LES CAPELLETES DE SANT ANTONI




A Torredembarra, al carreró de Sant Antoni, hi ha una capelleta. Fa molts anys em van explicar que diversos veïns que porten el nom d'Antoni es troben després de treballar, pel seu sant, a petar la xerrada, de manera informal. I ahir ho devien fer. 




A la Baixada de Sant Antoni, fent cantonada amb el Freginal, també hi ha una capelleta. No m'hi havia fixat. #Torredembarra

👉 Sant Antoni és un dels sants amb més devoció a Catalunya. És el patró dels paletes i dels constructors.

    ☝ Aquesta capelleta és a la Pobla de Montornès, al carrer sant Antoni. Una veïna em va explicar que cada any celebren la diada amb un àpat i jocs per la canalla.





 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CONCERTS TOT SOL 2026

21 de març: Maldà, l'Urgell (Bar Centro) " La primavera la sang altera. Totes ho sabem, oi? Nosaltres us volem ajudar a domar-la posant-la tota al ventre paint un fantàstic tec de jabalí. Així us proposem celebrar l'entrada a l'equinocci de la primavera aquest 21 de març! Fent un tec i cantant i ballant cançons de taverna de les companyes de Julivert. Perquè ens mereixem celebrar que iniciem un nou cicle de vida, i no se'ns ocorre millor manera de fer-ho que compartint-ho en comunitat. Reserva! 973331114 #urgell #ponentinament "  24 de juny: La Nou de Gaià, Baix Gaià (vespre) : El Pla de Santa Maria, Alt Camp : Tamarit, Baix Gaià : Garcia, la Ribera d'Ebre : Torredembarra, Baix Gaià
Imatge

20 DE MARÇ: "ES FA LLARG ESPERAR"

El divendres 20 de març de 2026 al vespre, al pati del Palau dels Icard de Torredembarra, presentem la lectura teatral enregistrada per ser emesa per la ràdio Es fa llarg esperar . Es tracta d'un text inèdit dels escriptors Pep Puig i Saïd El Kadaoui. Carles Marquès ha impulsat aquesta iniciativa i Ona la Torre l'ha acollit i acompanyat. L'elenc està format per Joan Carles Blanch, Raquel Martínez, Enric Bonan, Sílvia Mercadé, Anna Plaza, Carme Canyelles, Carles Marquès i jo mateix. El procés d'assaig i enregistrament es va iniciar ara fa un any i tot just ara es presenta. Us convido a assistir a l'acte i a gaudir de la lectura en directe d'un dels actes. Veieu l'article del Carles Marquès al Diari Més . Escolteu l'entrevista a Carles Marquès emesa a Ona la Torre .
Imatge

LA BRUIXA DE LA SÍNIA DE ROVIRETA

“Altafulla xemeneia amunt” Fórmula mágica de les bruixes per volar, Joan Amades, Bruixes i bruixots , 1934. El xilògraf Antoni Gelabert  va publicar el 1971 el llibre  Històries de les Bruixes d’Altafulla , editat pel Xilofòrum de la Parròquia de la mateixa població. En aquest volum, reeditat pel Centre d’Estudis d’Altafulla l’any 1988, s’hi van recollir vuit llegendes i diverses anècdotes relacionades amb les fetilleres. [1] Jo us n’explicaré tres. La primera d’elles té lloc en una sínia dels afores d’Altafulla. La part baixa d’aquest municipi del final del Gaià era plena de sínies que regaven les hortes gràcies a l’esforç dels matxos que donaven tombs i feien girar les rodes. A la roda, amb els llibants, es lligaven els catúfols, els recipients que recollien l’aigua del fons. L’aigua s’avocava mecànicament a la pastera que la conduïa fins a la bassa. Després a través dels recs l’aigua es distribuïa per la terra. Doncs bé, tres homes van decidir acabar amb la vid...
Imatge

PLECS D'HISTÒRIA LOCAL

Jordi SUÑÉ (2008):  La Torredembarra republicana i federal. El Centre Republicà Democràtic Federal (1890-1939). Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra.    La història no només es dibuixa a través dels grans fets que marquen una època. Les petites històries personals, que gràcies a la memòria oral perviuen, esdevenen imprescindibles. És el cas del llibre que ens ocupa. Jordi S. és l’autor de La Torredembarra Republicana i Federal. El Centre Republicà Democràtic Federal (1890-1939), la primera monografia sobre republicanisme que es publica en aquest municipi de les comarques tarragonines. El llibre, tot i que s’emmarca dins un espai geogràfic concret, serveix, també, per entendre tot el moviment polític i cultural de l’època en un context més ampli. L’autor localitza la primera manifestació republicana a Torredembarra l’any 1868 i l’any següent un grup organitzat ja guanya les eleccions municipals. El 1890 es funda el Centre Republicà Federal, ...
Imatge

