65 ANYS DE PROGRÉS. BALANÇ DEL DESARROLLISMO A LES COMARQUES DEL CAMP DES DEL FRANQUISME FINS AL CANVI CLIMÀTIC
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Imatge de la presentació del llibre a Torredembarra.
Quin és el futur del Camp de Tarragona?
Fa mesos que llegim al Diari Més articles i notícies de projectes que afectaran al conjunt de les comarques tarragonines que envolten Reus i Tarragona. Som a les portes de canvis estructurals importants en l’esdevenir dels nostres pobles? Una colla de docents universitaris i de membres dels moviments socials hem impulsat un treball multidisciplinari per fer un anàlisi de l’evolució de les darreres sis dècades. La música del llibre, us ho avanço, sona a una esmena a la totalitat. Volem participar del debat tot cercant l’arrel de la situació actual i preguntar-nos si hi ha manera de construir un futur diferent?
La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, que no hi hagi un qüestionament públic. Per què?
En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam, a Torredembarra, a les set del vespre, amb un llibre de 285 pàgines signat per 24 autors que tot just ara comença a girar. Es tracta del treball col·lectiu coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic, editat per Lo Diable Gros. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas organitza l’acte i comptarem a la participació del geògraf Sergi Saladié, la doctora en dret Aitana de la Varga i el mateix Xavi Milian. Ha arribat el moment d’aturar-se i repensar-nos. Us convidem a venir i a participar amb el llibre sota el braç.
Article publicat al Diari Més del 2 de desembre de 2025.
El Camp de Tarragona a debat
La llista de dèficits socials, culturals, econòmics i de serveis de les comarques tarragonines és ampli i conegut per tothom. Intentar fer vida en transport públic, per exemple, pot arribar ser una odissea. Els serveis sanitaris estan saturats. El model turístic es menja tota l’oferta d’habitatge. La contaminació de la indústria química continua sense que les administracions intentin controlar-la. Els darrers estudis científics difosos per la Plataforma Cel Net són un escàndol. Sembla que no hi hagi alternativa al model de creixement impulsat des dels anys 60 fins ara, no hi ha un qüestionament públic. Per què? En parlarem el proper 11 de desembre a Cal Maiam a les set del vespre arran de la publicació d’un llibre valent coordinat per l’escriptor i activista Xavi Milian, 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic, editat per Lo Diable Gros. Es tracta d’un primer intent de fer una esmena a la totalitat amb autors que provenen del món universitari i dels moviments socials. El Centre d’Estudis Sinibald de Mas organitza l’acte i comptarem a la participació del geògraf Sergi Saladié, la doctora en dret Aitana de la Varga i Xavi Milian. Ha arribat el moment d’aturar-se i repensar-nos.
Article publicat al Torredembarra Actualitat 73, novembre de 2025.
L'editorial Lo Diable Gros ha publicat un llibre de reflexió col·lectiva on hi participo: 65 anys de progrés. Es tracta d'un anàlisi multidisciplinari del model de desenvolupament del Camp de Tarragona des de finals del franquisme fins ara.
La gira de presentacions pretén escampar la informació i el debat entre els veïns d'aquestes comarques. Hi ha alternatives al model actual? En parlem! La presentació a la Torre serà l'11 de desembre de 2025 per la tarda. Ho farem en format taula rodona i l'organització anirà a càrrec del Centre d'Estudis Sinibald de Mas.
Llista de presentacions:
27 juny 20h CERAP (Riudoms), amb Sergi Saladié i Guillem Puig. Ho organitza: CERAP.
3 juliol 19h Auditori Santa Llúcia (La Selva), amb Guillem Puig i Xavi Milian. Ho organitzen: Centre d’Estudis Selvatans i CP La Raconera.
10 juliol 19h Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus), amb Andreu Escolà, Xavi Jiménez i Xavi Milian.
11 juliol 19h Sala Llorers Ca la Torre (Vandellòs), amb Sergi Saladié i Xavi Milian. Ho organitza: CUP Vandellòs.
11 juliol 19:30h Casal Popular La Bretxa (Alcover), amb Salomó Torres i Anna Recasens. Ho organitza: CP La Bretxa
10 setembre Col·legit (L’Argentera), amb Sergi Saladié i Guillem Puig. Ho organitza: Ajuntament.
