SALUT I GAIÀ!
els 10 primers
anys de Salvem el Gaià (1999-2009)
Jordi Suñé Morales
1.- Problemàtica i
situació del riu
[1] Narcís CARULLA(1999):
“Valoració de l’impacte econòmic anual provocat per la derivació de cabals fora
de la conca del riu Gaià i l’anul·lació d’escolaments per sota de la presa del
Catllar, propietat de Repsol”, Estudis
Altafullencs, núm. 23, pàg.
57-65.
2.- La protesta
2.1.-
Primeres accions
Des de 1975 fins a principis de la dècada de 1990 no es
coneixien actes de protesta contra la situació del Gaià. La comarca va aprendre
a viure d’esquenes al riu.
A la dècada de 1990, el Grup d’Estudis i Protecció dels
Ecosistemes Catalans (GEPEC) va desenvolupar diversos estudis per conèixer els
valors naturals del tram baix del riu. En aquella època es van detectar 130
espècies de vertebrats de les 244 constatades a tota la conca del Gaià.[1] Aquesta entitat va
realitzar un projecte per a restablir el cabal ecològic del riu per encàrrec
del Consell Comarcal del Tarragonès. El GEPEC va protagonitzar diverses
reunions amb les parts implicades per tal de cercar una solució a la manca de
cabal i va fer un esforç, a través de diverses sortides, per a donar a conèixer
l’espai natural en procés de degradació.[2]
A mitjans dels anys 90 neix l’Associació de Defensa dels
Espais Naturals de Tamarit (ADENTAM). L’any 1995, el GEPEC i ADENTAM presenten
una denúncia per evitar la construcció de la depuradora d’Altafulla a tocar del
riu i recullen més de 500 signatures. Gràcies a les pressions ecologistes es
declara la desembocadura com a “Reserva Natural”.
El 1996, el Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla va
organitzar una excursió pel tram sec del riu.
El 1996, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició
no de llei a favor del cabal ecològic a proposta d’ERC.
El 1997, el GEPEC presenta denúncies contra el col·lector
d’aigües residuals del Catllar i la Riera de Gaià construït al mig de la llera
del riu.
El 1998 se signa el conveni entre l’Associació
Mediambiental la Sínia i diferents administracions per a gestionar l’espai d’interès
natural de la desembocadura.
El 1998, el GEPEC presenta una denúncia per tal de
preservar la pineda de la desembocadura. La mateixa entitat presenta mocions a
diferents ajuntaments del Baix Gaià a favor del cabal ecològic. Altafulla i la
Riera de Gaià hi voten a favor.
El 1998, es fa una cadena humana amb un centenar de
persones portant aigua del riu al mar en el marc de les XIV Trobades
Ecologistes i Naturalistes celebrades a Torredembarra.
El 1998, es crea un col·lectiu a la Riera, els Baladres,
que organitzar una recollida de signatures a favor del cabal ecològic.
2.2.-
Accions de Salvem el Gaià
12-III-1999: Presentació de Salvem el Gaià a La Riera de
Gaià.
19-III-1999: Presentació de Salvem el Gaià a Altafulla.
5-IV-1999: Presentació de Salvem el Gaià al Catllar.
18-IV-1999: Plantada de 140 baladres al Gaià a l’alçada
d’Ardenya.
16-V-1999: Descoberta de la desembocadura del Gaià
6-VI-1999: Vermut popular al Catllar amb actuacions
musicals i de diferents grups de balls populars.
1-IX-1999: Conferència de Salvem el Gaià al nucli de
Ferran dins la seva XII Setmana Cultural.
Durant el 1999 es van presentar quatre denúncies per
diferents agressions a la desembocadura i per la seva manca de protecció. També
es van editar adhesius i una postal.
23-I-2000: Bicicletada popular pel Gaià, passant per
Altafulla, Ferran, la Riera de Gaià i el Catllar.
Febrer de 2000: Torredembarra i Vilabella van aprovar una moció a favor del cabal
ecològic.
20-II-2000: Calçotada reivindicativa a l’Hort de la
Sínia.
28-II-2000: El Parlament de Catalunya aprova una segona
proposició no de llei presentada per Josep Bargalló (ERC).
19-III-2000: Cercavila de la Roca de Gaià fins la
Desembocadura en motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Alliberament d’aus.
