“Arribaré al mar en
bicicleta”
Jim Morrison (1943-1971)
És
curiós com una màquina tan senzilla costés tan d’inventar. Vull dir que la roda
i el carro es van inventar fa més de 5.000 anys i en canvi la bicicleta no té
més de 200. M’explico. Diuen que la roda va suposar una revolució, que va
permetre el transport de pesos impensables fins llavors. Doncs bé, la bici, tal
i com la coneixem, és de finals del segle XIX i, per cert, també va suposar una
revolució.
El
1790 el francès De Sivrac va inventar-se un vehicle amb dues rodes però no
tenia ni pedals ni manillar. S’impulsava amb els peus. El 1818 va ser el torn
d’un model anomenat draisiana, sense pedals i amb rodes de fusta, que
funcionava també amb l’impuls dels peus a terra. Era un invent car, de ferro,
pesat. Tot i això, la seva fama es va escampar per Europa. Darrere aquest
invent, trobem al baró alemany Karl Drais von Sauerbronn (1785-1851). I el 1867
Ernest Michaux construeix la primera bicicleta amb pedals, la “Micheaux”. El
cas, però, és que els pedals eren a la roda del davant. El 1871 arriba el torn de
l’Starley, la bici amb la roda davantera més gran que l’altra i amb cobertes de
goma massissa. A la dècada de 1880 apareixen les “bicicletes de seguretat”, amb
rodes de la mateixa mida i quadre en forma de diamant. El 1888 ja tenim la
bicicleta moderna a punt: Pesa poc, té dues rodes iguals, plat, pinyons,
cadena, tubs d’acer, seient còmode i pneumàtics. És la “safety bicycle”, la
bicicleta segura.
Poca
broma. Teníem la roda inventada però era dura. Calia investigar com podíem
amortir les imperfeccions del terra. La cosa va evolucionar al llarg del segle
XIX, però va ser Robert Thompson (1822-1873) qui va inventar la solució: la
càmera d’aire. El filòsof Ben Irvin defensa que va ser John Dunlop qui va
inventar la llanta metàl·lica amb un tub a l’interior ple d’aire comprimit el
1889.
La
història s’accelera. El 1890 el preu d’una bici s’havia aconseguit abaratir
tant que amb el salari de dues setmanes un treballador britànic ja en podia
comprar una. El 1896 s’organitza la primera carrera ciclista de París a
Roubaix. El ciclisme apareix a la premsa i als debats de carrer. Diuen que l’ús
de la bicicleta provoca tot de malalties. Tothom opina. La bicicleta és visible
a les ciutats i a les carreteres. La bicicleta és el símbol dels canvis
tecnològics i socials. L’any 1900 París disposa d’un milió de bicicletes
censades. Es creen clubs ciclistes i no paren d’aparèixer millores tècniques.
Una
de les revolucions que porta la bicicleta és de gènere. Les dones utilitzaren
la bicicleta de manera massiva. Van rebre crítiques de tota mena i, fins i tot,
insults pel carrer. Era un salt de gegant cap a la igualtat. Calia canviar les
robes de les dones que, fins llavors, eren llargues i incòmodes per fer esport.
A més a més, aquest nou vehicle va permetre noves relacions amoroses amb
persones que vivien més lluny i la cerca d’intimitat allunyada dels espais
vigilats tradicionals.
Al
segle XX vindrien noves millores per la bicicleta que encara la van fer més
popular, com el canvi de marxes, les rodes desmuntables, l´ús de nous materials
o la instal·lació de nous accessoris, com les cistelles o les llums. També s’inventarien
nous tipus de bicicleta moments i persones diferents, com les plegables o les
de muntanya. Els canvis tecnològics i socials d’aquest segle es van anar
accelerant. La manera de gaudir del lleure es va transformar.
Comentaris