HISTÒRIA D’UNA REVOLUCIÓ


“Arribaré al mar en bicicleta”

Jim Morrison (1943-1971) 

És curiós com una màquina tan senzilla costés tan d’inventar. Vull dir que la roda i el carro es van inventar fa més de 5.000 anys i en canvi la bicicleta no té més de 200 anys. M’explico. Diuen que la roda va suposar una revolució, que va permetre el transport de pesos impensables fins llavors. Doncs bé, la bici, tal i com la coneixem, és de finals del segle XIX i, per cert, també va suposar una revolució.

El 1790 el francès De Sivrac va inventar-se un vehicle amb dues rodes però no tenia ni pedals ni manillar. S’impulsava amb els peus. El 1860 Ernest Michaux construeix la primera bicicleta amb pedals, la “Micheaux”. El cas, però, és que els pedals eren a la roda del davant. El 1871 arriba el torn de l’Starley, la bici amb la roda davantera més gran que l’altra i amb cobertes de goma massissa. El 1880 apareixen les “bicicletes de seguretat”, amb rodes de la mateixa mida i quadre en forma de diamant. El 1888 ja tenim la bicicleta moderna a punt: Pesa poc, té dues rodes iguals, plat, pinyons, cadena, tubs d’acer, seient còmode i pneumàtics. És la “safety bicycle”, la bicicleta segura.

La història s’accelera. El 1890 el preu d’una bici s’havia aconseguit abaratir tant que amb el salari de dues setmanes un treballador britànic ja en podia comprar una. El 1896 s’organitza la primera carrera ciclista de París a Roubaix. El ciclisme apareix a la premsa i als debats de carrer. Tothom opina. La bicicleta és visible a les ciutats i a les carreteres. La bicicleta és el símbol dels canvis tecnològics i socials. L’any 1900 París disposa d’un milió de bicicletes censades. Es creen clubs ciclistes i no paren d’aparèixer millores tècniques.

Segle XX. Revolució industrial, canvis socials accelerats. Primeres projeccions cinematogràfiques. Els jocs olímpics es reinventen. L’inici dels esports moderns. El futbol, la boxa, el tenis i... el ciclisme! El lleure de les societats occidentals es transforma.

Una de les revolucions que porta la bicicleta és de gènere. Les dones utilitzaren la bicicleta de manera massiva. Van rebre crítiques de tota mena i, fins i tot, insults pel carrer. Era un salt de gegant cap a la igualtat. Va caldre canviar les robes de les dones que, fins llavors, eren llargues i incòmodes per fer esport. A més a més, aquest nou vehicle va permetre noves relacions amoroses amb persones que vivien més lluny i la cerca d’intimitat allunyats dels espais vigilats tradicionals.

No va ser fins la popularització dels vehicles a motor que la bicicleta va quedar en un segon pla. Més velocitat, més prestacions, possibilitat de viure fora de la ciutat i entrar-hi a treballar cada matí amb el vehicle privat. Van passar els anys i les ciutats dels països occidentals es van col·lapsar de fum, cotxes i soroll.  Moltes urbs van redescobrir aquest vehicle de dues rodes que es mou per tracció humana, quan les cames fan girar els pedals. Les ciutats més pobres havien continuat plenes de bicis i les més riques van redescobrir aquest mitjà de transport després d’arribar al col·lapse.

L’antropòleg Manuel Delgado es va fixar en aquesta paradoxa: Actualment, els països que més usen la bicicleta són els més empobrits i els més rics. Els primers encara van en bici i els més rics ho tornen a fer. El mateix autor es pregunta sobre la causa del seu èxit creixent en un context urbà definit per ell mateix com “una jungla”. I la resposta és tan senzilla i real que fa riure: “La bici se usa, a), porque las más de las veces se llega antes, y b), porque es más diver.”[1] Però segurament n’hi ha més, de paradoxes. Fixem-nos en una altra: la bicicleta va revolucionar el transport i la societat del segle XIX i, segurament, capgirarà la mobilitat de les ciutats del segle XXI.

Comentaris

Entrades populars

CONCERTS CONFINATS

VOTS DE POBLE. TRADICIONS, ERMITES, CREENCES I FESTES POPULARS AL BAIX GAIÀ

NI FOLLA (1993-1995)

CRISIS I COOPERATIVISME

GIRA JULIVERT... 2022!

26 RUTES A PEU PEL BAIX GAIÀ

FAMÍLIES ALEMANYES A ALTAFULLA

JOSEBA LOINAZ + JOSE QUINTAS + JORDI SUÑÉ