Pintant des de Torredembarra

Jordi SUÑÉ (2014): “Pintant des de Torredembarra”, Diari de la Torre, núm. 195, pàg. 24.

Aquest mes coincideixen dues exposicions pictòriques a la nostra vila. De tant que coincideixen van inaugurar-se el mateix dia i hora (quasi). Per un costat, Grop és a la Biblioteca Mestra Maria Antònia fins el dos de maig. Obren matins i tardes d’entre setmana. Hi trobareu 18 obres que relacionen textos i poemes amb imatges. Conversus és el nom que engloba els treballs de cinc artistes: el rodenc Fabio Guzman –fa uns mesos vam poder gaudir de les seves tapes de clavegueres tunejades-, l’Antonio Boira, el Pere Bruix (www.bruix.net), la Paquita Esteban, el Jordi Morera i la Sibil·la (http://ceramiksibila.com). Els dos darrers els trobareu al carrer Eduard Benot, en un espai cultural obert recentment. Hi podreu aprendre il·lustració, alemany, còmic, etc.

A la sala Lluís d’Icart, a l’Ajuntament, i fins el 3 de maig, es pot visitar una altra exposició col·lectiva d’autors locals organitzada per la regidoria de Cultura i Patrimoni. Hi trobareu quadres de Ramon Culí Culí (Vic, 1931), Francesc Llorach Balcells (Torredembarra, 1914-2006), Ramon Montells (Barcelona, 1924-Torredembarra, 2002) i Manel Pujol Picas. La inauguració va ser molt concorreguda. Hi vam poder veure familiars i amics dels pintors. La visita a l’exposició és una bona oportunitat per descobrir una part del Palau dels Icard que normalment no veiem quan anem a la casa gran a fer gestions.

Un llibre. La torrenca Belén Márquez es presenta amb un llibre col·lectiu sota el braç. Es tracta del recull de relats En un segundo, editat per Atlantis i escrit amb Angelique Pfitzner, Jordi Matamoros i Javier Alcover. Es va presentar a principis d’abril a la Biblioteca. Una bona aposta de cara a Sant Jordi.

Números. Ja no hi ha diners per la cultura. Amb les retallades la cultura institucional ha donat el salt a la realitat que ja vivia la cultura popular des de feia temps. No hi ha diners però llegeixo xifres que m’escandalitzen: el local de Clarà val 70.000 euros anuals, mantenir buit l’aparcament del Filadors val 100.000 euros anuals, s’han gastat 1.200.000 euros per la piscina que havia de ser coberta, s’han gastat 3.000.000 d’euros a l’auditori abandonat, sous milionaris, viatges a fires on no podem vendre res... Enguany ens han tornat a pujar els impostos i no serà per potenciar la cultura. Tancaran una escola pública i ens diran que no hi entenem.

Abocadors. Dies enrere vaig participar en una neteja popular que va impulsar un jove de la vila, l’Albert Valls. Vam estar a la zona de les Roques Planes, tocant a la caseta del Guimerà, i vam quedar astorats davant el abocador il·legal que hi ha ubicat. Dóna mala imatge a l’entrada de la vila, els turistes que s’hi passegen queden parats, els torrencs que practiquen el running o la collita d’espàrrecs tornen indignats. No sé com es permet que els grans propietaris puguin donar aquesta imatge de Torredembarra. Penso que el tracte que reben és ben diferent que els ciutadans de peu. Quan negligim alguna llei som ràpidament multats i si no podem pagar ens posen recàrrecs. Ells, en canvi, poden tenir el poble abandonat, amb estructures de blocs de pisos a mig fer o amb abocadors perillosos pel defora.

El Catllar. El Catllar està preciós. Acosteu-vos al castell i d’allí baixeu fins al riu. Amb pocs mesos de cabal ecològic del riu Gaià ha tornat la vida al riu. L’antiga fàbrica d’electricitat senyoreja davant la resclosa situada més amunt de l’antic càmping. Val la pena pujar a passejar-hi fins el pont de la via de tren.