11 octubre 17h Societat El Fènix (Vila-seca), amb Eloi Redón i Ginés Puente. Ho organitza: Casal Popular El Rebotim
17 octubre 19h Casa de Cultura (L’Hospitalet de l’Infant), amb Neus Baena i Xavi Milian. Ho organitza: Centre d’Estudis de l’Hospitalet de l’Infant.
12 novembre 19h Santa Llúcia (Reus), amb Neus Baena, Clara Esteve, Anna Recasens, Aitana de la Varga i Roser Vernet.
13 novembre 19:30h Casal Popular Sageta de Foc (Tarragona), amb Anna Recasens i Francesc Fortuño. Ho organitza: Endavant Tarragonès.
14 novembre 20h Ateneu Cultural Josep Taverna (Alforja), amb Salomó Torres i Sergi Saladié. Ho organitza: Ateneu Cultural Josep Taverna
17 novembre 19h Sala de Graus Campus Catalunya URV (Tarragona), amb Aitana de la Varga, Josep Oliveras, Robert Casadevall, Clara Esteve i Sergi Saladié.
20 novembre 19h Biblioteca Joan Miró (Mont-roig) amb Aitana de la Varga i Xavi Milian. Ho organitza: Associació Cultural Arxiu i Memòria.
21 novembre 19h (Sarral), amb Roser Vernet i Xavi Milian. Ho organitza: En peu de terra.
11 desembre (Torredembarra), amb Jordi Suñé, Aitana de la Varga i Sergi Saladié. Ho organitza: Centre d'Estudis Sinibald de Mas.
Martí Royo va ser un artista que va fer escultura i ceràmica. Va néixer a l’Hospitalet de Llobregat i es va instal·lar a Altafulla amb la seva família quan tenia 4 anys. Morí a Altafulla el 1997. El Museu d'Art Modern de Tarragona va editar un llibre l’any 2012 sobre aquest autor escrit per Assumpta Rosés Cavallé. La terra i el foc van ser les dues forces inspiradores més important al llarg de la seva vida. Va estudiar la tècnica de la ceràmica i va renovar les seves formes inspirant-se amb la natura. La seva obra està escampada per Altafulla, Ardenya, Tamarit, Vespella de Gaià, Barcelona, València, Tarragona i Torredembarra, entre d’altres indrets. A Torredembarra es poden visitar els següents murals: La sardana, instal·lat al rebedor del Casal, al carrer Capella (és la imatge de dalt de tot). És de l'any 1993. Cep instal·lat a la façana de la Bodega Bon Vi, als Munts, a l'avinguda Montserrat. 1990. Façana de la joieria Borràs, al carrer Pere Badia. 1984-1988...
14 d'abril: Fira de la Salut 16 d'abril: Erasmus 25 de maig: conferència a la Peixateria 31 de maig: Cal Boter Veieu l'article de Carles Marquès ! 12 de juny: Sant Celoni (festa particular) 19 de juny: Balaguer 23 de juny: Tàrrega 1 d'agost: Vic 21 d'agost: Campelles Retall del diari . 23 d'agost: Alió 24 d'agost: El Catllar (Coneix l'artista) 24 d'agost: Albinyana 11 de setembre: 26 de setembre: La Nou de Gaià 11 i 12 d'octubre: Alcover 17 d'octubre: Barcelona 20 de desembre:
Diari de Tarragona , 8 de juliol de 1936. Diari de Tarragona , 1 de desembre de 1936. El 18 de juliol de 2026 farem dos passis d'una ruta teatralitzada per la Canonja sobre els primers dies de la Guerra Civil. Veieu tots els detalls a infocamp.com
Julivert presenta un espectacle de petit format que girarà en breu per diferents pobles de Catalunya. Es tracta de fer una trobada divertida, propera i musical. Voleu saber les interioritats , històries i anècdotes d'un grup com Julivert? Segurament no, però us convidem a venir perquè xalarem junts. Serà una mena de conferència informal, passarem fotos i cantarem plegats Parlarem d'aquests 10, 20 0 30 anys de música i teixit associatiu. Una història que, en el fons, és una mica la de tots. En aquest enllaç trobareu les dates. Veureu en aquest llistat tots els concerts. Si no hi ha cap afegitó, són concerts d'escenari, de festa major. Però si al costat hi posa "Coneix l'artista! és d'aquests que avui us presento, de petit format.
