El sistema electoral de l’època de la Restauració no reconeixia el dret a vot a les dones. A més a més, el seu funcionament era, massa sovint, irregular. Malgrat això, per a nosaltres és un termòmetre per apropar-nos a l’evolució política d’aquests municipis i entendre millor l’arribada de la II República. Veiem, a continuació, alguns resultats de les eleccions a Corts d’aquesta època.
Del 1899 tenim dades dels resultats de les eleccions a Corts de tots els pobles del Baix Gaià, excepte de Vespella. Aquests resultats mostren la irrupció de les noves idees polítiques representades pel catalanisme i el republicanisme. Un dels candidats és el reusenc Font de Rubinat, fundador de la publicació El Somatent i representant del catalanisme. Els seus resultats són discrets, amb 3.372 vots (una desena part dels emesos), molt lluny dels 6.433 vots (una quarta part dels vots) del guanyador a la circumscripció, el republicà federal Pi i Margall. Curiosament, aquesta formació republicana només va aconseguir dos escons a tot l’Estat i un d’ells fou per Tarragona. El catalanisme va rebre molts vots a Torredembarra (22%), el Catllar (15%) i la Riera de Gaià (13%). I no va obtenir cap vot a Creixell i a la Nou de Gaià. Els més votats al Baix Gaià van ser Pi i Margall (Altafulla, el Catllar, Tamarit, Torredembarra i Creixell), el liberal conservador Ramon de Morenés (la Nou i Renau), el carlista i Marquès de Tamarit Josep de Suelves (Salomó), l’independent Pere Inglada (la Pobla) i el constitucionalista Antonio Rossell (Roda).COOPERATIVISME. LA HISTÒRIA D'UNA ALTERNATIVA
“Cooperativisme. La història d’una alternativa”, Catalunya , núm. 83, febrer de 2007, pàg. 3 i 4. Aquest article també es va traduir a l'esperanto.

Comentaris