27-V-2000: Salvem el Gaià i altres entitats participen en
la neteja popular del litoral dins la campanya “Netegem el Mediterrani”.
15-VI-2000: Salvem el Gaià fa arribar un document a les
diferents administracions on demana la protecció de Tamarit.
Octubre de 2000: Salvem el Gaià critica la delimitació
del Pla Especial de Protecció del medi natural i paisatge de la desembocadura
del riu Gaià aprovat per la Generalitat el 19 de juliol d’aquell any.
9-II-2001: Conferència a la Cooperativa Obrera
Tarraconense.
25-V-2001: Conferència a la sala de plens de l’Ajuntament
d’Altafulla.
28-XII-2002: Festa pel Gaià a l’Auca de Torredembarra amb
l’actuació de dos grups de música folk.
2-II-2003: Reforestació amb tamarius en motiu del Dia
Mundial de les Zones Humides. Visita de la desembocadura i lectura del manifest
a càrrec del músic Joan Reig.
1-XII-2003: Presentació al col·legi de periodistes de TGN
de la campanya “Salvem les zones humides” promoguda pel GEPEC, el GORG, el
GEVEN i Salvem el Gaià.
6-XII-2003: Caminada pel Gorg de Creixell a favor de les
zones humides. Acte organitzat per Salvem el Gaià, El Gorg, la Plataforma
Salvem els Muntanyans, el GEPEC i el GEVEN.
25-IV- 2004: Consulta popular a Altafulla, Ferran, la
Riera de Gaià, Ardenya i el Catllar.
15-VII-2007: Acció per denunciar l’estat del tram final
del riu coordinats dins la campanya Big Jump.
8-IX-2007: Acte conjunt amb Salvem el Querol a Sant Magí.
Recollida d’aigua de les fonts. Hores després, 150 persones assisteixen al seu
abocament al mar.
16-IX-2007: Salvem el Gaià força al Consell Comarcal a
convocar una Taula d’Alcaldes del Baix Gaià per tal de cercar el consens a
l’hora de reclamar el cabal ecològic.
9-IV-2008: L’Agència Catalana de l’Aigua anuncia al mes
de maig presentarà una proposta de cabal ecològic.
8-VI-2008: Marxa a peu entre Renau i l’embassament.
6-VIII-2008: Coordinats dins el Big Jump una quarantena
d’activistes es banyen a la llera seca del riu Gaià a l’alçada de el Catllar.
20-X- 2008: Salvem el Gaià puja damunt del veler
d’Ecologistes en Acció per reclamar una solució pel Gaià. El veler va sortir
del port de Torredembarra i va apropar-se fins a la desembocadura del riu.
1-III-2009: Participació a la reforestació de
desembocadura.
27-III-2009: Reunió entre Salvem el Gaià, Repsol i el
Consell Comarcal.
28-III-2009: Participació en la neteja del riu dins la
campanya Fem Dissabte del Projecte Rius.
18-IV-2009: Taula rodona sobre les problemàtiques del
rius realitzada a Torredembarra.
11-VII-2009: Bany reivindicatiu en el tram sec a l’alçada
de La Riera de Gaià en motiu del Big Jump.
13-X-2009: Sortida a peu cap a Salomó, Vilabella,
Vespella de Gaià i les fonts de Sant Joan junt amb altres entitats.
