NO PENSA DIMITIR NINGÚ?

Aquests dies hem pogut conèixer que el Tribunal Suprem donava la raó a la Plataforma Salvem els Muntanyans (PSM): la desembocadura del Torrent d’en Gibert, situada entre la Marítima Sud i Nova Torredembarra –un dia d’aquests parlem d’aquesta urbanització- , no podrà omplir-se de blocs de pisos tal i com pretenien l’empresa propietària, l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. Ara tothom s’afanya en posar xifres damunt la taula. El poder polític sempre ha defensat “els drets adquirits” de l’empresa. En canvi, en tot el procés, no hem sentit tantes vegades de la seva boca que primer són els interessos col·lectius del poble –calia una urbanització lluny del nucli, insostenible, insegura i a tocar de l’espai protegit dels Muntanyans?-. Quines presses a pagar l’esmentada indemnització! Pensem que el famós pla parcial està esquitxat per acusacions de corrupció. Fa unes setmanes ha estat absolt el Silvestre Morros, membre de la PSM acusat de presumptes injúries, arran de la querella presentada per l’antic alcalde Manuel Jiménez. La sentència és per sucar-hi pa. Davant les acusacions de corrupció i davant dels suposats errors dels tècnics... l’atenció es gira cap a la indemnització que haurien de rebre els “pobres” promotors immobiliaris que no podran construir 550 habitatges -invendibles, pensem-hi- damunt del torrent.
Per començar hauríem d’aclarir qui són els responsables del nyap! No? Qui va amagar la proposta de l’Estat espanyol de protegir Muntanyans II? Qui va desenvolupar el pla parcial sense tenir els informes d’impacte ambiental? Qui va permetre un model urbanístic violent, especulatiu i antisocial a Torredembarra? Qui va permetre consolidar la urbanització tot i els informes d’inundabilitat que es van fer públics? Qui és el responsable que no s’empressin els diners pressupostats per l’Estat l’any 2006 per tal de rescatar Muntanyans II? Quins interessos amaguen els que diuen que tots els polítics van actuar de la mateixa manera davant de l’aprovació de Munyanyans II? Qui demana ara la indemnització? No serà pas una caixa de Granada que ha estat rescatada amb diners públics? Transparència, si us plau. Ara, també, perquè el cas pudent de Muntanyans II no s’ha acabat.
Querol. Heu estat mai a Querol? Si ho coneixeu –vall encaixonada, roca, pendents i una carretera calavèrica- sabreu què vull dir. Hi volien fer una urbanització amb 1000 habitatges. Allí, també: una colla de veïns van protagonitzar una lluita sense precedents. I, finalment, es va saber tot. La urbanització no es va fer i els especuladors de torn van fugir de pet a un altre indret a entabanar polítics i fer negocis fàcils i rodons. Aquests dies hem pogut recordar aquesta victòria de David contra Goliat gràcies a la lectura del darrer llibre del Josep Santesmases Quarts i Hores (II). Terres, llocs i paisatges. Es tracta d’un recull d’articles de l’escriptor de Vila-rodona on hi trobareu cròniques en forma de reflexió sobre el nostre territori. Per cert, entre els escrits n’hi ha un de ben torrenc escrit arran de la presentació del llibre del Gabriel Comes i la Iris Gual La mar dels pescadors de Baix a Mar. Torredembarra (1950-1995).

Acabo. Els experts tertulians i els economistes de capçalera –pagats per les empreses més poderoses del país- s’afanyen a explicar-nos que la crisi no es podia preveure. Pensant amb Muntanyans II, Querol i les desenes d’activistes veïnals que es van oposar al creixement desmesurat, a la despesa opulenta i supèrflua dels nostres governants poso en dubte la primera afirmació. Els moviments socials duien anys apuntant a les pràctiques econòmiques de dubtosa moralitat que ens acabarien portant al col·lapse. De veritat, no pensa plegar ningú?
“No pensa dimitir ningú?”, Diari de la Torre, 196, juny de 2014, pàg. 24.

Comentaris