1961: LA FESTA MAJOR DE SANT JAUME

 
Com era la festa major de Sant Jaume de Creixell? Ens ho expliques? Parlem!
La Vanguardia, 30-07-1961

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Imatge

CITB (1994-1999)

El setembre de 1994, una colla de joves d’entre 15 i 21 anys, aproximadament, van crear el Col·lectiu Independentista el Timbaler del Bruc a Torredembarra però amb ganes d’arribar a tots els municipis del Baix Gaià. Aquesta entitat tindria una curta vida, cinc anys, però força intensa. Entre les seves activitats cal destacar l’edició una revista bimestral, el Timbal , i l’organització de diversos actes al carrer, la majoria dels quals en col·laboració amb altres associacions com les JERC, Maulets i altres col·lectius del Camp de Tarragona. Un dels trets identificatius de l’organització foren les campanyes de solidaritat com les realitzades amb el Sàhara o amb Bòsnia. També cal destacar el seu paper en l’àmbit ecologista, sent un dels promotors de la coordinadora Salvem el Gaià . El 1999, l’entitat és va dissoldre però els seus antics membres continuaren vinculats a diferents moviments socials i culturals de la comarca. La seva revista es continuà editant fins el 2016.
Imatge

RUTA PER LES SÍNIES DE TORREDEMBARRA

Text per a la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, Priorat i la Conca de Barberà. 18 d’octubre de 2025, Vila-rodona XIV Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. "L'aprofitament dels recursos hídrics" Jordi Suñé Morales Torredembarra és un municipi situat al Tarragonès, a la rodalia del Baix Gaià, a mig camí del Vendrell i de Tarragona, al peu de l’antiga Via Augusta, a prop del mar. El seu nucli urbà se situa a l’interior del terme i el seu barri marítim, desenvolupat a partir del segle XVIII, als peus de l’antic municipi de Clarà. Tot i que el seu terme és força petit, té 8,71 quilòmetres quadrats, ha tingut pagesia, un sector pesquer important, comerciants, fàbriques tèxtils, de cables elèctrics i de refractaris, entre d’altres. Històricament ha exercit una certa capitalitat entre els municipis de l’entorn, amb notaria, estació de tren, mercat i centres educatius. La seva població actual supera els 18.000 h...
Imatge

MEMÒRIA

El Silvestre Vernet Vernet, nascut el 13 de maig de 1913, era un jove actiu, esportista, sociable, amic dels amics. Li agradava anar amb bicicleta i jugar a futbol. Era membre de la UDT. Als anys 30 del segle XX jugava amb el Garcia, el Virgili, el Gatell, el Montserrat, el Rigualt, el Rimbau, l’Oliver, el Mercadé, el Sangüesa i el Plana, entre d’altres. Treballava de pagès ajudant al seu pare. Era fill de l’Adelaida Vernet Boquera i del Silvestre Vernet Saladié. Les seves germanes eren la Sisqueta i la Maria, la meva àvia. El seu germà era el Jaume, que treballava de dependent a cal Marxant, a la plaça de la Font. Era una família que provenia de Masboquera, a Vandellòs. Migraren a la Torre a mitjans dels anys 20 cercant una vida millor. Vivien al carrer Baix de Sant Pere número 11, que llavors rebia el nom oficial d’Ignasi Iglesias. Feia teatre. A principis de novembre  de 1935, per exemple, es va participar a les dues obres representades en benefici del torrenc Joan For...
Imatge

LA SERRANA DE LA SECUITA

L’Antoni Panadès va recollir al llibre Misteris i llegendes (2001) una història que s’explica a la Secuita. Resulta que als Masos, un antic i petit nucli del municipi situat a un quilòmetre de la parròquia, hi vivia la Serrana.  Li agradava explicar que tenia un contacte habitual amb les bruixes. Una de les coses que l’amoïnaven era que les bruixes orinaven pel forat del pany de casa seva. Les bruixes es devien passejar per casa seva ben tranquil·les perquè quan ella dormia li rentaven els plats. Ella, lluny d’espantar-se i marxar de casa seva, s’hi encarava i, del llit estant, les cridava que paressin perquè no la deixaven dormir. Déu ni do! La gent que parlava amb la Serrana no la creien però, és clar, el poble n’anava ple. Les bruixes devien fer respecte però la Serrana... "La Serrana de la Secuita", El Timbal , núm. 80, abril de 2015, pàg. 4.
Imatge

LES CANÇONS DE TORREDEMBARRA

“Les cançons de Torredembarra”, Recull de Treballs 17 , CESM, 2017, pàg. 99-115. Podeu descarregar el pdf del llibre gratuïtament al Raco.cat . El 29 de setembre de 2015 vaig participar a la Setmana Cultural del Grup de Dones de Torredembarra fent una conferència-audició amb les cançons enregistrades –en casset, CD o qualsevol altre mitjà- que parlen sobre la vila. Abans, vaig fer una crida a través de les xarxes socials i de la ràdio municipal Ona la Torre i en van sortir unes quantes. Finalment, he d’agrair les indicacions del David Morlà que m’han ajudat a completar aquest recull. Del Pedrol vam posar l’Avi, del seu primer EP gravat el  1968, i el Boter, de l’EP “Estelles Podrides” enregistrat el 1968. Vam recordar que Joan Solé Pedrol, de cal Roig, havia nascut el 1939 a Torredembarra, que va treballar d’aprenent de boter i també d’operari en diferents fàbriques. Va exposar els seus quadres per arreu d’Europa i va fer titelles. Com a cantant, va començar la seva carre...
Imatge

LA PEIXATERIA: ART FRESC A TORREDEMBARRA

Passejar pel nucli antic de Torredembarra sempre és divertit. En destaquen els dimarts pel matí, el dia que hi ha mercadet, i els dies assenyalats, els festius i quan hi ha alguna fira. Des d'aquest estiu, a més a més, hi hem d'afegir un nou atractiu, una nova proposta. A la cantonada del carrer Joan Güell amb el carrer Carnisseria, a tocar de la plaça de la Vila i de ca Gibert, on hi havia hagut una peixateria i abans una impremta, ha obert les portes un local molt especial. Es tracta d'un centre d'art, un taller, una botiga, un punt de trobada, un element de dinamització del barri. És la Peixateria. Seguiu-les a l'instagram i visiteu-les avui mateix. Hi trobareu pintures i objectes de regal molt suggerents. També hi descobrireu un calendari ple d'activitats: tallers, cursos, formació, descoberta. Llarga vida a la Peixateria!