2.3.-
Adhesions d’entitats i partits a Salvem el Gaià:
Òmnium Cultural del Tarragonès, Grup de Dones de La Nou
de Gaià, Ball de Diables de Torredembarra, Grup de Joves de la Riera de Gaià,
Coral Infantil Xaloc, Secció de Pesca Esportiva de la UDT, Col·lectiu Pedra de
Toc, Penya Barcelonista de Torredembarra, PSC de Torredembarra, ERC de
Altafulla, Grup de Manualitats d’Altafulla, Agrupació de Balls Populars de la
Riera de Gaià, Col·lectiu d’Acció Cultural d’Altafulla, Plataforma Baix Gaià,
grup de rock Cagant Melodies, Centre d’Esports d’Altafulla, Associació Cultural l’Albada, Agrupació de Balls Populars de Torredembarra, Associació de
Modelistes Navals de les Comarques Tarragonines, Baladres de la Riera de Gaià,
Associació de Pares de la Riera de Gaià, Coral Juvenil Amalgama, Ball de Nans
de la Riera de Gaià, Ateneu Cultural de Dones d’Altafulla, Gallers de la Riera
de Gaià, Grup de Cavalcada de Reis d’Altafulla, Ball de Diables de la Riera de
Gaià, ERC de Torredembarra, Grallers de la Torre, Els Jaumets, BEI de IES
Torredembarra, Associació de Pares d’Alumnes de la Portalada, Associació de
Locals Musicals Amics de Torredembarra, Grup Ecologista de Torredembarra i
Altafulla, Centre d’Estudis Sinibald de Mas, GATA, GEPEC, Ecologistes en Acció,
Associació Mediambiental la Sínia, Associació de Joves del Baix Gaià,
Iniciativa Rierenca, Xarxa Nova Cultura de l'Aigua, Associació Cultural
Kaleodoscopio, DEPANA, ABG Torredembarra, ABG Vespella de Gaià, ABG Renau, ABG
Roda de Berà, ABG La Pobla de Montornès, Alternativa Altafulla, Salvem la
Platja Llarga, CGT Camp de Tarragona, Centre d'Estudis del Gaià, JERC
Altafulla, ERC del Catllar, ERC la Nou de Gaià, El Timbal-Associació Cultural
del Baix Gaià, Joves d'Esquerra Verda de Tarragona, Associació Cultural la
Pleta de la Nou de Gaià, UGT Camp de
Tarragona i JERC Tarragona.
3.1.- Més que una lluita
ecologista
La tasca de mobilització i sensibilització de Salvem el
Gaià destaca per la seva presència continuada al llarg de més d’una dècada. En
aquest sentit, la vitalitat que ha demostrat en les seves darreres accions
queda palesa la seva voluntat de continuar la seva lluita fins assolir la fita
de recuperar el riu. Per entendre aquesta continuïtat cal adonar-se que el riu ha
esdevingut molt més que una batalla ecologista. El Gaià és un nexe d’unió
d’entitats, de plataformes i, cada vegada més, d’administracions. El riu està
servint de referent identitari davant d’un món canviant on les regions s’han
espavilat per fer-se un lloc. L’àrea del Gaià ha quedat encotillada en mig el
creixement metropolità de l’àrea de Barcelona i de la de Tarragona. Les
estratègies econòmiques, turístiques i culturals van en augment d’uns anys
ençà, en paral·lel a la tasca de Salvem el Gaià.
3.2.- Les persones
La composició de Salvem el Gaià és heterogènia i ha anat
canviat al llarg de la seva història. La seva diversitat, les seves ambigüitats
i les seves limitacions són característiques del moviments socials segons
autors com Melucci.[1] El
perfil és de persones actives socialment, cultural, associativa o política. Són
subjectes que veuen en el fet d’associar-se la possibilitat d’actuar
públicament.[2] En
general podem parlar d’un tipus de persones amb consciència política que han
estat capaces de detectar una oportunitat per fer realitat una proposta que
feia temps semblava una utopia i de canalitzar una crítica social a la
incapacitat de institucions formals per a solucionar problemes endèmics.
Aquesta incapacitat de les institucions ha estat valorada per autors com Offe com
una de les causes més importants que explicarien l’aparició dels nous moviments
socials.[3]
I aquesta “oportunitat per fer realitat una proposta”esmentada és real ja que
les protestes han fet reaccionar a les administracions, tot i que encara no amb
prou fermesa com per enfrontar-se al principal escull del problema: la propietària
de l’embassament del Catllar (Repsol). Klaus Eder ha estudiat al moviments
socials i els ha definit com un nou tipus d’institució “que obliga al sistema
institucional a adaptar sus estructuras discursivas”. Els moviments socials són
capaços de convertir-se en un factor de dinamització de la vida social.[4]
Tot i que s’ha cercat
l’adhesió d’entitats i partits, les reunions han estat a base de persones a
títol individual que han aportat els seus coneixements i el seu temps per a
preparar accions i reunions amb les parts implicades. Hi ha diferents graus
d’implicació. Els portaveus suporten la tasca de coordinar, trucar, escriure
comunicats i dur a terme les tasques del dia a dia. Les persones que
assisteixen a les assemblees de manera regular seria un altre nivell
d’implicació. Després vindrien els esporàdics, que assisteixen a algunes
reunions, segons l’època. I finament tindríem els simpatitzants que participen
en les accions. Dins aquest darrer grup trobaríem els que no fallen mai i els
esporàdics.
