EL LLOP I LA GUINEU DE PERALTA

L’Albert Manent va escriure La memòria del llop al Camp de Tarragona (Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, 2000), un recull etnogràfic i d’històries explicades per diferents testimonis i llibres. Una de les llegendes fou recollida per Josep Veciana i Aguadé de Renau i Josep M. Batalla i Batalla de la Secuita l’any 1998. Ja sabeu que la memòria popular atribueix a la guineu l’astúcia que el llop, presumptament, no té. Doncs bé, aquesta història ens parla d’això. Era el 15 d’agost, festa major de Peralta, nucli a tocar de Renau avui en dia abandonat i amb un hotel-restaurant fantàstic. La guineu li explica al llop un pla per dinar un plat suculent en tal data senyalada. El llop hauria de fer sonar la campana de l’església per avisar d’un incendi inexistent. La guineu entraria en una casa aprofitant l’enrenou i robaria alguna cosa cuina. Es trobarien després, d’amagat, al bosc de les Cases Noves.

En el moment acordat el llop venta les campanes amb totes les seves forces. La gent surt corrents a apagar el foc deixant les cases obertes. La guineu, de morro fi, tria una cassola de conill rostit. Ràpidament, es trasllada al bosc. Es menja la cassola sencera, s’unta la panxa amb l’oli que ha sobrat i es posa a fer la migdiada. Al cap d’una estona arriba el llop esbufegant. La guineu que el veu i es posa a gemegar fent veure que té mal de panxa. Després de demanar-li que marxés, es va posar a dormir. I el llop, mort de gana, va tornar a ser enganyat.

Comentaris