100 anys del naixement de Francesc Llorach Balsells

El Francesc Llorach va ser un torrenc enamorat de la platja i de la pintura. L’art va ser la seva passió i tota la vida va relacionar-se amb pinzells i teles. Per inspirar-se ho tenia molt fàcil: agafava els seus estris i es traslladava a Baix a Mar. També li agradava retratar els paisatges que després pintava a casa tot escoltant el Barça per la ràdio. El “Sisquet Pintor”, com el coneixia tothom, va néixer el 1914 a Torredembarra, a cal Sumoy, a cal Sisquet Pascual, al carrer Carnisseria número 12. La seva primera exposició va tenir lloc abans de la guerra, el 1936, al local de la Cooperativa Popular la Veritable, que era al carrer Santa Rosalia. A partir de llavors faria moltes exposicions amb un èxit destacable. El Palau dels Icard de Torredembarra, seu actual de l’Ajuntament, va acollir una bona mostra de la seva pintura el 2006, organitzada pel Patronat Municipal de Cultura, en motiu de l’homenatge que va rebre per part de la família i el poble de la Torre que ell tan va est...
Imatge

EL CAFÈ DE DALT

El 2007 vam publicar la primera edició del llibre El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . Ara (2023) estem preparant la reedició ampliada d'aquest treball. Cerquem persones que ens ofereixin es seus records sobre el Cafè de Dalt, el Recreo. Contacteu amb nosaltres! Moltes gràcies! David MORLÀ i Jordi SUÑÉ (2007): El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . Torredembarra: Associació Cultural Baix Gaià. DL: T-1689-2007 Retalls de l' Aquí  i del  Som-hi . Fotografia del dia de la presentació. Presentació del llibre “El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre” El dissabte 17 de novembre de 2007 a les 7 del vespre es va presentar a la Biblioteca Municipal de Torredembarra la presentació del llibre El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre . El llibre, escrit per Jordi Suñé i David Morlà, va ser editat per l’Associació Cultural Baix Gaià amb la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra. El Cafè de Dalt, patrimoni de la Torre és un estudi històric sobre aquest cafè...
Imatge

EL GAIÀ, UN RIU DE GENT

Jordi Suñé Morales Centre d’Estudis Sinibald de Mas Text llegit al XIV Congrés de la CCEPC “Els rius: territori, societat i cultura” El riu Gaià neix a Santa Coloma de Queralt i desemboca a Tamarit. És un riu mediterrani, de 59 quilòmetres de llargada. Des de l’any 1975 pateix l’acció de l’embassament del Catllar. Malgrat tot, el recorregut del riu amaga una bellesa paisatgística, històrica i humana que convé explicar. El Gaià travessa les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès. Els torrents que li són tributaris i el conjunt del territori d’influència del riu abasta també parts de l’Anoia i del Penedès. Durant segles, els seus habitants han aprofitat l’aigua i la seva força corrent per viure, treballar la terra i generar energia. El paisatge d’aquest territori varia des de la capçalera fins a la desembocadura. A l’extrem de la Conca de Barberà, a la comarca natural de la Baixa Segarra, a uns 700 metres d’alçada, els cultius herbacis omplen els cinc sentits del vi...
Imatge

LA ROCA FORADADA I ELS TÚNELS LEGENDARIS

Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...
Imatge

11 DE FEBRER DE 2026: UNA VAGA HISTÒRICA

  El dimecres 11 de febrer de 2026 vam viure una vaga històrica del sector de l'ensenyament públic a Catalunya. L'acció va fer visible un gran malestar de mestres i professors. Ensenyar al nostre país s'ha convertit en un tema ben complexe si és pretén aconseguir bons resultats. El sector de docents compromesos amb el país, els infants i el jovent ens vam plantar davant del Departament per dir prou. La diversitat de les aules i la burocràcia no es poden gestionar amb els recursos que tenim.  La resposta de la Generalitat de Catalunya ha estat frustrant. Diuen que tenen els recursos i que els posaran al disposició. No han entès res: fan falta molts mestres i especialistes. Ja no val mesures cosmètiques i publicitat. Hem tocat fons! L'ensenyament a Catalunya és com els rodalies. Fa anys que han deixat d'invertir.  Sembla que la nostra interlocució sigui amb funcionaris de Madrid que treballen a Barcelona. No alçaran la veu contra l'infrafinançament dels nostres se...
Imatge

SANT BLAI

Les coques de Sant Blai, els blaiets, es mengen el 3 de febrer. És una menja tradicional molt arrelada a Catalunya i al País Valencià. Sempre se l'ha vinculat a la protecció contra els mals de gola, ja que Sant Blai és conegut com a patró dels qui pateixen afeccions respiratòries. Sant Blai va ser un bisbe i metge d’Armènia que, segons la llegenda, va salvar un nen que s’ennuegava amb una espina de peix. Aquest miracle el va convertir en protector contra els mals de gola, i arreu d’Europa es van instaurar tradicions en honor seu. A Catalunya, una de les més populars és la benedicció d’aliments i, en particular, de les coques que es consumeixen aquest dia. Les coques de Sant Blai poden presentar diverses formes i receptes segons la localitat, però generalment són dolces i es poden trobar en dues variants principals. L es coques seques: de massa dura i sovint aromatitzades amb anís o altres essències. I les coques toves: similars a les coques ensucrades, amb una massa esponjosa i cob...