Sant Roc

Escriu l’antropòloga Rosa M. Canela (Llegendes de l’Alt Camp) que la pesta de l’any 1885 afectà a diversos municipis del Gaià com la Riera de Gaià, Salomó o Vilabella. Aquests dos darrers municipis van fer un vot de poble a sant Roc... i els va funcionar! Després de la salvació, com toca i en agraïment, se celebra la corresponent festa major votiva, el 16 d’agost. A Vilabella, Sant Roc ja era festa més antigament. El 1589 es va votar per lluitar contra la pesta però la tradició es va perdre. El 1885, es va tornar a votar. Ho explica Jaume Aguadé al llibre Vilabella. Història i vida d’un poble (Institut d’Estudis Vallencs, 1990). Resulta que a l’estiu el còlera s’havia estès per la rodalia. L’Ajuntament del municipi es va afanyar a dictar una sèrie de mesures higièniques per tal de prevenir el contagi. A finals de juliol la nena Teresa Boada va anar a passar la festa major a la Riera de Gaià on vivien els seus pares. En trobar el poble contaminat a retornar a Vilabella i va morir al cap de pocs dies per culpa de la malaltia. Tota la seva família va ser obligada a confinar-se. Al cap de pocs dies moririen dos persones més. La Magdalena Galofré, mare d’una de les nenes mortes, devota de sant Roc, va impulsar una reunió a la casa consistorial dels veïns del poble amb el batlle i el mossèn. Era el 23 d’agost. Allí es van escollir uns quants sants que podrien ser protectors de la pesta. D’entre tots, es va escollir a Sant Roc en sortir tres vegades a l’atzar.
A Roda de Berà també se celebrava una festa votiva a sant Roc per haver salvat el poble d’una pesta. La celebració es va perdre el 1936 i també la imatge del sant que hi havia a la parròquia. Ho explica l’Ernest Nogués a la revista BOI del Centre d’Estudis Rodencs (2015, núm. 34). A Roda de Berà hi havia la Germandat de Sant Roc, amb referències des de 1886. El 1932 era presidida per Ramon Pujol Martorell. L’entitat socorria als socis en cas de malaltia. Estava vinculada a la parròquia de Sant Bartomeu.




A Bonastre se celebrava el vot de poble a sant Roc. Es cuidaven de la festa els Sagristans de Sant Sebastià. Portaven el tabernacle amb el Sant a la processó quatre joves confrares. Aquesta celebració l’ha recollit Joan Vilaseca (2015) a la ponència “A propòsit de la CONSUETA de la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre del rector, Mossèn Francisco Figueras Parareda (1899- 1905)” que va ser presentada a les Jornades Arnau Estella. (http://arnauestella.weebly.com/uploads/2/8/7/6/28762133/2015c-a_proposit_de_la_consueta_de_m_f_figueras_de_la_parroquia_de_s_magdalena_de_bonastre.pdf).
L’advocació a sant Roc més antiga de la rodalia és la que té lloc a l’Argilaga, d’on és patró almenys des del segle XVI. “El dia 15 d’agost és festa assenyalada i l’endemà, sant Roc, festa major de l’Argilaga”, diu la dita. L’Argilaga conserva un ball parlat hagiogràfic que es representa ocasionalment per la festa major. Per sí o per no... visca sant Roc!

Comentaris