Salvem el Gaià s’ha anat articulant com a moviment a
partir de la socialització dels seus membres, que han passat per processos de
simbolització que els han conduït a un compromís amb el conjunt. Davant d’una
convocatòria ben pocs es queden a casa. El compromís, els símbols emprats i les
accions aporten emocions i gratificacions no materials als seus membres.
3.3.- Les accions
Les accions tenen un perfil festiu i de lleure. En
destaquen les sortides caminant que imiten les manifestacions urbanes en tan
que els participants porten samarretes, banderes i altres símbols
reivindicatius del moviment. Els símbols tenen una gran importància. El blau de
les banderes –amb una clara influència de la Plataforma en Defensa de l’Ebre-
es pot veure en totes les seves accions. El símbol de l’aigua dins la presa i
d’on s’escapa un rajolí el logotip que es pot trobar en samarretes, enganxines,
blog i altres. La salutació que tanca els correus electrònics interns, “Salut i
Gaià”, esdevé un símbol més que dóna cohesió al grup d’activistes i referents
identitaris.
Les accions són preparades amb
cura i amb un missatge consensuat. S’intenta que en cada acció es pugui
involucrar a altres col·lectius com ara agrupaments escoltes o grups
excursionistes. S’envien comunicats, s’empren els símbols esmentats, es
preparen àpats abans i després dels actes, es distribueixen tasques entre els
membres, es fa una rebuda als participants i s’explica en què consistirà
l’acció. Les accions i tot el que les envolten formen part dels rituals de
Salvem el Gaià que ajuden reforçar la
identitat del moviment.
Una de les tasques habituals de Salvem el Gaià és
elaborar comunicats de premsa per tal de posicionar-se públicament davant les
propostes de les administracions. Aquets comunicats s’elaboren a partir dels
acords presos en assemblees. Les reunions poden arribar a ser setmanals segons
l’època de l’any. L’organització, en aquest sentit, és horitzontal, de la
mateixa manera que ho són els moviments socials sorgits als anys 90.[5]
Els espais de trobada han estat la Gelateria La Perla (Altafulla), el Cafè
L’Auca de Torredembarra, el Casal de la Riera de Gaià, Cal Bofill
(Torredembarra), l’Hort de la Sínia i també s’han emprat cases particulars.
3.4.- Treball en xarxa
L’evolució de la manera de treballar de Salvem el Gaià va
lligada al procés de popularització de les noves tecnologies. El correu
electrònic ha estat una eina molt ben rebuda per l’estil de treball col·lectiu
i assembleari, amb formes poc reglades. El correu electrònic ha permès un
treball en xarxa, una revisió col·lectiva dels textos, una possibilitat
ecològica i gratuïta de difondre les seves activitats als seus simpatitzants i
al conjunt de la societat en general. Els cartells que es feien a la primeria
no han desaparegut del tot però les noves tecnologies, amb l’edició de
vídeos-anunci, per exemple, i la relació fluïda amb els mitjans de comunicació,
els han relegat a un segon pla. Cal tenir present que aquest tipus de moviment
tenen uns recursos econòmics escassos i internet ha permès un salt qualitatiu i
quantitatiu molt gran en les possibilitats publicitàries. És per això, pels
pocs recursos econòmics, que les accions programades sempre han cercat
l’espectacularitat i el simbolisme. D’aquesta manera, es crida l’atenció dels
mitjans de comunicació. Apareixen als mitjans es pressionen les administracions
i es difon la reivindicació al conjunt de la població sense haver d’esmerçar
gaires diners.
Aquest treball en xarxa es complementa amb les bones
relacions amb diferents moviments socials de la comarca i de fora. Salvem el
Gaià apareix al llibre Guia Útil 2003 per
a la transformació social, per exemple. Tot sovint han aconseguit unir
esforços per temes concrets que han permès una àmplia difusió. Salvem el Gaià
manté relacions fluïdes amb la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua o la
Plataforma en Defensa de l’Ebre, per exemple.
Pel que fa a les entitats adherides, moltes d’elles es
limiten a donar suport moral però d’altres faciliten els seus contactes i
xarxes per a difondre,cercar suports o fer arribar les reivindicacions a
diferents administracions. Tot i que és un moviment autònom a nivell polític,
no ha dubtat en emprar tots els contactes polítics possibles i a emprar les
institucions per a difondre els seus missatges i ampliar la pressió.
