El sistema electoral de l’època de la Restauració no reconeixia el dret a vot a les dones. A més a més, el seu funcionament era, massa sovint, irregular. Malgrat això, per a nosaltres és un termòmetre per apropar-nos a l’evolució política d’aquests municipis i entendre millor l’arribada de la II República. Veiem, a continuació, alguns resultats de les eleccions a Corts d’aquesta època.
Del 1899 tenim dades dels resultats de les eleccions a Corts de tots els pobles del Baix Gaià, excepte de Vespella. Aquests resultats mostren la irrupció de les noves idees polítiques representades pel catalanisme i el republicanisme. Un dels candidats és el reusenc Font de Rubinat, fundador de la publicació El Somatent i representant del catalanisme. Els seus resultats són discrets, amb 3.372 vots (una desena part dels emesos), molt lluny dels 6.433 vots (una quarta part dels vots) del guanyador a la circumscripció, el republicà federal Pi i Margall. Curiosament, aquesta formació republicana només va aconseguir dos escons a tot l’Estat i un d’ells fou per Tarragona. El catalanisme va rebre molts vots a Torredembarra (22%), el Catllar (15%) i la Riera de Gaià (13%). I no va obtenir cap vot a Creixell i a la Nou de Gaià. Els més votats al Baix Gaià van ser Pi i Margall (Altafulla, el Catllar, Tamarit, Torredembarra i Creixell), el liberal conservador Ramon de Morenés (la Nou i Renau), el carlista i Marquès de Tamarit Josep de Suelves (Salomó), l’independent Pere Inglada (la Pobla) i el constitucionalista Antonio Rossell (Roda).RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA
Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...

Comentaris