Autónoma Metropolitana Azcapotzalco, 2009.
NEL·LO, Oriol (2003): Aquí no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries.
PELÀEZ, Lluc (2000): Insubmissió. Moviment social i incidència política. Cerdanyola del Vallès: UAB.
TARROW, Sydney (2004): El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política. Madrid: Alianza.

Premsa
Revista El Timbal, Revista Gaià, El Punt, Diari de Tarragona, El Periódico, Aquí, Més Tarragona.

Altres documents
Memòria d’activitats any 1999. Coordinadora Salvem el Gaià, text mecanografiat de 3 pàgines.
Dossier de cartells
Blog de Salvem el Gaià




[1] Josepa CUCÓ (2004): Antropología urbana. Barcelona: Alianza, pàg. 207.
[2] Actuar públicament a través de les associacions és un dels trets definitoris que empra Kaldor per definir la “societat civil”. Mary KALDOR, “La idea de una sociedad civil mundial”, Francis MESTRIES, Geoffrey PLEYERS i Sergio ZERMEÑO (Coords.), Los movimientos sociales: de lo local a lo global, Rubí, Anthropos i Universidad Autónoma Metropolitana Azcapotzalco, 2009, pàg. 44.
[3] Josepa CUCÓ (2004), pàg. 174.
[4] Klaus EDER, “La institucionalización de la acción colectiva. ¿Hacia una nueva problemàtica teórica en el anàlisis de los movimientos sociales?”, IBARRA i TEJERINA, Los movimientos sociales. Transformaciones políticas y cambio cultural, Madrid, Trotta, pàg. 357.
[5] Ángel CALLE (2005): Nuevos movimientos globales. Madrid: Editorial Popular, pàg. 31.
[6] Manuel CASTELLS (2001): La era de la información, Economía sociedad y cultura, Vol. 2, El poder de la identidad. Madrid: Alianza, pàg. 156.
[7] Lluc PELÀEZ (2000): Insubmissió. Moviment social i incidència política. Cerdanyola del Vallès: UAB, pàg. 22.
[8] Josepa CUCÓ (2004), pàg. 172.
[9] Elisabeth JELIN (1994): “¿Ciudadanía emergente o exclusión? Movimientos sociales y ONGs en los años noventa”. Revista Mexicana de sociología, núm. 56, pàg. 96.
[10] Oriol NEL·LO (2003): Aquí no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries, pàg. 11-67.
[11] John GLEDHILL (2000): El poder y sus disfraces. Barcelona: Bellaterra, pàg. 290.
[12] Oriol NEL·LO (2003), pàg. 39.
[13] Josepa CUCÓ (2004), pàg. 174.
[14] Josepa CUCÓ (2004), pàg. 178-179.
[15] Manuel CASTELLS (1997), La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza, Vol I, pàg. 488-506.
[16] Oriol NEL·LO (2003), pàg. 18.
[17] Melucci (1994) citat a Josepa CUCÓ (2004), pàg. 174.
[18] Francis MESTRIES i altres, Los movimientos sociales: de lo local a lo global, pàg. 16.
[19] Sydney TARROW (2004): El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política. Madrid: Alianza.

Comentaris