3.5.- La lluita glocal
Al llarg dels deu anys de treball de Salvem el Gaià hem
detectat diferents accions coordinades amb moviments internacionals, com ara el
Big Jump i la solidaritat amb els pobles indígenes víctimes de Repsol. A part
d’aquestes accions que seguidament analitzarem, cal destacar que darrere els missatges
estrictament locals de Salvem el Gaià podem detectar clarament una crítica al
model de creixement titllat d’insostenible pel fet de no preveure les
conseqüències ecològiques i humanes a
mig i llarg termini. Darrere les reivindicacions ecologistes com les de
Salvem el Gaià hi podem detectar un qüestionament del model urbanístic
extensiu, de les polítiques de transvasaments o dels desequilibris
territorials. Castells ha analitzat l’ecologisme i ha detectat com les seves
lluites comprenen “una diversidad de causas sociales bajo la bandera general de
la justicia medioambiental.”[6]
Salvem el Gaià es podria
situar en el marc dels nous moviments socials que, a diferència dels moviments
dels anys 60 i 70 del segle XX que eren urbans i reivindicaven millores materials,
es basen en problemàtiques ambientals, tenen un caràcter més interclassista i
superen el límit local. Hi ha qui ha definit aquest tipus de moviment per tenir
una ideologia postdoctrinal, ja que treballen per assolir certs canvis però no
defensen, com ho havien fet lluites socials anteriors, propostes organitzatives
polítiques alternatives.[7]
Aquests moviments socials posen de manifest les limitacions econòmiques,
polítiques i socials d’una cultura basada en la idea del progrés.[8]
El Big Jump és una acció que
es realitza una vegada a l’any a nivell de tota Europa. Consisteix en un any
col·lectiu als rius de forma simultània per tal de reivindicar la seva qualitat
i la quantitat de les seves aigües (www.bigjump.org).
És una iniciativa de l’European Rivers Network, on participen diferents
entitats. Salvem el Gaià hi ha participat en diverses edicions coordinats a
Catalunya per la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua.
Ali Supay és una associació
per a la defensa dels pobles indígenes. Un dels seus centres d’atenció ha estat
la denúncia de les accions de les petroleres a la zona del Napo, a la selva
amazònica de l’Equador. Salvem el Gaià va col·laborar amb Ali Supay amb una
sèrie d’accions coordinades a nivell internacional per denunciar les males
pràctiques empresarials de Repsol. Els nous codis culturals que assagen les
dues entitats al col·laborar per denunciar els efectes de l’acció d’una
multinacional aquí i a l’altra banda de l’Atlàntic suposen un exemple de la
creació de noves institucions socials que plantegen alternatives a la
globalització anomenada neoliberal.
4.- El riu, més
que una reivindicació. Cap a la creació d’una nova identitat territorial.
El context en què neix i es desenvolupa Salvem el Gaià no
és un desert de moviments socials a Catalunya, just al contrari. Per diverses
causes (creixent preocupació de la població pels temes ambientals i de
seguretat, crisi de confiança amb la política tradicional i mancances de les
polítiques, entre d’altres) són nombroses les plataformes ciutadanes
organitzades a arreu de Catalunya, de tota mena, les que s’han creat. Aquesta
és una característica dels Estats actuals que, en un context de globalització,
han vist com la seva economia i la seva cultura es tornaven més permeables i
dins seu apareixien nombrosos moviments socials.[9]
La majoria de les plataformes
creades a Catalunya han tingut un caràcter reactiu, suposant una oposició
frontal a la instal·lació, per exemple, d’infraestructures.[10]
Salvem el Gaià, a l’igual que altres moviments, han aconseguit superar aquesta
etapa per esdevenir proactius, amb l’aportació d’alternatives i superadors dels
missatges estrictament locals i monotemàtics de moltes plataformes. La seva
vinculació amb un territori ampli, amb unes propostes que enllacen amb
l’anomenada “nova cultura de l’aigua”, amb una capacitat negociadora i amb una
presència activa en els processos de participació ciutadana impulsats per la
pròpia administració són exemples que Salvem el Gaià ha esdevingut un element
de transformació social. Aquest impuls transformador de Salvem el Gaià és
relatiu a l’igual que el conjunt de moviments socials. Aquesta conclusió és a
la que es va arribar des de les ciències socials en veure els resultats dels
moviments apareguts al llarg de la dècada de 1990.[11]
Les expectatives de canvi a través dels nous moviments socials eren molt altes
després de veure com les experiències polítiques tradicionals havien arribat a
un atzucac amb fets tan significatius com la caiguda del Mur de Berlín o la
constatació de les mancances de les democràcies occidentals.