Hi tornem! L'estiu de l'any 2020 vam iniciar un experiment musical interessant. Un músic basc i un músic català van fer una barreja de cançons d'aquí i d'allí. Per un costat vam tenir el saber fer i el piano del músic Joseba Loinaz i l'energia i la guitarra del cantant Jordi Suñé. Cançons basques i cançons catalanes. "Va ser un viatge d'anada i tornada, d'Euskadi a Catalunya, de Catalunya a Euskadi, amb alguna parada a mig camí, a l'Aragó." Cançons d'autor, cançons populars, versions i bon ambient. Joseba Loinaz ha participat en l'enregistrament de desenes de discos d'estudi -el darrer amb TRES - i en molts projectes musicals -com algunes gires amb músics com Javier Muguruza, Aran Saiz, Maider Zabalegi, Leire Project, Lisi Quartet, etc-. Actualment, és un dels líders de Leire Project, amb els quals ha tocat fins i tot a Estats Units. Jordi Suñé és membre de Julivert , el grup de cançons de taverna del Baix Gaià. Aquesta petita gira...
Al litoral, entre Torredembarra i Altafulla, hi ha un seguit de penya-segats, caps, coves i roques que es coneixen pel nom del Roquer. Cada racó d’aquest espai, que es pot caminar de punta a punta amb una passejada, és identificat amb un nom popular: Les Roques Arriades, el Codolar, la Punta de la Galera, etc. Un dels llocs més emblemàtics –i degradat des de la construcció del Port Esportiu de Torredembarra l’any 1992- és la Roca Foradada. L’aigua del mar espetegava contra les roques i la Roca Foradada oferia un espectacle natural digne d’admirar. La foscor del lloc ha inspirat diferents històries. Una d’elles és que la cova és tan profunda que connecta amb el Palau dels Icard, situat al nucli antic de la vila, a uns 1.700 mestres del mar. Una possible via de fugida en cas de setge? Una manera d’entrar mercaderies sense que ningú pogués controlar res? En realitat la cova té uns 40 metres de llarg. Les històries de por han allunyat a la canalla i als curiosos dels llocs prohibits. I e...
“Vots de poble” és un llibre que recull els relats tradicionals de la rodalia del Baix Gaià. Molts d’aquests textos, transmesos de manera oral de generació en generació, expliquen l’origen d’algunes de les festes majors d’aquests pobles. Els vots de poble són actes de prometença col·lectius a un sant, una santa o una Mare de Déu en agraïment per la seva protecció. L’autor ha recollit les veus de testimonis ben antics, excursionistes romàntics, mossens lletraferits, historiadors i periodistes que posen en context les històries, les creences i les llegendes que apareixen en aquest treball. El llibre està dividit en tres parts. A la primera, Suñé fa un repàs de les ermites que hi ha al Baix Gaià - Sant Antoni, Montornès, Fàtima, Berà i Loreto - i les que ja han desaparegut com a tals- Sant Joan, Sant Ramon i Santa Margarida -, posant l’accent en els relats referents a la trobada de les imatges que es veneren en aquests espais. A la segona, l’autor recull notes històriques, testimonis de l...
“A Renau, el llop hi jau. A Peralta, la guineu hi salta.” Dita popular. Aquesta és una dita que he extret de l’article de Josep Veciana “Recull de topònims i antropònims del terme municipal de Renau”. [1] Ens servirà per introduir una història d’un llop i una guineu que va tenir lloc a Peralta. L’Albert Manent va escriure La memòria del llop al Camp de Tarragona l’any 2000, un recull etnogràfic i d’històries explicades per diferents testimonis i llibres. [2] Una de les llegendes fou explicada, precisament, per Josep Veciana de Renau i Josep M. Batalla de la Secuita l’any 1998. Ja sabeu que la memòria popular atribueix a la guineu l’astúcia que el llop, presumptament, no té. Doncs bé, aquesta història ens parla d’això. Era el 15 d’agost, festa major de Peralta, nucli a tocar de Renau, avui en dia abandonat, reconvertit en un hotel-restaurant fantàstic. L’any 1897 tenia 39 habitants! La guineu explica al llop un pla per dinar un plat suculent en tal dat...
Comentaris