Aquesta reivindicació identitària
no és característica únicament de Salvem el Gaià. De fet es pot parlar que es
una característica estesa en molts moviments no urbans com ara la Plataforma en
Defensa de l’Ebre. Els moviments treuen un rèdit evident d’aquesta aposta
perquè guanyen suports i perquè sovint s’autoproclamen portaveus del territori.[12]
També és una característica dels moviments urbans i té a veure amb la
desaparició de les identitats tradicionals. Per Offe (1992) la voluntat de
preservar certs valors i identitats és una reivindicació que fa front a la
burocratització i el control de les societats postindustrials.[13]
Castells posa l’accent en el fet que el punt en comú dels actuals moviments
socials és, precisament, que davant la globalització les lluites es fan en nom
d’”identitats construïdes”.[14]
La reivindicació d’un territori, més que no pas d’un riu,
obté un ressò creixent en un context molt favorable a què això passi. De manera
paradoxal, la globalització, la facilitat de desplaçament o de comunicar-se, ha
fet renéixer la importància del lloc i de les identitats locals.[15]
Es tracta d’un moment “que obliga individus i societats a replantejar-se la
seva identitat col·lectiva”.[16]
Les societats fragmentades com les actuals han de tornar a refer la seva
identitat negociada constantment.[17]
Els actors socials han vist en l’espai local el lloc adient on construir
relacions, lluitar la millora de la qualitat de vida i, fins i tot, resistir a
les envestides de la globalització.[18]
En aquest context, són
diverses les iniciatives que d’uns anys ençà han mogut administracions i
entitats a impulsar projectes conjunts saltant-se les històriques barreres
administratives comarcals. El nom de “Gaià” pareix en molts noms d’ens,
coordinadores i rutes creades en els darrers deu anys. Tot plegat ens fa pensar
en què la reivindicació pel riu va més enllà de l’estricta lluita ecologista
per passar a ser un referent identitari que crida a un projecte de futur per aquests municipis, encara per definir.
Veiem seguidament alguns exemples:
Fòrum per les Terres del Gaià: Espai de debat, impulsat
per persones properes a Salvem el Gaià que es reuneix tres cops l’any, per
parlar de les potencialitats ecològiques i turístiques d’aquest territori.
Jornades d’Estudi i Difusió de les Terres del Gaià:
Jornades bianuals que impulsen el Centre d’Estudis del Gaià, el Gata, La Sínia
del Gaià i el Gepec amb el suport de diferents administracions.
Ruta dels Castells del Gaià: Ruta creada amb el suport de
diferents administracions. Actualment s’està promovent la restauració de diversos
elements del patrimoni.
Terres del Gaià, associació que promou el coneixement i
reivindica el patrimoni natural, cultural i social del territori que envolta el
riu, des del seu naixement fins a la desembocadura.
5.- Conclusions
La importància de moviments socials com Salvem el Gaià és
la seva capacitat de promoure una cultura de participació ciutadana[19]
presencial en un context de virtualització de les nostres relacions amb la
conseqüent possible desaparició visual del subjecte polític que pot esdevenir
la col·lectivitat davant els poders. La lluita únicament virtual, aquella que
fem des de casa, a través de l’ordinador, en solitari, no té avui en dia la
força dels ciutadans aplegats per reivindicar i proposar alternatives, que
surten al carrer i que apareixen als mitjans de comunicació. Les possibilitats
paral·leles que apareixen en els punts de trobada dels moviments socials i
cívics són infinites i tenen a veure amb el lleure, amb la vida en comunitat i
amb l’ajuda mútua.
6.- Fonts
d’informació emprades
Bibliografia
CALLE, Ángel (2005): Nuevos
movimientos globales. Madrid: Editorial Popular.
CASTELLS, Manuel (1997 i 1998): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Madrid:
Alianza, Vol 1 i Vol. 2.
CUCÓ, Josepa (2004): Antropología
urbana. Barcelona: Alianza.
EDER, Klaus (2000): “La institucionalización de la acción
colectiva. ¿Hacia una nueva problemàtica teórica en el anàlisis de los
movimientos sociales?”, IBARRA i TEJERINA, Los
movimientos sociales. Transformaciones políticas y cambio cultural. Madrid:
Trotta, pàg. 337-360.
GLEDHILL, John (2000): El poder y sus disfraces. Barcelona: Bellaterra.
Grup d’Acció Glocal (2003): Guia Útil 2003 per a la transformació social. Barcelona: Edicions Col·lectives.
HERNÁNDEZ, Hèctor (2004): “La Coordinadora Salvem el
Gaià. Cinquè aniversari”, Estudis
Altafullencs 28, pàg. 39-48.
JELIN, Elisabeth (1994): “¿Ciudadanía emergente o
exclusión? Movimientos sociales y ONGs en los años noventa”, Revista Mexicana de sociología, núm. 56,
pàg. 91-108.
MESTRIES, Francis, PLEYERS, Geoffrey i ZERMEÑO, Sergio
(Coords.), Los movimientos sociales: de
lo local a lo global, Rubí, Anthropos i Universidad Autónoma Metropolitana
Azcapotzalco, 2009.
NEL·LO, Oriol (2003): Aquí
no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries.
PELÀEZ, Lluc (2000): Insubmissió.
Moviment social i incidència política. Cerdanyola del Vallès: UAB.
TARROW, Sydney (2004): El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y
la política. Madrid: Alianza.
Premsa
Revista El Timbal, Revista
Gaià, El Punt, Diari de Tarragona, El Periódico, Aquí, Més Tarragona.
Altres documents
Memòria d’activitats any 1999. Coordinadora Salvem el
Gaià, text mecanografiat de 3 pàgines.
Dossier de cartells
Blog de Salvem el Gaià
[1]
Josepa CUCÓ (2004): Antropología urbana.
Barcelona: Alianza, pàg. 207.
[2]
Actuar públicament a través de les associacions és un dels trets definitoris
que empra Kaldor per definir la “societat civil”. Mary KALDOR, “La idea de una
sociedad civil mundial”, Francis MESTRIES, Geoffrey PLEYERS i Sergio ZERMEÑO
(Coords.), Los movimientos sociales: de
lo local a lo global, Rubí, Anthropos i Universidad Autónoma Metropolitana
Azcapotzalco, 2009, pàg. 44.
[3]
Josepa CUCÓ (2004), pàg. 174.
[4]
Klaus EDER, “La institucionalización de la acción colectiva. ¿Hacia una nueva
problemàtica teórica en el anàlisis de los movimientos sociales?”, IBARRA i
TEJERINA, Los movimientos sociales.
Transformaciones políticas y cambio cultural, Madrid, Trotta, pàg. 357.
[5]
Ángel CALLE (2005): Nuevos movimientos
globales. Madrid: Editorial Popular, pàg. 31.
[6]
Manuel CASTELLS (2001): La era de la
información, Economía sociedad y cultura, Vol. 2, El poder de la identidad.
Madrid: Alianza, pàg. 156.
[7]
Lluc PELÀEZ (2000): Insubmissió. Moviment
social i incidència política. Cerdanyola del Vallès: UAB, pàg. 22.
[8]
Josepa CUCÓ (2004), pàg. 172.
[9]
Elisabeth JELIN (1994): “¿Ciudadanía emergente o exclusión? Movimientos sociales
y ONGs en los años noventa”. Revista
Mexicana de sociología, núm. 56, pàg. 96.
[10]
Oriol NEL·LO (2003): Aquí no! Els
conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries, pàg.
11-67.
[11]
John GLEDHILL (2000): El poder y sus
disfraces. Barcelona: Bellaterra, pàg. 290.
[12]
Oriol NEL·LO (2003), pàg. 39.
[13]
Josepa CUCÓ (2004), pàg. 174.
[14]
Josepa CUCÓ (2004), pàg. 178-179.
[15]
Manuel CASTELLS (1997), La era de la
información. Economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza, Vol I, pàg.
488-506.
[16]
Oriol NEL·LO (2003), pàg. 18.
[17]
Melucci (1994) citat a Josepa CUCÓ (2004), pàg. 174.
[18]
Francis MESTRIES i altres, Los
movimientos sociales: de lo local a lo global, pàg. 16.
[19]
Sydney TARROW (2004): El poder en
movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política.
Madrid: Alianza.
Comentaris